Del 2 al 6 d’octubre la ciutat de Barcelona acollirà la celebració de la ja 5a edició de l’Aplec d’agricultura urbana, trobada anual per a la divulgació del coneixement i els beneficis de l’agricultura a la ciutat. L’Aplec tindrà enguany com a protagonista el compostatge comunitari urbà, doncs inclourà per primera vegada dins del marc de les seves activitats, la celebració de la CompostFest. La jornada central de l’Aplec se celebrarà el dissabte 6 d’octubre, a partir de les 10.30 h, i comptarà amb diferents activitats que se celebraran a la plaça d’André Malroux al barri del Fort Pienc, juntament amb el Mercat de Pagès del mateix barri.
L'Aplec d’agricultura urbana és una trobada anual per a la divulgació del coneixement i els beneficis de l’agricultura urbana entre els habitants i altres agents socials de la ciutat. Es tracta d'una iniciativa de participació gratuïta, impulsada per la cooperativa Tarpuna, que té la vocació de connectar a les persones i col·lectius interessats pel cultiu urbà i generar una xarxa de treball amb la finalitat de promoure aquesta pràctica.
Podeu accedir al Programa de l’Aplec aquí
Novetats de Aplec 2018
- Per primera vegada l’Aplec inclourà la celebració de la CompostFest, esdeveniment dedicat al compostatge comunitari urbà, que celebrarà aquest any la seva segona edició. Es duran a terme diferents activitats relacionades amb el compostatge urbà com ara:
- Portes obertes al compostador comunitari de l’Aula Ambiental del Barri de la Sagrada Família, primera aula ambiental de la ciutat de Barcelona i que aquest octubre compleix 15 anys (dijous 4 d’octubre, 17 h, Aula Ambiental de Sagrada Família, c. Lepant 281)
- Garbellat col·lectiu del compostador de la Barceloneta (divendres 5 d’octubre, 17.30 h Fàbrica del Sol, c. Salvat Papasseit, s/n )
- Les diferents activitats relacionades amb el compostatge que se celebraran el dissabte 6 d’octubre, durant la jornada central de l’Aplec a la plaça d’André Malroux.
- Presentació de l’estudi "Cap a una estratègia d’agricultura urbana de la ciutat de Barcelona", a càrrec de Frederic Ximeno, del Comissionat d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona.
- Celebració del primer Vídeofòrum. Amb la col·laboració de l'Humus film festival, l’Aplec compta per primera vegada amb la projecció d’una selecció de curtmetratges sobre temes d’agricultura urbana al voltant de diferents experiències vitals i successos agroecològics a la
- L’Aplec d'agricultura urbana és una iniciativa de la cooperativa Tarpuna que treballa en pro de la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Ha col·laborat amb més d’una quinzena de projectes d’agricultura urbana i agricultura social. El 2014 va guanyar la categoria d’Innovació a la 17a edició dels Premis Piñol, que convoca Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), i el 2017 fou guardonada amb el Premi Excel·lència Energètica de l’ICAEN.
A més a més, el projecte compta amb l’ajut d’altres entitats com la cooperativa Conreu Sereny, Connect Hort, Arquicostura i Educahorts; així com amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Barcelona Escoles + Sostenibles.
Horts urbans, una tendència a l’alça
La construcció de nous models de ciutat, que vetllin per la inclusivitat social, la salut i la sostenibilitat ambiental, és un dels reptes urbans del segle XXI a escala mundial. En aquest sentit, l’hort urbà ha suscitat un gran interès per afrontar aquests desafiaments.
És als anys 60 i 70, als Estats Units, en un context de crisi financera, quan varen sorgir els primers horts urbans com una resposta de l'ecologisme al model capitalista i, des de llavors, aquesta pràctica ha estat reproduïda a Europa on, actualment, és una tendència creixent. Només a Espanya, s'ha passat de comptabilitzar 1.000 horts urbans l'any 2000 a 15.000 el 2017, coincidint el seu auge (2006-2007) amb l'inici de la crisi econòmica.
A Catalunya els horts urbans també han proliferat amb la finalitat de fer més sostenibles les ciutats, així com pels seus beneficis socials i de salut, tant física com mental, per a qui els cultiva. Tanmateix, la creixent preocupació per la sobirania alimentària i el control sobre els productes que es consumeixen estan convertint l’agricultura urbana en una opció complementària de provisió d’aliments locals, frescos i saludables.
Els horts urbans a Barcelona han sorgit principalment en els últims 20 anys; i sobretot des d’inicis del segle XXI. Des de l’any 2000 hi ha hagut un creixement lent però constant en el nombre d'horts urbans a la ciutat, creixement clarament dirigit per la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona impulsada per l’Ajuntament. No obstant això, els horts no institucionalitzats van començar a sorgir des de l'any 2002 i es van anar agrupant de forma més o menys laxa sota La Xarxa d’Horts Urbans Comunitaris. Va ser després de l'esclat de la crisi financera mundial el 2008, i sobretot amb el moviment dels Indignats l’any 2011, quan les iniciatives “des de baix” promogudes pels ciutadans i els moviments socials van assolir un creixement sostingut i van inundar el teixit urbà. Aquest creixement es deu a l'aparició de més horts comunitaris i a la creació del Pla Buits per l'Ajuntament de Barcelona.
Actualment, a Barcelona els horts urbans formen part, des del 2012, d’El Pla del Verd i la Biodiversitat 2020, que reconeix l'agricultura urbana com a infraestructura verda que ofereix beneficis ambientals i socials. La ciutat compta a dia d’avui amb més de 50 horts, 13 més que al 2016, consolidant-se així una clara tendència creixent pel que fa a aquesta pràctica.
