“Monetitzar tot allò que es pugui de la natura ens ajuda a protegir-la”

02/07/2018 - 10:30

 

 

Humberto Delgado Rosa va néixer a Lisboa el 1960 i és doctor en biologia evolutiva. És director de Capital Natural de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea. Delgado ha estat a Barcelona participant al Natural Capital Summit 2018 que s’ha celebrat al Cosmocaixa el 13 i 14 de Juny. Aquesta trobada és un fòrum de referència internacional per impulsar l'intercanvi d'informació i actualització sobre conceptes, tendències i enfocaments en el marc del moviment global del capital natural. Hem parlant amb ell per aprofundir en aquest concepte i les mesures que s’estan implementant des d’Europa per consolidar-lo.

¿Què és el capital natural i per què és important?
Sentim a parlar sovint de capital humà i de capital financer i menys de capital natural. Però en realitat tota la nostra vida i la nostra economia es basen en la natura i en els recursos que ens proporciona. La importància del capital natural està relacionada amb el concepte de desenvolupament sostenible. Es diu que hi ha tres elements fonamentals de la sostenibilitat que són la societat, l’economia i l’ambient. El que no es diu tant és que no són elements equivalents. Aquests tres elements configuren una estructura de capes en la qual l’element bàsic és l’ambient i és una estructura que no es pot invertir perquè la biosfera sosté la societat i la societat sosté l’economia.

"El Grup d’experts d’alt nivell té un mandat de la Comissió per fer tres coses: dirigir fluxos de capital, tan públic com privat, cap a inversions sostenibles; identificar què han de fer les institucions financeres per protegir el sistema financer dels riscos relacionats amb el medi ambient; i desplegar aquestes polítiques a escala europea"

¿Què fa la Unió Europea per preservar el capital natural?
Ho fa de moltes maneres i una d’elles és col·laborant amb empreses que són precursores en el seu compromís amb el capital natural. Un exemple ben concret és la plataforma Business and Biodiversity. A mi personalment una línia que m’entusiasma és el pla d’acció de la Comissió per a finances sostenibles que té com a finalitat integrar les consideracions al voltant de la sostenibilitat en el marc de la política financera de la Unió Europea, amb la finalitat de mobilitzar recursos econòmics per un creixement sostenible. Un dels instruments clau per al desenvolupament d’aquest pla d’acció és el Grup d’experts d’alt nivell que té un mandat de la Comissió per fer tres coses: dirigir fluxos de capital, tan públic com privat, cap a inversions sostenibles; identificar què han de fer les institucions financeres per protegir el sistema financer dels riscos relacionats amb el medi ambient; i desplegar aquestes polítiques a escala europea.

Si jo fos un inversor, com em podria ser útil la tasca d’aquests experts?
Durant 2018 i 2019 el grup desenvoluparà una classificació d’inversions possibles en funció del seu grau de respecte al capital natural, en definitiva del seu grau de sostenibilitat. Actualment algú que vol fer una inversió en aquest àmbit no ho té pas tan fàcil. De ben segur han existit altres iniciatives arreu del món en aquesta línia, però cap tan ben integrada com aquesta.

Què més destacaria de la tasca d’aquests experts?
Avui sembla que quan pensem en el medi ambient tot es redueix gairebé a canvi climàtic, però els experts han subratllat que hi ha molts aspectes del capital natural  -com el sòl, l’aire, l’aigua, la biodiversitat- que són fonamentals si volem parlar d’assolir una sostenibilitat plena. Per això la feina que han fet fins ara és molt útil, i ho seguirà sent.

