Catalunya, Andorra i França creen el Parc Pirinenc de les Tres Nacions

Servirà per a la promoció turística conjunta, la dinamització socioeconòmica i els intercanvis en matèria de sostenibilitat i patrimoni natural.
10/09/2018 - 11:25

El Parc Pirinenc de les Tres Nacions suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis, 15 de catalans, dos d’andorrans i 141 de francesos. Servirà per a la promoció turística conjunta, la dinamització socioeconòmica i els intercanvis en matèria de sostenibilitat i patrimoni natural. El Parc Pirinenc de les Tres Nacions és una marca d’identitat comuna per millorar la gestió i promoció d’una de les àrees transfrontereres protegides més extenses d’Europa, entre Catalunya, Andorra i França.

Aquest 24 d’agost s’ha signat el protocol del creació del Parc, l’acte, que s’ha celebrat al Centre d’Interpretació del Comapedrosa (Andorra), ha servit per materialitzar el compromís de les parts amb aquest projecte que es va començar a gestar fa nou anys amb la creació del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises.  Va ser el ja difunt pirineista Michel Sebastien, gran apassionat de la muntanya, el paisatge i la conservació de la natura, qui va començar a posar sobre la taula la idea de crear un espai transfronterer protegit per millorar la gestió del seu patrimoni més enllà de les fronteres administratives.

A més,  l’elevat interès científic dels quatre espais naturals protegits, juntament amb els esforços que s’hi realitzen per a la conservació i la protecció de la biodiversitat i el seu desenvolupament econòmic i humà, recomanen la cerca conjunta d’un reconeixement internacional.

El protocol per la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions ha estat signat per Damià Calvet,  conseller de Territori i Sostenibilitat, en representació del Parc Natural de l’Alt Pirineu; David Baró, cònsol major de la Massana i president de l’òrgan rector del Parc Natural comunal de les Valls del Comapedrosa (Andorra), Josep Àngel Mortés, cònsol major d'Ordino i president de l´òrgan rector del  Parc Natural de la Vall de Sorteny (Andorra) i André Rouch, president del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises (França).

Hàbitat de la sargantana pallaresa
Les quatre parts signatàries aportaran al projecte recursos materials i personals per col·laborar i avançar en accions conjuntes. En aquest sentit, treballaran per obtenir el finançament necessari per impulsar un pla d’accions, mitjançant fons propis i fons europeus, especialment els Interreg POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra) o d’altres d’interès, com els  LIFE o FEDER.

El Parc Pirinenc de les Tres Nacions  té com a principals atractius ser una de les zones dels Pirineus més ben conservades. Destaca la presència de la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), un endemisme exclusiu mundial. També hi són presents les majors poblacions d’espècies de fauna pirinenca en perill d’extinció, com l’almesquera, la perdiu blanca, el gall fer i l’os bru, així com l’herc,  reintroduït el 2014, i diverses races domèstiques indígenes com ara l’ovella xisqueta, l'aranesa i tarasconesa,  el cavall Castillonnais, el català pirinenc, i la vaca bruna, la pallaresa i la casta.

A més, acull una molt bona representació dels hàbitats de boscos subalpins i montans de coníferes i caducifolis dels Pirineus, prats alpins, estanys i molleres d’alta muntanya amb un bon estat de conservació. Cal posar en valor que estan representats tots els estatges vegetals pirinencs, des de la plana atlàntica, a la muntanya submediterrània, passant pels diferents estatges altitudinals i d’exposició. També destaca el manteniment d’una activitat ramadera extensiva activa que contribueix a conservar un paisatge de mosaic divers de prats florits, pastures, matollars i boscos, i un patrimoni cultural associat en forma de cabanes, camins ramaders, pletes, orris i bordes.

Alt valor paisatgístic
La línia fronterera que agrupa els quatre parcs és la zona més extensa dels Pirineus sense afectació de cap gran infraestructura transfronterera com carreteres, vies de tren i línies elèctriques d’alta tensió. En destaquen paratges fronterers de gran atractiu paisatgístic com, d‘oest a est, el Mont Valièr, Bonabé, el port de Salau, Mont-roig, Noarre, el port de Marterat, Certascan, el pla de Boavi, el circ de Cagateille, les cascades d’Ars, el pla de Boet, la vall de Solcén, el circ de Baiau, el Comapedrosa i la Vall de Sorteny. En destaca el massís de la Pica d’Estats, on s’agrupen els pics de més de 3.000 metres del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, com la mateixa Pica (3.143 m), el Montcalm (3.077 m) i el Sotllo (3.073 m).

