Catalunya inicia el camí per fixar els indicadors de qualitat paisatgística

12/05/2007
Un dels punts de major interès del 'Seminari internacional Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives' va ser la presentació per primera vegada dels indicadors de qualitat que desenvolupa l'Observatori del Paisatge. Es tracta tan sols d'una primera versió i, en aquest sentit, tan sols s'han definit els camps a abordar però no pas la seva aplicació quantitativa o qualitativa. El seminari també va servir per conèixer l'experiència andalusa en la qual s'han inclòs uns indicadors de caràcter 'preliminar' per tal d'incloure aquest aspecte en l'informe d'estat del medi ambient. En aquest cas s'avalua la riquesa paisatgística (nombre de tipologies), la diversitat a partir de l'índex de Shannon, la naturalitat -grau d'importància dels paisatges més naturalitzats respecte els agraris i urbans- i la fragmentació. Deu indicadors per avaluar la qualitat dels paisatges catalans L'Observatori del Paisatge és un ens d'assessorament de l'administració catalana i de conscienciació de la societat en aquesta matèria creat el març de 2005 per tal d'estudiar-ne les principals característiques, elaborar propostes i impulsar-ne mesures de protecció, gestió i ordenació. Pere Sala, ambientòleg i coordinador tècnic d'aquest centre de recerca aplicat amb seu a Olot (la Garrotxa), afirma que des del seu inici 'teníem molt clar la necessitat d'establir uns indicadors' especialment de cara a la l'actualització i la revisió dels catàlegs de paisatge. Precisament aquesta una de les tasques principals que desenvolupen; actualment estan pendents d'aprovació els de les Terres de Lleida i el Camp de Tarragona; en elaboració els de l'Alt Pirineu i Aran, les Terres de l'Ebre, les Comarques gironines i la Regió Metropolitana de Barcelona; i tan sols resta iniciar el referent a les Comarques centrals. Altrament, quan es defineixin els indicadors serviran de base per l'informe que l'Observatori haurà d'entregar cada quatre anys al Parlament de Catalunya sobre l'estat del paisatge al nostre país. Per Pere Sala un bon indicador ha de complir tres funcions: descriure, avaluar i comunicar. En aquest sentit han d'abordar tant l'estat com l'evolució dels nostre paisatges, les seves polítiques -fruit del desenvolupament de la Llei de 2005-, així com el comportament i el grau de satisfacció paisatgística de la societat. Però establir indicadors no és fàcil. Primerament per la gran discussió conceptual a l'entorn de la noció 'paisatge'. Altrament per la manca de referències pel fet de tractar-se una política que en el conjunt del continent està en les seves primeres fases d'implementació. En aquest sentit malgrat que a nivell acadèmic si que existeix un cert desenvolupament d'indicadors de tipus ecològic (a partir de l'ecologia del paisatge) els de caràcter perceptiu i social són molt escassos. Pel coordinador tècnic de l'Observatori del paisatge els principals reptes en la definició d'aquests elements són la transversalitat del concepte (com integrar totes les seves vessants?), el fet de combinar metodologies quantitatives amb altres de caràcter qualitatiu i, finalment, aconseguir que la seva aplicació tingui un cost raonable. Finalment, s'ha elaborat una llista de deu indicadors que Sala qualifica de 'pocs però potencialment integradors de dimensions molt diverses'. No es tracta ni molt menys d'una qüestió tancada i és que des de l'Observatori es pretén 'buscar el debat metodològic' per tal de polir aquesta primera proposta. Pel seu interès, reproduïm de manera íntegra la llista presentada el passat dia 29 a la seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
1. Transformació del paisatge. Canvi en les característiques naturals o culturals que en modifica els seus valors o aparença. S'analitzarà a partir de tres aspectes.
> Canvi dels usos del sòl. Aquesta variable s'estudiarà a nivell d'unitats de paisatge (unes 150 que es determinen en els catàlegs de paisatge). > Superfície construïda i tipologia d'assentaments (dades que fornirà l'Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona). > Canvis en la forma dels assentaments.
2. Evolució de la diversitat paisatgística: riquesa de la seva configuració 3. Fragmentació paisatgística. Trencament o esmicolament de la continuïtat del paisatge tant a nivell territorial com ecològica, social, visual... El resultat d'aquest indicadors serà de tipus cartogràfic. 4. Valor econòmic del paisatge. Capacitat de convertir els seus elements en recursos productius de diversa vàlua (per exemple, la qualitat d'un paisatge pot ser un factor d'increment d'una ampolla de vi?). 5. Coneixement del paisatge. S'analitzarà a partir de dos grans aspectes.
o Reconeixement del paisatge per part de la població; utilització d'una enquesta presencial (s'experimenta en l'elaboració dels catàlegs de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona). o Generació de coneixement de paisatge: universitats, centres d'estudis, publicacions...
6. Satisfacció paisatgística. Grau de contentament o descontentament d'una població envers el seu paisatge. També s'utilitzaran enquestes que es proven de manera pilot a la Regió Metropolitana. 7. Sociabilitat paisatgística. Aquest paràmetre es pretén analitzar a partir de l'existència d'entitats en defensa o d'estudi del paisatge: plataformes en defensa del territori, centres de documentació, acords de custòdia... 8. Comunicació en el paisatge. Primerament es pretén avaluar la presència del paisatge en els mitjans de comunicació convencionals (diaris, ràdio i televisió) però més endavant es pretén analitzar altres formes de transmissió de la informació com la realitat virtual, els videojocs, la publicitat... 9. Aplicació dels instruments de la Llei del paisatge. Avaluació del compliment i de l'efectivitat d'instruments com els catàlegs, les directrius, les cartes, els estudis d'integració... 10. Actuació publica i privada en la conservació, gestió i ordenació. Entre altres elements avaluarà les inversions de les administracions i d'entitats en projectes relacionats amb el paisatge.

Relacionats

Butlletí