“Els equips de govern locals han de saber com pot afectar el canvi climàtic al seu municipi. Ens cal desenvolupar una cultura del risc”

07/01/2018 - 13:35

Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques per la UB, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.

Hi ha dos conceptes que de vegades s’utilitzen de manera intercanviable en relació al canvi climàtic, que són risc i vulnerabilitat. Quines són les diferències entre un i altre?
Quan parlem de vulnerabilitat ens referim a l’impacte que poden rebre ecosistemes, béns, i persones, si es veuen afectats per un fenomen amb conseqüències negatives. El risc és la conjunció de la vulnerabilitat i de la perillositat. La perillositat és la probabilitat de que un fenomen físic de determinada magnitud es produeixi i causi danys. Els danys òbviament estaran en funció del fenomen i de la vulnerabilitat.

Per establir els riscos derivats del canvi climàtic cal fer una recerca multidisciplinar. Quines són les principals disciplines científiques involucrades?
En realitat totes les disciplines del coneixement hi estan involucrades en diferent mesura. Hi trobem des de la física fins a l’àmbit socioeconòmic i fins i tot jo hi inclouria la part cultural. Però si hem de parlar de les principals jo diria, que dintre de la física, caldria destacar les branques de climatologia i meteorologia; la hidrologia; l’ecologia; l’enginyeria; i naturalment la informàtica, perquè necessitem processar models amb moltes dades. A més, com que els models climàtics tenen molt present els oceans, l’oceanografia seria una disciplina també molt rellevant.

"Els oceans tenen una funció molt destacada. Per una banda són grans embornals de carboni, però més important encara és el seu paper en el balanç d’energia del planeta"

Per què?
Els oceans tenen una funció molt destacada. Per una banda són grans embornals de carboni, però més important encara és el seu paper en el balanç d’energia del planeta. Els oceans absorbeixen energia, si bé funcionen diferent de les masses terrestres. Tots els que vivim prop del mar sabem que la variació de temperatura entre el dia i la nit és molt més baixa que a l’interior. En els models climàtics, els oceans tenen aquest paper regulador de la temperatura. Igualment, els oceans acumulen escalfor i la deixen anar més lentament que la terra. Per exemple, aquí al mediterrani la temperatura màxima de l’aigua no és a l’agost sinó a la tardor.

¿Com es generen els escenaris de futur que serveixen per establir el nivell de risc als quals ens enfrontem?
Per fer un escenari de futur cal construir uns models en els quals introduïm la informació més rellevant de l’oceà, de l’atmosfera, i de terra ferma. Aquesta informació no és la mateixa que es fa servir per predir el temps de demà. La diferència és que estem treballant a dècades vista i caldrà comptar amb algunes entrades bàsiques com la concentració de gasos d’efecte hivernacle, la radiació solar, o les possible erupcions volcàniques. A partir d’aquí es comencen a treballar les interrelacions entre els diferents elements i es generarà un model que ens dirà la temperatura o el règim de pluges previstos. El model s’ha de processar a nivell global o, com a mínim, de tot l’hemisferi, perquè l’atmosfera no està tancada. Estem parlant del processament d’una gran quantitat de dades. Per saber la temperatura que tindrem dintre de 30 anys els models han de simular la temperatura dia per dia durant tres dècades en el futur i després fer una distribució estadística. El model no ens pot dir quina temperatura farà el 2 de gener de 2050, però sí quina distribució de temperatures hi haurà aquell mes de gener. Estem parlant, per tant, d’una probabilitat.

Deia que això es fa a escala global. ¿I si volem saber aquesta informació per un lloc específic com Catalunya?
Els models globals no veuen els detalls. Per això és necessari passar primer a model regionals i després a models locals per anar guanyant en precisió. Passem doncs de simular la temperatura o la pluja a tot l’hemisferi nord a Europa, a la península Ibèrica, i podem arribar a l’escala que ens interessi, en aquest cas, Catalunya. És el que anomenem una baixada d’escala o downscaling. El Tercer Informe del Canvi Climàtic és fruit d’aquest procés.

I què succeeix quan es fa aquesta baixada d’escala?
Per una banda, poden augmentar les incerteses perquè les equacions no són exactes i, com partim d’un model més gran, si en el punt de partida hi ha un error, aquest error es pot veure amplificat. Però, per una altra banda, al treballar a petita escala es tenen presents elements clau del territori que en el model global no es prenen en consideració. Per exemple, a Catalunya, la cadena litoral té una incidència significativa en les precipitacions a la costa, sobretot a l’estiu. Si jo tingués un model massa general que no considerés aquest factor i que veiés el territori tot pla doncs no podria simular aquesta pluja. En aquest sentit, els models locals poden ser més precisos.