"Hi ha alguna cosa en el model agrícola intensiu que està arribant al seu límit. Les solucions a aquest problema ja s’albiren: es tracta de implementar altres models on el capital natural sigui preservat. Jo crec que les propostes per a una nova política agrícola comuna després del 2020 s’hauran de fonamentar en aquestes alternatives"

Quines són avui en dia les principals amenaces del capital natural?
Són moltes, però de manera simplificada es podria afirmar que, malgrat les proclames i les bones intencions, el model econòmic i social es continua desenvolupant a expenses de la natura. De tota manera, jo crec que la gent intuïtivament sap que no podem arribar a la sostenibilitat per aquest camí. Si parlem d’amenaces concretes en el territori europeu, voldria destacar que moltes persones tendeixen a pensar que en el món rural el capital natural està protegit. La realitat és que a moltes regions i zones rurals del continent la biodiversitat està en retrocés; estem veient la pèrdua de pol·linitzadors, que està sent dramàtica; i la pèrdua de molts insectes que no ho són, però com estan a la base de la cadena tròfica, això afecta les aus. Tot plegat ens està indicant que hi ha alguna cosa en el model agrícola intensiu que està arribant al seu límit. Les solucions a aquest problema ja s’albiren: es tracta de implementar altres models on el capital natural sigui preservat. Jo crec que les propostes per a una nova política agrícola comuna després del 2020 s’hauran de fonamentar en aquestes alternatives.  

La política agrícola ha estat un dels elements històricament vertebradors de la Comunitat Europea. Va ser un error?
No, perquè es va dissenyar quan la guerra no estava gaire lluny en el temps i la qüestió més important era superar l’escassetat i proporcionar seguretat alimentària de cara al futur. Ara han passat molts anys i la societat europea exigeix avui del món agrícola alguna cosa més que la provisió d’aliments. Per exemple, la gestió i el manteniment d’un ambient rural i d’un paisatge de qualitat que tingui en compte el sòl, l’aire i l’aigua, que en definitiva són els elements que fan possible l’agricultura.

"Mesurar la natura no significa usurpar-li els seu valors inherents. Hem de ser capaços de valorar econòmicament els serveis ecològics perquè si no ho fem aquests serveis esdevenen invisibles. La mesura del capital natural ajuda a saber quin és l’impacte de l’activitat humana sobre la natura i a quantificar la importància dels serveis ecològics"

Un aspecte molt important quan parlem de capital natural és la comptabilitat. Cal saber mesurar bé els elements que tenim per portar a terme les iniciatives i les polítiques adequades. Disposem d’una comptabilitat fiable en aquest àmbit?
Abans de respondre-li deixi’m que li digui primer que hi ha algunes persones que desconfien del propi concepte de capital natural. Pensen que és un temptativa del capitalisme de capturar per al món econòmic el que serien valors intangibles. Per mi aquesta visió no té sentit. Mesurar la natura no significa usurpar-li els seu valors inherents. Hem de ser capaços de valorar econòmicament els serveis ecològics perquè si no ho fem aquests serveis esdevenen invisibles. La mesura del capital natural ajuda a saber quin és l’impacte de l’activitat humana sobre la natura i a quantificar la importància dels serveis ecològics.

¿Serà possible en el futur que un país, per exemple, pugui disposar de la comptabilitat del seu capital natural?
No només serà possible sinó que esperem tenir-ho per alguns estats membres de la Unió Europea el 2020. Hi ha en marxa un projecte europeu específicament dedicat a aquesta qüestió

Tots aquests avenços es limiten a Europa?
Hi ha una consciència creixent sobre el capital natural també a Estats Units, a la Xina i a l’Amèrica Llatina. La veritat és que els avenços d’Europa són importants i, si bé el nostre continent és molt petit en relació al planeta, té un soft power que influeix a la resta del món. Som reconeguts com un espai polític que sap establir estructures i normes fiables. Si Europa és capaç de mesurar, valorar i protegir el seu capital natural enviem un senyal positiu a tots aquells que vulguin fer el mateix.

¿Quins serien a Europa els estats que estan al capdavant en aquesta visió del capital natural?
Els Països Baixos i el Regne Unit.

"Si Europa és capaç de mesurar, valorar i protegir el seu capital natural enviem un senyal positiu a tots aquells que vulguin fer el mateix"

La visió de capital natural que vostè està explicant, amb tota la transversalitat que implica, farà innecessaris el ministeris de medi ambient?
He sentit moltes vegades aquesta tesi de que el medi ambient és tan transversal que ha de tractar-se des de tots els departaments del govern. Jo no hi crec gaire en aquesta aproximació. Molts altres temes, com per exemple l’economia, també són molt transversals i ningú  discuteix que necessiten el seu ministeri propi. No obstant això, és positiu que aspectes com el capital natural impregnin totes les polítiques. Quan estiguem molt a prop d’una sostenibilitat realment avançada potser sí que no caldrà un ministeri específic pel medi ambient, però com encara som molt lluny...

