6 milions d'euros per a restaurar riberes i millorar la connectivitat fluvial

23/04/2018 - 12:14

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té previst destinar més de sis milions d’euros per a restaurar la vegetació de ribera i la morfologia de rius i rieres, així com millorar la connectivitat fluvial i la mobilitat dels peixos en els rius catalans.

La planificació hidrològica vigent (període 2016-2021) preveu una sèrie de millores a les conques dels rius Llobregat, Besòs, Francolí, Gaià, Cardener, Tordera, Fluvià, Muga i Ter, entre d’altres. Aquestes mesures també contribueixen al compliment dels requeriments i compromisos establerts en el Pla de gestió per a la recuperació de l’anguila europea a Catalunya, que deriva de l’aplicació del Reglament 1100/2007 de la Comissió Europea.
 
Catalunya disposa actualment de més de 100 passos de peixos, la majoria d’ells requerits i supervisats per l’Agència catalana de l’Aigua, que milloren la connectivitat fluvial i permeten el pas de peixos i sediments. A aquesta xifra cal sumar-hi setze d’actuacions encaminades al mateix objectiu, consistents en l’eliminació total o parcial de rescloses que obstaculitzaven el pas dels peixos. Durant el 2017 s’han construït set connectors fluvials en rescloses de les conques internes catalanes: quatre a la conca del Ter, dues a la del Llobregat i una al Besòs. La més recent és la de la resclosa del Molí de la Verneda a la riera Major, al seu pas per Sant Sadurní d’Osomort (Osona).
Imatge: Mapa de resultats d'avaluació de connectivitat fluvial
 
La connectivitat com a indicador de qualitat
Els rius són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d'hàbitats i espècies d'alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment. Per això, la connectivitat és necessària per a processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport de sediments i propàguls, entre d’altres.
 
La continuïtat fluvial és un dels tres factors que s’utilitzen per avaluar la qualitat hidromorfològica dels rius. Els rius s’han classificat en cinc categories de qualitat en funció del nombre d’obstacles infranquejables per a la fauna per quilòmetre.
 
 
Pas de peixos al riu Ter al pas per Ripoll
Obstacles en els rius
Actualment hi ha inventariades unes 900 estructures a les conques internes (només disset de les quals són preses) que suposen un obstacle transversal al riu, de les quals només un 29% es poden considerar  franquejables per als peixos.
 
Per tot això, la millora de la connectivitat dels rius és un dels objectius de la planificació hidrològica i l’ACA fa anys que treballa en aquesta línea. El resultat, fins al moment, ha estat la construcció de 66 passos de fauna a les conques internes de Catalunya i l’eliminació total o parcial de setze petites infraestructures. Pel que fa a la part catalana de les conques de l’Ebre també es tenen inventariats els connectors que han estat impulsats per altres administracions, sumant un total de 100 connectors per a tot Catalunya.
 
L’ACA seguirà treballant en la línea de permeabilitzar els obstacles que estiguin en ús, requerint l’execució d’una vintena de connectors fluvials que estan pendents de construcció i demanant la redacció de nous projectes en altres casos. També, com fan altres organismes de conca, es donarà impuls a l’eliminació de les estructures situades en domini públic hidràulic que estan fora d’ús, que s’estima que són un 10% de les estructures presents als rius de les conques internes de Catalunya.
Abans i després resclosa riera Sorreigs a Santa Cecília de Voltregà
Adaptació en el disseny d’estructures
En estructures pròpies de l’Agència Catalana de l’Aigua com les estacions d’aforament es dissenyen o s’adapten perquè siguin franquejables per a la fauna piscícola.
Els punts d’aforament de l’ACA poden ser estacions d’aforament o bé un sensor instal·lat a la llera natural. Aquestes últimes no suposen cap obstacle a la llera. De les primeres, actualment un 92% son franquejables per la fauna piscícola gràcies a les actuacions realitzades per aquest motiu.
En set de les estacions d’aforament s’ha dissenyat un pas de fauna, en nou d’elles s’ha dut a terme una adaptació del seu disseny per a permetre el pas de peixos, i en 59 el disseny de l’estructura ja permet que siguin franquejables. L’Agència està treballant per aconseguir que totes les estacions d’aforament siguin franquejables per a la fauna.
 
Implantació de cabals ecològics
Una altra mesura que contribuirà a millorar l’hàbitat fluvial és la implantació de cabals ecològics o ambientals. A partir de l’1 de juny de 2018 les  captacions i derivacions d’aigua en masses d’aigua amb proteccions ambientals per hàbitats i/o espècies hauran d’alliberar els cabals ambientals aprovats en el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya aprovat pel Decret 1/2017. En la resta de masses d’aigua aquesta implantació serà efectiva l’any 2020.  
 
El requeriment d’alliberar un cabal ambiental o ecològic permetrà millorar la connectivitat en els cursos fluvials, que juntament amb la permeabilització de les preses i rescloses, ha de contribuir a la millora de l’estat de les masses d’aigua i el compliment dels objectius establerts en la normativa comunitària, estatal i europea.

 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

L'últim informe de la Coalició Europea de la Fusta Tropical Sostenible (STTC) constata que si, com a mínim, set dels principals països europeus d'importació de fusta tropical (França, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Alemanya) es comprometéssin a abastir-se del 100% dels productes forestals tropicals sostenibles, s'incentivaria la gestió forestal sostenible de més de 5 milions d'hectàrees de bosc tropical. Hi ha un marge considerable per impulsar la quota de mercat de fusta sostenible verificada, en països com França, Bèlgica i Espanya, on les quotes de mercat són tan baixes com el 12%.

Notícia
El Recinte Modernista de Sant Pau acollirà l'esdeveniment. Foto: El País

El Recinte Modernista de Sant Pau acollirà l'esdeveniment. Foto: El País

La Diputació de Barcelona acollirà la organització de la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018. Serà la primera vegada que aquest esdeveniment s’organitzi al sud d’Europa i rebrà més de 200 representants d'institucions internacionals i de ciutats i pobles d'arreu del continent que connectaran i intercanviarian experiències amb ens locals catalans i de la resta de l'estat.

Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

Butlletí