"Un cas de certesa seria l’augment de temperatura a Catalunya en el futur perquè tots els models apunten en la mateixa direcció. En canvi, la disminució de les precipitacions té molta més incertesa, i no només a Catalunya, sinó a tot el Mediterrani"

Vostè ha participat en la redacció de l’apartat dedicat a riscos climàtics del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Les dades obtingudes en aquest darrer document varien substancialment el que s’havia observat en els anteriors informes, o es mantenen les mateixes observacions i tendències?
Les tendències i observacions en general segueixen la mateixa línia. Si hagués de parlar de novetats faria esment de l’evidència que tenim de l’augment del nombre de dies consecutius sense pluja i, projectant-ho cap al futur, es veu que hi haurà un augment del 20% cap a finals de segle. És important assenyalar que quan es treballa amb models no es fa amb un de sol. Se n’utilitzen diversos a fi de comprovar si la majoria indiquen una tendència o no. Si generem, per exemple, cinc possibles escenaris -que podrien ser per exemple cinc possibles valors de temperatura- i tres d’aquests escenaris coincideixen en marcar uns valors determinats, doncs això voldrà dir que les probabilitats de que es produeixin aquells valors són més elevades que el que ens diguin els dos escenaris restants.

Així treballen els científics del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic. Si hi ha molta dispersió en uns resultats aleshores diem que hi ha molta incertesa. Un cas de certesa seria l’augment de temperatura a Catalunya en el futur perquè tots els models apunten en la mateixa direcció. En canvi, la disminució de les precipitacions té molta més incertesa, i no només a Catalunya, sinó a tot el Mediterrani.

Del ventall de riscos climàtics que en aquest moment ha establert la ciència a Catalunya, quins serien els més importants?
Com deia, és indubtable l’augment de temperatura, amb valors màxims força elevats, episodis de nits tropicals, onades de calor. Això té conseqüències greus per la salut de les persones, sobretot d’aquelles que són més vulnerables i també és molt rellevant per les necessitats hídriques dels conreus i dels ecosistemes. També és rellevant l’augment del perill d’incendis forestals, tot i que és que tenim una disminució del nombre d’hectàrees cremades a Catalunya gràcies a la prevenció i mitigació dels incendis. Això ens indica que aquestes bones pràctiques s’han d’incrementar en el futur.

"El propi Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic quan es refereix dels 10 impactes més forts del canvi climàtic esmenta el risc ecosistèmic. Una cosa és parlar dels riscos derivats directament del canvi climàtic i l’altra és com aquests afecten als riscos que prèviament ja existien."

Es diu sovint que els problemes més importants en relació al canvi climàtic no són tant els efectes negatius individualment considerats sinó la combinació d’aquests efectes.
El propi Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic quan es refereix dels 10 impactes més forts del canvi climàtic esmenta el risc ecosistèmic. Una cosa és parlar dels riscos derivats directament del canvi climàtic i l’altra és com aquests afecten als riscos que prèviament ja existien. L’augment del nivell del mar en el nostre país seria un exemple del primer aspecte. Però si veiem que pugen les temperatures, i això afecta una població envellida i amb pocs recursos per fer-hi front, estem davant un cas d’un impacte que s’encadena amb un problema previ. I en aquest cas això afecta al sistema sanitari, a les xarxes socials de suport a les persones vulnerables, i tot plegat suposa un cost econòmic. Per tant, ens trobem amb una concatenació d’efectes. Aquest aspecte es posa de manifest també en l’afectació als models agrícola i pesquer i totes les conseqüències que comporta. Tot plegat posa en relleu la importància de l’adaptació al canvi climàtic i en particular del tema social. De fet, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ve insistint que en els més afectats seran les persones més pobres i les més vulnerables, i més la societat rural que la urbana.

Ha esmentat l’envelliment de la població, creu que és un factor de risc important? Recordo que a principis de segle es va viure un episodi especialment trist a París amb la mort d’una gran quantitat de persones d’edat avançada.
L’any 2003, efectivament, és va produir una gran onada de calor que va afectar part d’Europa però a París, i a França en general, es va donar la circumstància que van morir un gran nombre de persones grans. Això es va produir sobretot pel fet que no tenien aire condicionat als hospitals i a moltes cases. Va ser una qüestió infraestructural que ara ja han solucionat. L’envelliment de la població en relació al canvi climàtic no és solament important en relació a les temperatures sinó també en el cas de que calgui fer evacuacions en el cas d’inundacions com hem vist en diverses ocasions. Voldria recordar al respecte el cas que va succeir aquí a Catalunya en una residència d’avis d’Agramunt.

