Joana Diaz

Càrrec: 
Periodista

Darreres aportacions

Les dues primeres són paraules que descriuen els acords i polítiques del canvi climàtic. La tercera les sintetitza. Totes tres descriuen, de fet, una realitat que es mou entre l’optimisme tecnològic i el pessimisme conformista i que serveixen per explicar molt més que les polítiques de canvi climàtic. Mitigació, adaptació i resiliència no parlen de canvi sinó de resignació.

És temptador carregar contra les xarxes socials i l’impacte local de la geolocalització pel risc que siguin unes poques corporacions les que acabin monopolitzant sense regulació el seu poder transformador. Però segurament seriem injustos si no admetem que el poder transformador prové de l’ús.

La teoria del dònut ajuda a posar aquestes i altres prioritats socials i ambientals en el context de les estructures econòmiques i polítiques i de les relacions entre elles. Bàsicament, el que la teoria proposa és que hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat.