40 anys d’educació ambiental: D'on venim? Cap on anem?

La Diputació de Barcelona organitza una trobada de professionals per recordar d’on venim, analitzar on estem i com serà l’educació ambiental del segle XXI.
11/06/2017 - 14:58

L’espai Bonnemaison de Barcelona ha reunit aquest 8 de juny una bona part dels agents clau de l’educació ambiental a Catalunya. El motiu, recordar d’on venim, analitzar on estem i com serà l’educació ambiental del segle XXI.  Han estat convocats per la Diputació de Barcelona, per presentar el llibre Educació ambiental. D’on venim? Cap on anem?.

Un enorme èxit que no ha assolit els seus objectius

Amb aquesta aparent paradoxa, Jaume Terradas, catedràtic emèrit de la UAB i pare de la educació ambiental a Catalunya, esperonava l’audiència a reflexionar.  Segons el seu parer l’educació ambiental a Catalunya ha estat un èxit si avaluem la gran quantitat d’iniciatives, materials, persones i entitats dedicades a ella. Ara bé. Segons Terradas, ni ha entrat realment en l'ensenyament formal primari i secundari, ni ha canviat de manera notable els comportaments de la gent.

Amb aquesta idea s’ha obert un debat, amb la Teresa Franquesa, Doctora en Ciències Biològiques, amb una vida dedicada entre altres a l’educació ambiental. Segons Franquesa l’educació ambiental busca estendre una cultura de la sostenibilitat integrada dins la nostra cultura, dels problemes locals a les grans transformacions globals com la distribució dels recursos, i transformar una educació que només serveix si ens du realment cap a la sostenibilitat.  

Franquesa ha insistit en diferenciar entre comunicació, generalment basada en el màrqueting, com ara aquella que vol donar instruccions al ciutadà sobre com reciclar, d’educació ambiental, basada en la participació, que sempre ha de capacitar per solucionar problemes. I ha esperonat, en definitiva a “passar del ciutadà receptiu que compleix ordres, al proactiu i corresponsable”.

Aquest debat ha estat el plat fort d’una jornada que havia estat inaugurada pel diputat i president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Valentí Junyent, qui ha volgut remarcar la importància que l’educació ambiental té en la societat actual, amb una especial referència al conjunt d’accions que es desenvolupen per la defensa i la millora del medi ambient dels de l’àmbit municipal. En aquesta línia ha felicitat el treball impulsat pels tècnics de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona en desenvolupar polítiques i accions que afavoreixen la implantació de bones pràctiques en l’àmbit ambiental, especialment en suport als ajuntaments, a partir d’organitzacions com la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat o el Pacte d’Alcaldes pel Canvi Climàtic.

Les eines de l’educació ambiental del segle XXI

Durant la jornada també ha tingut lloc una taula d’experiències d’educació ambiental al món local, moderada per Gonçal Luna i Josep Melero, en la qual van participar Paula Pérez de la Generalitat; Enric Cahner per explicar els projectes de l’Ajuntament de Badalona, Maria Calvo per l’Ajuntament de Mataró i Josep Maria Calaf per l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.

Finalment, s’han abordat les limitacions i les eines de l’educació ambiental del segle XXI, en un debat, on han participat Joan Manel Riera, de l’Escola Natura del Corredor-SCEA, Glòria Arribas de la Xarxa de Voluntariat ambiental de Catalunya; Ismael Peña-López de la UOC, Marta Lacruz de La Vola-SCEA, Marta Cuixart de l’Ajuntament de Barcelona i Noemí Guinovart de l’AMB. En aquest espai de reflexió s’han denunciat els pocs recursos, amb la rebaixa del 20% dels pressupostos a molts concursos públics, amb els que compta l’educació ambiental, s’ha posta de relleu la necessitat d’utilitzar nous llenguatges propers als joves, per fer de l’educació ambiental un aprenentatge significatiu i gratificant, de treballar realment en xarxa, estar presents ens els moviments d’innovació educativa. I en definitiva, com deia Peña-López, innovar, empoderar-se i no dependre de les administracions. “Les pràctiques són més importants, que les eines. Cal crear nous espais, nous actors i noves pràctiques, per fer-ho radicalment diferent”

El debat inicial i aquesta última taula rodona foren moderades per la periodista i premi nacional de periodisme ambiental Maria Josep Picó, qui també ha redactat un capítol del llibre Educació ambiental. D’on venim? Cap on anem?

Més informació sobre els resultats de la jornada a l'enllaç.

Sostenible ha entrevistat a Teresa Franquesa i Jaume Terrades, també coautors del llibre. Properament publicarem aquestes entrevistes al web on tindreu ampliada la seva visió. Estigueu atents.


 

Relacionats

Article

L’Ajuntament de Mollet del Vallès ha habilitat a l’escola Cal Músic un nou refugi bioclimàtic, que s’afegeix al primer creat al municipi, a l’escola Joan Salvat Papasseit. Els refugis bioclimàtics representen un espai d’alimentació per a espècies beneficioses, generant un hàbitat amb un equilibri ecosistèmic

Article

Del 25 al 27 de gener del 2024 es va celebrar el Congrés Nacional d'Educació Ambiental. A la web del Congrés teniu disponibles les gravacions de la sessió virtual, la inauguració i les taules rodones.

Notícia

Vuit centres educatius de L’Hospitalet han participat enguany en la Marató   La campanya s’ha dut a terme durant tot el mes de febrer, amb l’objectiu de fomentar bones pràctiques en l’ús i el consum eficient de l’energia i l’aigua en un context d’emergència climàtica

Butlletí