En el Tercer Informe es diu que més del 40% dels municipis de Catalunya presenten un risc d’inundació alt o molt alt.
En el cas del risc d’inundació, que està reconegut per la comunitat científica internacional, hi ha dificultats per distingir quina és la part estrictament climàtica i quina part que té relació amb als usos del sòl. Amb la mateixa quantitat de pluja, en un lloc on s’hagi tret tota la massa vegetal, l’escorrentia augmentarà i baixarà més aigua que no pas en un altre on s’hagi mantingut.

Els darrers anys sembla que hi ha més bosc.
Efectivament, a Catalunya la massa forestal ha estat creixent i en principi això és bo de cara a retenir la pluja i prevenir les inundacions. El problema és a la zona costanera on s’ha asfaltat molt de terreny que abans permetia la infiltració de l’aigua. El canvi d’usos del sòl, i en concret la urbanització en zones inundables, és la qüestió principal. On tenim més inundacions és al Maresme. Es tracta d’un tipus d’ inundació sobtada, que és un fenomen bastant diferent del desbordament d’un gran riu per l’augment de cabal. Al centre d’Europa per inundació entenen un desbordament del riu que nega els terrenys propers.

Ens pot afectar aquí aquest darrer tipus d’inundació?
Nosaltres tenim els rius molt regulats pels embassaments i és difícil que es produeixi aquest tipus d’inundació, tot i que puntualment pot tenir lloc, tal com va passar el 1971, el 1983 i , en menor mesura, el 2005 en el riu Fluvià. Per tant, no hi ha, fins i tot amb les infraestructures, una seguretat absoluta que no pot tornar a passar. En el tram final del Besòs hi tenim un gran parc fluvial on es pot passejar i s’hi va instal·lar un sistema de seguretat que permet avisar davant una emergència com una baixada sobtada d’aigua. Aquestes baixades tenen molta força perquè són torrencials i poden emportar-se tot el que trobin per davant. El temps de reacció és molt més baix comparat amb el de les inundacions centreeuropees. Actualment, hi ha moltes incerteses de com evolucionaran les inundacions al nostre país perquè hi ha molts factors implicats. Ens toca aplicar el principi de precaució i això vol dir que en indrets com el Besòs cal fer cas de les indicacions. Avui en dia, per exemple, hi ha gent que continua passejant quan s’han donat avisos d’inundació. Més de la meitat de casos de persones que han mort a Catalunya per inundacions els darrers anys han estat per imprudències.

"Anar invertint en obres no és sostenible, el que cal és planificar bé. No és acceptable urbanitzar en un lloc de risc i després exigir a l’administració que inverteixi diners per protegir-lo. En qualsevol cas, aquest hauria de ser un últim recurs"

El canvi climàtic hauria de ser un estímul per millorar l’educació?
L’educació i la sensibilització són molt importants. Les persones han de saber què fer en una situació determinada, com pot ser una inundació, i com a societat ens hem de plantejar el model d’ocupació de les zones inundables: no podem anar construint defenses per tot arreu. Anar invertint en obres no és sostenible, el que cal és planificar bé. No és acceptable urbanitzar en un lloc de risc i després exigir a l’administració que inverteixi diners per protegir-lo. En qualsevol cas, aquest hauria de ser un últim recurs.

Quines previsions hi ha respecte a l’impacte dels incendis forestals?
Els incendis seran més probables en llocs de més altitud i el període d’incendis s’allargarà, podent-se produir a l’hivern degut a l’augment de les temperatures, a la redistribució de les masses forestals, i a l’allargament dels períodes vegetatius. Això planteja un problema, malgrat el coneixement actual, encara hi ha incerteses sobre com es comportaria un incendi a l’alta muntanya en aspectes com el moviment de les masses d’aire i en una orografia que comporta un accés complicat. En aquest tema hi ha la part de conscienciació de la població ,però la gran eina que no s’aplica és la gestió forestal. És cert que portar-la a terme costa molts diners fins al punt que per a l’administració és gairebé inassumible. La major part dels boscos són privats i no tots els propietaris tenen la capacitat de fer les inversions necessàries. Ens caldrien estudis de com treure rendibilitat dels boscos. En aquest sentit, hi ha alguna experiència interessant al Montseny per part d’una empresa familiar que fa una gestió integral.

