Ramon Folch

Càrrec: 
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats

Darreres aportacions

Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.

Es considera sostenible un model socioeconòmic que, ambientalment, consumeix recursos renovables per sota de la seva taxa de renovació, consumeix recursos no renovables per sota de la seva taxa de substitució (paisatge inclòs), genera residus per sota de les seves possibilitats d’assimilació i manté in situ la biodiversitat planetària; socialment, aquest model sostenible garanteix bons nivells d’equitat redistributiva.

Sostenibilitat és internalització, un intent d’incorporar a la matriu que defineix el procés socioeconòmic els paràmetres indesitjables que tradicionalment són externalitzats en l’espai o en el temps. El model industrial insostenible actual, exitós en la seva immensa eficàcia a l’hora d’externalitzar la seva enorme ineficiència, assumeix només la part que li convé de les conseqüències dels seus actes i acaba convençut que ho fa tot perfectament.