¿El concepte de capital natural està poc integrat a les agendes empresarials avui en dia?
Així és, però això pot canviar. Miri, fa uns anys passava el mateix amb el CO2 fins que el comerç d’emissions ho va capgirar tot. Cal dir que hi ha empreses que per la seva activitat estan molt a prop del capital natural, com seria el cas de les agropecuàries o les dedicades a l’ecoturisme; altres com les de inversions financeres a priori estan més lluny. De tota manera, els empresaris no deixen de ser persones com les altres i se n’adonen de que les coses no van bé. Pensem per un moment el que està passant amb els plàstics i com les grans organitzacions empresarials estan reaccionant per disminuir els residus i millorar-ne la gestió.

"En resum, la importància mediàtica del canvi climàtic ens ajuda a fer visible la qüestió ambiental en tota la seva amplitud. Estem davant de dues cares d’una mateixa moneda"

Anteriorment ha parlat del canvi climàtic com tema dominant en el debat ambiental. ¿Creu que aquesta qüestió fa ombra d’alguna manera al tema del capital natural?
És cert que durant força temps ha estat dominant, com si no hi hagués res més. Però la realitat és que els dos temes no estan separats perquè, per una banda, el canvi climàtic impacta els ecosistemes, i per una altra, la cura dels ecosistemes pot ajudar a combatre aquest fenomen. Per tant, jo diria que parlant i aprofundint en el canvi climàtic s’arriba irremissiblement al capital natural. En resum, la importància mediàtica del canvi climàtic ens ajuda a fer visible la qüestió ambiental en tota la seva amplitud. Estem davant de dues cares d’una mateixa moneda.

Ara que parla de moneda, creu que hauríem de monetitzar la natura?
Certament, el valor de la natura en el seu conjunt no es pot reduir a euros o dòlars: és un valor superior, transcendental per a moltes coses, inclosa la nostra felicitat. Dit això, actualment hi ha elements de la natura i serveis ecològics que tractem com a gratuïts i inesgotables, fet que és completament absurd en un món finit. L’ecologia i l’economia s’han mirat el món des de punts de vista diferents. L’economia ha actuat com si estiguéssim en un món infinit. Doncs cal insistir: és finit i no n’hi cap altre món disponible per a nosaltres en molts anys llum de distància. Per aquesta raó estic a favor monetitzar tot allò que sigui monetitzable a la natura, per poder-la protegir millor.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

 

Des del proper dia 15 al 21 d’octubre, Sant Celoni acull la IVª Setmana del Bosc, organitzada per l'Ajuntament de Sant Celoni, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor.  La Setmana del Bosc oferirà un ampli programa d'activitats culturals, divulgatives i tècniques amb l’objectiu de donar a conèixer el món forestal, posar-lo en valor i apropar-lo una mica a la ciutadania, tenint en compte la situació geogràfica de Sant Celoni, ubicat enmig de dos grans parcs, per aconseguir sensibilitzar sobre la importància del bosc i el món forestal.

Acte
26/01/2018 - 17:30
La Fàbrica del Sol
Notícia

El jurat reconeix “la creativitat i dedicació” d’aquest expert en limnologia, que ha contribuït a millorar la comprensió dels llacs i l’ús racional dels recursos hídrics. Reconegut com un dels científics mediambientals més influents del món, el seu treball ha servit per construir ponts entre la teoria ecològica, l’experimentació i la gestió de problemes complexos, combinant models teòrics i pràctics en llacs a gran escala. Ha ajudat a comprendre els ecosistemes d'aigua dolça, especialment pel que fa al cicle del fòsfor i el seu impacte en l’ecosistema del llac i l’eutrofització.

Butlletí