Ara que hem parlat de la muntanya, augmenta el canvi climàtic el risc de despreniments i d’allaus?
En el Segon Informe es deia que l’augment les víctimes per despreniments rocosos i allaus es relacionava amb comportaments poc prudents. Els despreniments rocosos i esllavissaments estan molt vinculats amb pluges torrencials. No sabem prou bé si aquestes pluges augmentaran en el futur, però hem de pensar que aquests fenòmens seguiran passant, com a mínim, com fins ara. A la zona del Maresme estem observant despreniments de terra i això és perquè el tipus de sòl és sauló. Això està vinculat al fet -que assenyalem en el Tercer Informe- que es podrien produir més tempestes locals, de durada mes curta, i més intenses. Però no tenim la certesa que el fenomen dels despreniments augmenti: no disposem de suficients mesures encara. Pel que fa als allaus, si hi ha menys neu en principi haurien de disminuir. No hi ha acord internacional sobre què passarà amb els allaus. És un tema que està en ple debat.

Una proposta que es fa des de la comunitat científica és la integració de l’adaptació al canvi climàtic en la planificació sectorial i territorial. Sobretot s’insisteix en la idea de treballar transversalment i coordinadament entre les diferents parts implicades (model multistakeholder). Estem anant per la via correcta a Catalunya en aquest sentit o no?
Estem en el camí. S’ha realitzat el Tercer Informe i el CADS ha anat fent molts estudis que tenen en compte aquesta visió transversal. D’altra banda, existeixen diverses comissions interdepartamentals i multisectorials. El que faltaria és incidir més a l’escala municipal.

En quin sentit?
Penso que cal una conscienciació més gran per part dels municipis sobre el paper que el canvi climàtic pot tenir a nivell local. Primer, cal que l’alcalde i el seu equip coneguin els riscos que poden afectar el seu municipi. Aquests riscos estan vinculats a aspectes econòmics i socials de cada poble o ciutat. En segon lloc, un cop el municipi coneix la situació i ha fet el diagnòstic, s’hauria de preguntar què pot fer en l’àmbit de les emergències, de la planificació, i del ciutadà. Ens cal desenvolupar una cultura del risc.

Estem lluny del punt òptim?
Sí, potser perquè ara som en un moment que s’ha sentit parlar tant del canvi climàtic que molta gent ho ha integrat en la normalitat i no li preocupa gaire. Altres pensen que és una qüestió que es redueix a reciclar més. Està clar que el problema va molt més enllà, ens afecta a tots i a tots els àmbits.

"Hi ha dos extrems. Per una banda, una certa banalització i, per l’altra, hi ha un cert catastrofisme que gairebé “convida” a no fer res. Les dues coses desactiven la resposta correcta que és la conscienciació de que el futur depèn de nosaltres, és a dir, del comportament de cada persona"

S’està banalitzant el canvi climàtic?
Hi ha dos extrems. Per una banda, una certa banalització i, per l’altra, hi ha un cert catastrofisme que gairebé “convida” a no fer res. Les dues coses desactiven la resposta correcta que és la conscienciació de que el futur depèn de nosaltres, és a dir, del comportament de cada persona. L’individu no ha de delegar la responsabilitat en l’administració, sinó actuar per si mateix i amb coherència amb les seves conviccions.

Els científics disposen de tots els recursos que necessiten en aquest país per continuar en bones condicions la recerca sobre el canvi climàtic?
Està clar que és necessari fer molta més recerca sobre aquest tema perquè tenim àmbits on encara hi ha incerteses, com he apuntat abans en el cas de les precipitacions. Això requereix inversions. Es parla molt de recerca però, a l’hora de la veritat, quan cal posar els recursos, la nostra pròpia administració no ho fa. Una qüestió concreta que per l’estudi del canvi climàtic és fonamental és el desplegament d’estacions de mesura amb sensors per recollir dades. Si no observem el que passa, no podrem construir els models.


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

Notícia

Boscos sans per a una societat saludable, és un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que tenen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. L’objectiu principal n’és comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut de les persones. L’estudi multidisciplinari combina mesuraments experimentals en boscos i laboratori, tecnologia dron i participació ciutadana.

Reportatge

L’Alt Penedès és una de les comarques més afectades pel canvi climàtic. La temperatura augmenta per sobre de la mitjana de Catalunya. I és un dels àmbits territorials on la disminució de les precipitacions és més evident. Un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions que són irregulars. Aquest còctel s’ha convertit en un fet molt perillós per al sector agrari (un 15% del PIB de la comarca), basat, quasi com un monocultiu, en la vinya: vi i cava.

Butlletí