S'ha celebrat la 3a Edició dels Premis Rezero Balears, uns guardons que posen de manifest el poder transformador de les actuacions de prevenció de residus impulsades a Balears a l’hora que puguin servir d’inspiració per a altres iniciatives.
La Mancomunitat Penedès-Garraf llança la cançó 'Stop Malbaratament' per a reivindicar l’aprofitament alimentari. La campanya impulsa bones pràctiques entre la ciutadania per evitar que aliments encara útils acabin al cubell de la brossa orgànica. La composició musical és de Neus Ballvé, coneguda pel seu pas pel Club Super3, en col·laboració amb Joan Solana.
Hi ha persones que poden veure un camí quan encara és fosc per tothom, i són capaces de moure terra i cel per seguir-lo. Són els pioners. En el camp del malbaratament alimentari, aquesta persona ha estat Paco Muñoz.
Aquesta reflexió de Míriam González Domínguez retrata una persona compromesa i entusiasta que ens va despertar a la rellevància d’aquest problema socioambiental i va semblar consciència per posar-hi fre. Les llavors que va plantar encara floreixen.
Ada Parellada va créixer a la cuina de "La Fonda Europa" i porta als gens l'estima pels aliments i la gastronomia. Ara, més enllà de la seva excel·lència com a cuinera i directora del Semproniana, Parellada és reconeguda per la seva implicació en l'aprofitament alimentari i el canvi cultural cap a la recuperació del valor dels aliments. En aquesta entrevista aprofundeix en les arrels socioculturals del malbaratament, com es viu al seu sector i quines són les estratègies que es poden posar en marxa per redreçar aquest problema socioambiental.
Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental. Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!
Des de la Plataforma 'Aprofitem els Aliments' s'ofereix aquesta eina de recerca de projectes vinculats a la lluita contra el malbaratament alimentari. Al mapa podeu trobar informació sobre la iniciativa i la manera de contactar amb ells. Podeu accedir al mapa aquí.
Productor i fill de productors de fruita, Josep Lluís Escuer, coneix en profunditat el sector agrícola i els seus reptes. Parlem amb Escuer, com a representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la qual aglutina unes 200 cooperatives repartides per tot el territori, amb un facturació de 1.700 milions, dona feina a uns 4.500 treballadors a les centrals i 35.000 pagesos. Defensor de la producció integrada, en aquesta entrevista analitza alguns factors que contribueixen al malbaratament alimentari, així com algunes solucions.
Isaac Peraire és sociòleg de formació i expert en direcció estratègica de la col·laboració públicoprivada. Ha estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès. És també autor i coautor de diverses publicacions. Des del juny del 2021 dirigeix l’Agència de Residus de Catalunya. Parlem amb ell de la problemàtica del malbaratament alimentari, i com s’ha reaccionat des de l’administració, en concret de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya i el Pla de Profit.
Pesa i Pensa és un projecte educatiu que pretén sensibilitzar els infants sobre els malbaratament d'aliments als menjadors escolars per recuperar-ne el valor. El gerent de l’empresa Campos Estela, Martí García, explica com va sorgir la idea d’aquest projecte i què s’està aconseguint amb la seva implementació.
La problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari es pot enfocar des de múltiples perspectives. La Fundació Espigoladors, des que va néixer l’any 2014, l’ha entès com una conseqüència del sistema agroalimentari industrialitzat que impera avui en dia i que tant s’allunya de la sostenibilitat i la resiliència. A través del seu model centrat principalment en l’aprofitament alimentari, l’entitat ha volgut donar una resposta unitària a diverses conseqüències d’aquest sistema agroalimentari tals com la falta d’accés a una alimentació saludable i sostenible, i la falta de connexió entre els entorns rurals i urbans.
Si ens pregunten quants quilos de menjar es fan malbé en tota la cadena alimentària, des del camp o el mar fins a la nostra taula, passant pel supermercat, sabríem què dir?
Laura Reñaga és enginyera i actualment treballa a la Direcció de serveis de neteja i gestió de residus de l’Ajuntament de Barcelona. La seva feina està dedicada, entre d’altres a la prevenció de residus a la ciutat. Ens explica en aquesta entrevista els projectes més reeixits en aquest àmbit i els reptes que vol afrontar el nou Pla Residu Zero de Barcelona.