Fruit de la signatura del protocol de col·laboració es formarà una comissió de treball conjunt per estudiar i programar accions a desenvolupar els propers anys. Les primeres seran la creació, ús i promoció d’un logotip identificatiu comú, així com la publicació d’un mapa divulgatiu del Parc Pirinenc de les Tres Nacions i un apartat específic sobre aquest a la web de cadascun dels Parcs que en formen part. Paral·lelament es preveu començar a dissenyar un projecte conjunt per presentar-lo a la propera convocatòria dels fons Interreg POCTEFA, on es prioritzarà la col·laboració entre comunitats i valls frontereres d’una banda i altra de la frontera.

Col·laboració prèvia
La voluntat de treballar conjuntament per al desenvolupament d’aquesta àrea transfronterera ve de lluny. En aquest sentit, els quatre parcs des de la seva creació col·laboren en la planificació i execució d’activitats i iniciatives conjuntes. Un exemple és el projecte Interreg POCTEFA GREEN, a través de la qual el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Nacional Regional de Pyrénées Ariégeoises i el Parc Natural de la Vall de Sorteny participen per posar en funcionament la xarxa de Parcs Pirinencs i accions diverses conjuntes com la valorització dels productes agroramaders, la millora de la biodiversitat d’hàbitats de pastura, estanys, molleres i boscos. 

També s’han impulsat accions conjuntes entre l’Alt Pirineu i Pyrénées Ariégeoises de promoció de productes locals en fires d’una banda i l’altra, mercats d’intercanvi i trobades transfrontereres, com les del port de Tavascan (Marterat) i la de Boet; i entre l’Alt Pirineu i Comapedrosa, amb la creació de l’itinerari interpretatiu transfronterer la Molinassa-Comapedrosa.

El conseller Calvet ha destacat que el nou parc el formen quatre parcs de tres nacions, amb el pic Meracorba com a vèrtex comú, “un cas únic a Europa”. Ha assenyalat que “el progrés està al costat de qui preserva el territori, la modernitat està al costat de qui preserva la biodiversitat”. També ha remarcat el valor de l’activitat humana que s’hi desenvolupa, mitjançant el turisme i la ramaderia, principalment.

Per la seva part, el cònsol major David Baró ha destacat la voluntat “d’esdevenir una eina eficaç de promoció turística i dinamització, a més de millorar la gestió d’espais protegits, mitjançant un pla d’acció i una comissió de treball conjunta”. Ha recordat que “les muntanyes no tenen fronteres, i que els excursionistes, igual que la fauna, passen d’un territori a l’altra sense haver d’aturar-se”.

Finalment, el president del parc francès, André Rouch, ha recordat que fa molts anys que es treballa en aquest projecte i ha remarcat la singularitat d’aquest espai a nivell europeu. Ha lligat la nova marca amb “la voluntat de potenciar la qualitat d’aquests espais, que són excepcionals també des del punt de vista de les espècies, i els productes locals”.

Relacionats

Notícia

L’Anell Verd és una infraestructura sostenible que envolta el municipi d’Alzira, a la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià, i que suposa un canvi del model urbà de la ciutat, ja que constitueix un nou paradigma de mobilitat més respectuós amb el medi ambient i ofereix tot un seguit d’espais d’interacció social. La infraestructura formada per paisatges de ciutat, muntanya, horta i riu ha estat impulsat per l’ajuntament de la localitat i recolzat per la Diputació de València.

Notícia

El Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona posen en servei a partir del 12 d’octubre nous serveis d’autobús que permetran millorar l’accés amb transport públic sostenible als parcs naturals del Montseny i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El servei vol facilitar l’accés a tota la població als espais naturals, alhora que millorar la mobilitat en unes zones dels parcs que tenen una elevada afluència de visitants.

Article

L’Ajuntament d’Igualada iniciarà de manera imminent els treballs d’adequació de l’Anella Verda als barris de Fàtima i Set Camins. Tal i com ha exposat l’alcalde de la capital de l’Anoia, Marc Castells, amb aquesta actuació “tancarem el recorregut central de la nostra Anella Verda al seu extrem de Ponent, oferint d’aquesta manera nous espais per a la pràctica de l’activitat física diària dels nostres ciutadans i, sobretot, recuperant per les persones que viuen en aquests barris un espai que avui és d’ús pràcticament exclusiu dels vehicles”.

Butlletí