Ciència

Ciència

Opinió

Si destruïm l’habitabilitat de la Terra no sembla que Mart resulti un destí operatiu pel comú de la humanitat, més enllà dels quatre milionaris de torn i altres ‘supermascles galàctis’ com l’antropòloga i activista Yayo Herrero va titllar a Musk

Article

La novel·la gràfica Redibuixar Barcelona es recolza en l’evidència científica per tractar temes com la contaminació atmosfèrica, el soroll o el sedentarisme a la ciutat

Notícia

La plataforma de coneixement Prismàtic llança una enquesta dirigida a persones implicades en la presa de decisions i que vetllen pel bon funcionament del medi natural.

Entrevista

UN Habitat, l’agència de les Nacions Unides especialitzada en les ciutats, va fer públic el 30 de març el seu darrer informe relatiu a la pandèmia, la salut i les seves interrelacions amb l’entorn en què vivim Cities and Pandemics: Towards a more just, green and healthy future. L’informe demostra com les ciutats poden reduir l’impacte de futures pandèmies i esdevenir més equitatives, saludables i respectuoses amb el medi ambient. Sostenible ha tingut l’ocasió de parlar amb Eduardo Moreno, director de coneixement i innovació de l'Agència UN-Habitat i un dels coordinadors d'aquest estudi.

Notícia
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Notícia
Pixabay

Pixabay

Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial. L'informe precisa per primera vegada els ecosistemes que haurien de restaurar-se per tenir més beneficis per al clima i la biodiversitat, amb el menor cost.

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Notícia

Investigadors catalans han dissenyat una ciutat sostenible a Mart, denominada NÜWA. La idea s'ha convertit en un dels deu finalistes, seleccionats d'entre més de 175 propostes, del concurs de la Mars Society. El projecte no només planteja el disseny urbanístic sinó també un pla de desenvolupament social i econòmic, així com descripcions a alt nivell de la indústria, infraestructura, generació i distribució d'energia i serveis necessaris per fer-la realitat.

Opinió

Avui sabem que n’hi ha bilions de virus i que exerceixen un rol molt important en els ecosistemes marins, doncs diàriament eliminen entre el 20 i el 40% de les bactèries presents als oceans. Tot apunta, a més, que tenen una funció important en els cicles biogeoquímics de l’oceà: segresten CO2 i intervenen en l’intercanvi de gasos atmosfèrics.

Notícia

La Càtedra durà a terme estudis i anàlisis, i farà el seguiment d’indicadors ambientals i turístics amb l’objectiu de facilitar la gestió ambiental i turística del municipi gabellí.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Notícia

El projecte es basa en la col·locació d'uns sensors al subsòl de les vinyes que recullen dades sobre la pluviometria i l'assecament de la terra per poder tenir informació que permeti combatre la sequera del terreny.