[FORESTAL 2007] La superfície forestal és de 2.800 m2 per cada català

Si la propietat forestal a Catalunya fos pública -cal recordar que el 80% és de tipologia privada- cada ciutadà del Principat 'disposaria' d'unes 2.800 m2. Aquesta dada es desprèn del tercer Inventari Forestal Nacional (IFN-3) presentat oficialment al Congrés Forestal. Respecte l'anterior inventari (publicat el 1992) la superfície forestal ha augmentat un 4% però allò més destacable és que l'arbrada pràcticament és un 20% major. Aquest fet, reflecteix per una banda l'abandonament d'activitats agro-ramaderes però especialment la manca de gestió silvícola. Aquesta darrera qüestió s'exemplifica amb l'augment de la biomassa arbòria (48%) molt major que els indicadors de superfície. D'altra banda, cal recordar que les dades de l'Inventari en el cas català són d'inicis de la present dècada i per tant els indicadors actuals podrien ser molt majors. Altrament, les espècies amb una major extensió són el pi blanc (Pinus halepensis), el pi roig (Pinus sylvestris) que superen a l'alzina (Quercus ilex). Les novetats de l'INF-3 L'INF-3 classifica els espais lliures del conjunt de l'Estat espanyol a partir de definicions taxonòmiques: ús del sòl, tipus de formació, regió biogeogràfica, comunitat, espècie... Aquesta tasca es realitza gràcies a un exhaustiu treball de camp que només a Catalunya ha suposat un cost de 6 milions d'euros i l'estudi de 12.000 parcel'les experimentals. José Antonio Villanueva, coordinador de l'Inventari, ha destacat la importància de la multifuncionalitat del bosc, ja que el càlcul del valor dels aprofitaments forestals és molt similar al recreatiu així com l'ambiental. En aquest sentit, els propietaris han considerat molt interessant la metodologia desenvolupada per mesurar el valor de la caça -segons espècies i hàbitat- amb l'objectiu de negociar amb millor informació amb les societats de caçadors. Sense dubte una de les aportacions més interessants del nou Inventari Forestal és el càlcul de la capacitat d'absorbir carboni dels ecosistemes forestals. Carmen Aragoneses, coordinadora de serveis forestals de l'empresa pública Tragsatec, n'ha glosat la importància per tal de fornir dades fiables per als debats internacionals sobre mitigació de canvi climàtic. En aquest sentit ha volgut recordar la diferència entre el carboni fixat (quantitat que es pot alliberar en cas de pertorbacions com la desforestació o els incendis) de la funció embornal de la biomassa entesa com una taxa anual d'absorció de carboni. Aquesta taxa no només es calcula durant la 'vida' d'un arbre sinó també durant la utilització dels productes derivats així com pel seu valor de substitució respecte a alternatives fòssils. Així mateix, cal tenir en compte que el 20% de l'efecte hivernacle es considera causada pel canvi d'usos de sòl, bàsicament per la pèrdua de superfície forestal. Per Aragoneses a nivell mundial cal apostar per dues estratègies: el manteniment i millora dels boscos actuals i polítiques de forestació i posterior gestió sostenible. Malgrat el desenvolupament de models de càlcul a partir del volum de fusta, en l'IFN-3 encara resta pendent la quantificació del carboni fixat al sòl i al sotabosc. Aquestes qüestions es pretenen incorporar de cara a la quarta edició de l'Inventari que s'iniciarà pròximament. Aragoneses ha volgut mostrar dades a nivell mundial: els 384 milions de m3 de fusta tenen emmagatzemat 240.000 milions de tones de carboni. En el cas europeu, s'estima la taxa anual de segrest en 185 milions de tones. La inclusió de la biodiversitat a l'Inventari Un altre de les grans novetats és l'anàlisi de la biodiversitat forestal. Santiago Saura, de la Universitat de Lleida (UdL), ha mostrat els principals resultats d'aquest treball: Catalunya té 82 hàbitats i 100 espècies arbòries. Així mateix, la riquesa màxima (nombre d'espècies d'arbres) es troba en les pinedes depi roig i en les rouredes; mentre que al litoral les formacions de pi blanc i a l'alta muntanya les de pi negre són les que tenen una major homogeneïtat. La comparació de les dades de l'INF-2 permet detectar que la riquesa ha augmentat un 10% i la diversitat un 4%. Així mateix, la presència dels denominats 'peus grossos' (aquells arbres amb un diàmetre major a 40 cm) s'incrementa de manera espectacular. Aquestes dades que Saura considera com a 'tendències molt positives' són una clara conseqüència de la disminució de la gestió forestal. Segurament aquesta visió pròpia de formacions relacionades amb l'ecologia no coincidiria gens amb aquells que valoren altres conseqüències negatives: pèrdua de diversitat paisatgística, impactes socioeconòmics i l'augment del risc d'incendis. Com consultar les dades dels Inventaris El Ministeri de Medi Ambient permet accedir a través del seu web a les principals dades de l'INF-3 per províncies. Tanmateix, la informació de base està continguda en unes publicacions de gran volum i en discs compactes annexes. En canvi, l'Inventari Ecològic Forestal de Catalunya (IEFC) que ha estat la base per iniciar el desenvolupament d'indicadors ecològic en l'INF-3 es pot consultar gratuïtament al web de la institució que l'ha desenvolupat, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). El coordinador de l'IEFC, el biòleg Joan Josep Ibáñez, ha interpel'lat a Villanueva per tal que el Ministeri posi a disposició de tècnics, científics i gestors el conjunt de la informació. De fet, a casa nostra existeix una gran i bona tradició de permetre l'accés actualitzat de la major part d'indicadors i cartografia territorial.