Agricultura

Agricultura

Article

Des de la Plataforma 'Aprofitem els Aliments' s'ofereix aquesta eina de recerca de projectes vinculats a la lluita contra el malbaratament alimentari. Al mapa podeu trobar informació sobre la iniciativa i la manera de contactar amb ells. Podeu accedir al mapa aquí.

Entrevista

Productor i fill de productors de fruita, Josep Lluís Escuer, coneix en profunditat el sector agrícola i els seus reptes. Parlem amb Escuer, com a representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la qual aglutina unes 200 cooperatives repartides per tot el territori, amb un facturació de 1.700 milions, dona feina a uns 4.500 treballadors a les centrals i 35.000 pagesos. Defensor de la producció integrada, en aquesta entrevista analitza alguns factors que contribueixen al malbaratament alimentari, així com algunes solucions.

Entrevista

Isaac Peraire és sociòleg de formació i expert en direcció estratègica de la col·laboració públicoprivada. Ha estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès. És també autor i coautor de diverses publicacions. Des del juny del 2021 dirigeix l’Agència de Residus de Catalunya. Parlem amb ell de la problemàtica del malbaratament alimentari, i com s’ha reaccionat des de l’administració, en concret de  la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya i el Pla de Profit.

Entrevista

Pesa i Pensa és un projecte educatiu que pretén sensibilitzar els infants sobre els malbaratament d'aliments als menjadors escolars per recuperar-ne el valor. El gerent de l’empresa Campos Estela, Martí García, explica com va sorgir la idea d’aquest projecte i què s’està aconseguint amb la seva implementació.

Article

L'alemany Valentin Thurn, director de “Taste the Waste”, posa en qüestió al seu documental la societat del malbaratament i per a fer-ho recull el testimoni dels que es rebel·len contra aquest sistema, i reclamen posar en valor els aliments i l’aprofitament alimentari.

Article

Si ens pregunten quants quilos de menjar es fan malbé en tota la cadena alimentària, des del camp o el mar fins a la nostra taula, passant pel supermercat, sabríem què dir?

Entrevista

Laura Reñaga és enginyera i actualment treballa a la Direcció de serveis de neteja i gestió de residus de l’Ajuntament de Barcelona. La seva feina està dedicada, entre d’altres a la prevenció de residus a la ciutat. Ens explica en aquesta entrevista els projectes més reeixits en aquest àmbit i els reptes que vol afrontar el nou Pla Residu Zero de Barcelona.

Reportatge

El Recooperem és una iniciativa de prevenció del malbaratament alimentari i de reducció de residus, amb l'objectiu de donar una oportunitat als aliments, especialment a tots aquells aliments cuinats que són saludables i que són de qualitat. Al mateix temps, és una iniciativa d'acció social i de cohesió social ja que busca redistribuir i reintroduir nous aliments per a que es consumeixin entre la ciutadania, especialment entre aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica.

Article

La Guia per a la implantació d'un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries elaborada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el CREDA-IRTA-UPC, té com a objectiu principal ajudar a les empreses agroalimentàries en l’elaboració i la implantació d’un Pla que posi de manifest el compromís de les empreses en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments.

Notícia

L’Ajuntament de Manlleu impulsa des del passat 2021 una campanya per reduir el malbaratament alimentari. S’han realitzat visites als establiments alimentaris de la ciutat per donar-los a conèixer una aplicació per a dispositius mòbils anomenada Too Good To Go, que els permet reduir l’excedent de menjar al final del dia.

Notícia

S’acompanya a infants i famílies a adquirir bons hàbits alimentaris i a revertir el 58% de malbaratament alimentari registrat a les llars catalanes

Notícia

L’any 2021 l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans va tramitar un total de 82 llicències -77 per edificis residencials i 5 per edificis empresarials- per a la instal·lació de plaques solars al municipi. El 2020 se n’havien tramitat 42 (39 residencials i 3 empresarials), el que suposa un augment del 95% en només un any.