Proposta de recuperació de l'agricultura a la Vall de Betlem dins el T.M. de Badalona

L'activitat agrícola a més de tenir valors productius, també té altres valors com ara l'ordenació del territori, la creació de paisatges, el manteniment dels espais oberts, la preservació de la zona front activitats no desitjades, la protecció contra incendis forestals ... Aquests altres valors són els que ens poden servir alhora de gestionar, ordenar i mantenir els espais periurbans.

Respecte a la producció agrícola, hi ha un interès creixent dins la nostra societat pel consum de productes agrícoles de proximitat, ja que és fàcil pel consumidor vincular el producte amb el seu lloc d'origen, i de qualitat, associats a la ràpida distribució entre el productor i consumidor.

Amb aquestes idees he dut a terme una proposta per a la recuperació agrícola de la Vall de Betlem, la qual  es troba a la vessant marítima de la Serralada de Litoral, dins el terme municipal de Badalona. Té com a principal característica i valor cultural la presència del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra del segle XV (Bé Cultural d'Interès Nacional).

La vall va estar conreada fins els anys 60 - 70 del segle XX, desprès es converteix en una zona d'expectatives, d'ús incert on es duen a terme activitats que degraden l'entorn.

A principis dels anys noranta és va proposar la construcció d'un camp de golf i un complex residencial de luxe, però la pressió ciutadana i de grups ecologistes en va evitar la seva execució.

Tota la zona es troba dins el Parc de la Serralada de Marina (Diputació de Barcelona) des de l'any 2001.

A part del valor cultural també tenim valors naturals i valor d'ús associats a la zona d'estudi.

Com a valors naturals presents a la zona tenim: dues espècies d'artròpodes classificats com a vulnerables, un endemisme de caragol, prats d'albellatge i l'alocar millor conservat de la comarca del Barcelonès.

Com a valor d'ús, la Vall de Betlem és, segons el Parc de la Serralada de Marina, l'espai més visitat de tot el Parc, amb una estimació de 34.000 visitants per l'any 2009.

La meva proposta rau en l'aprofitament agrícola de la vall i en la seva integració amb els valors naturals, patrimonials i socials.

Els conreus a dur a terme, venen limitats per l'orografia i el paisatge de la vall, per les necessitats d'elements auxiliars (magatzems, umbracles, hivernacles, serveis, ...) i la disponibilitat d'aigua de la zona.

He triat la recuperació de la vinya, ja que havia estat el conreu majoritari a Badalona fins el segle XIX, s'adapta bé a la morfologia del terreny, no necessita moltes instal·lacions i es pot realitzar sense reg o amb un reg de suport.

He formulat dos escenaris:

• l'escenari 1 és on s'aprofita al màxim la superfície per l'agricultura, excloent els espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000/ PEIN, les zones amb un pendent superior al 20 %, la zona de servitud de la riera de Sant Jeroni i els seus afluents i part de la xarxa de camins (principals i secundaris).

La superfície que quedaria disponible per l'agricultura és de 61,99 ha.

• L'escenari 2 a més d'excloure les zones fixades per l'escenari 1 s'ha exclòs la zones amb vegetació de ribera, les zones forestal arbrades, una part representativa dels prats d'albellatge (50% de la superfície aproximadament).

Amb aquestes limitacions la superfície agrícola serà de 48,04 ha.

Un vegada triat el conreu i amb dos escenaris agrícoles he fet un anàlisis cost/ benefici de la recuperació de l'agricultura en aquesta zona de Badalona.

La formula utilitzada és

C/B = Beneficis del conreu - Costos dels conreu + Externalitats positives - Externalitats negatives - Cost d'oportunitat.

Els beneficis del conreu és la producció del raïm i el seu preu de venda.

Amb els costos del conreu s'inclouen els costos d'implantació així com els costos variables i els fixes.

Dintre les externalitats positives, tenim el valor del paisatge, el valor cultural, els valors naturals i l'ús social.  Són molt importants en aquest espai periurbà situat entre Badalona i Santa Coloma de Gramanet i a pocs kilòmetres de Barcelona, però malauradament no s'han tingut en compte, donada la dificultat metodològica, el poc temps disponible i la manca de dades per dur a terme una estimació.

Com a externalitats negatives considerem la contaminació de sòls i aigües que es poden produir pel fet de dur a terme l'activitat agrícola. Per la mateixa raó que les externalitats positives no s'han valorat, encara que el maneig de la vinya dins la producció integrada o ecològica assumeix en part o totalment les externalitats negatives.

He calculat el cost d'oportunitat, entenent com a tal la millor opció no triada. Malauradament, tot i trobar-nos dins l'espai no urbanitzable, la millor opció en aquesta zona a tocar del límit urbà de Badalona podria passar per la urbanització total o parcial de la Vall de Betlem. He suposat una urbanització parcial de la zona.

He realitzat un estudi de la viabilitat econòmica dels escenari, mitjançant el Valor Actual Net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR). Els he fet servir per veure la bondat o no de la inversió.

Com a resultat per l'escenari 1 ens trobem que si considerem el cost d'oportunitat el preu del raïm hauria d'ésser de 812,00 €/kg, mentre que si no considerem el cost d'oportunitat el preu del raïm hauria d'arribar fins els 0,59 €/ kg.

Per l'escenari 2 si considerem el cost d'oportunitat el preu del raïm hauria d'arribar fins els 1.047,50 €/ kg, mentre que si no considerem el cost d'oportunitat el preu del raïm hauria d'ésser de 0,62 €/ kg.

Com podem explicar aquestes diferencies, doncs mitjançant les externalitats, que no ha estat valorades com ja he explicat anteriorment. El cost d'oportunitat existeix tan ara que és una zona forestal del Parc de la Serralada de Marina com si es realitzés la recuperació agrícola. Per aquesta raó podem pensar que el valor de les externalitats positives (valor natural, valor social, valor del paisatge i valor de l'ús social) supera o com a mínim iguala al valor de la transformació total o parcial de la Vall de Betlem en una zona urbanitzada.

Personalment crec que aquesta proposta no és pot quedar només amb la producció del raïm, si no que cal pensar en l'elaboració d'un vi que permetés arribar a valorar el raïm fins els 0,59 - 0,62 €/kg.

Per l'elaboració del vi es podria recuperar la masia de Ca l'Alemany (situada dins la vall, però completament en runes) i així seria una forma fàcil d'identificar el producte amb la zona de producció.

Conjuntament amb els altres municipis de la zona, Tiana i Allela, es podria impulsar activitats d'enoturisme, aprofitant la tradició vinícola de la zona, el ric patrimoni cultural d'aquesta part de la Serralada Litoral (monestirs, esglésies, poblats ibèrics i masos i masies) i la proximitat a pols d'atracció turística com la ciutat de Barcelona i a la zona Sud del Maresme.

Com a conclusió, l'activitat agrícola a més de tenir un valor productiu, ens pot ajudar al manteniment, preservació i conservació dels espais periurbans, sempre i quant és creïn les condicions per facilitar la producció, la transformació i/o la venda dels productes agrícoles. A tall d'exemple s'estima que el 15 % dels productes alimentaris consumits a Brussel·les procedeixen d'agricultura de proximitat i molts d'ells són comprats directament a les explotacions agrícoles.