COP23: La incertesa del finançament

26/11/2017 - 19:04

Una de les fites més importants de la cimera de París del canvi climàtic del 2015 va ser la definició d’un full de ruta sobre el finançament que es va concretar en 100.000 milions de dòlars per al 2020. Aquesta és la suma que els països més desenvolupats haurien de mobilitzar per ajudar als que ho són menys a pagar els seus esforços en aquest àmbit, com s’ha recordat a la COP 23 celebrada a Bonn. Però la nova presidència dels EUA, amb el seu anunci de retirar el país de l’acord, ha estès la preocupació entre molts participants donat que es tracta d’un dels principals donants. No obstant, a la COP 23 també hi hagut anuncis positius. T’expliquem les principals conclusions de la Cimera en aquest article.

La preocupació pel finançament s’ha posat de manifest de manera important a la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Bonn (COP 23) que ha tingut lloc del 6 al 17 de novembre. “El finançament s’ha vist com un problema greu” ha indicat Iñaki Gili, responsable de mitigació de l’Oficina Catalana contra el Canvi Climàtic en una sessió informativa celebrada el 22 de novembre al Museu Clotet de Barcelona, i organitzada per la Fundación Empresa y Clima amb el suport del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. L’acte també ha comptat amb la presència de Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, i ha acollit un debat amb representants empresarials participants a la COP 23, conduit per la directora de la Fundación Empresa y Clima, Elvira Carles.

Iñaki Gili, que va ser present a la cimera, ha destacat que “la marxa dels EUA ha trencat l’equilibri de l’Acord de París i ha produït una sensació de malestar”. Ha afegit que el comunicat oficial de la conferència coincideix en assenyalar aquest estat d’ànim. De fet, recorda que molts països en desenvolupament han demanat a Bonn “que es fessin els màxims esforços per aconseguir disposar dels 100.000 milions de dòlars compromesos per ajudar a prendre mesures climàtiques”. Aquests països volen que els més desenvolupats presentin un informe transparent i detallat de les quantitats que aportaran fins al 2020. Cal tenir present que l’anunciada sortida dels EUA de l’acord es materialitzarà precisament aquell any.

La intervenció del president de França, Emmanuel Macron va causar expectativa en el sentit que la Unió Europea pogués assumir la part que EUA deixés d’aportar. Però, segons ha precisat Iñaki Gili “la Unió Europea contribuirà a la part que els EUA destinaven a finançar el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic”. Es tracta d’una petita part del total de l’aportació nord-americana.

Contrapunts econòmics
Més enllà de la possible crisi del finançament que pugui sorgir a mitjà termini, a la cimera de Bonn s’han fet uns quants anuncis de signe positiu pel que fa a les aportacions econòmiques. Aquests anuncis han fet de contrapunt a la incertesa general.  Un d’ells ha estat la constatació que el fons previst per ajudar a finançar les despeses d’adaptació al canvi climàtic ha arribat enguany als 93 milions de dòlars. L’objectiu pel 2017 estava fixat en 80 milions de dòlars. Per tant s’ha produït un escreix de 13 milions de dòlars gràcies a les aportacions de països com Alemanya o Itàlia.  D’altra banda els governs d’Alemanya i del Regne Unit -amb la col·laboració d’altres socis- van anunciar l’aportació de 153 milions de dòlars per ampliar els programes de lluita contra desforestació a l’Amazònia.

El 13 de novembre, en plena celebració de la conferència, es va commemorar el dia mundial per a la reducció dels desastres també conegut com a dia de la resiliència. En relació a aquest tema, el Govern de Noruega, l'empresa multinacional Unilever, i altres socis, van anunciar un fons de 400 milions de dòlars per donar suport a una agricultura més eficient, als petits agricultors, i a la gestió sostenible dels boscos per augmentar la resiliència davant el canvi climàtic.

Igualment, representants de la iniciativa Insuresilience, un fons  creat pel German Development Bank per contribuir a l’adaptació al canvi climàtic a través de l’ús de les assegurances, van reafirmar el seu compromís per proporcionar una cobertura d’assegurances assequible a 400 milions de persones amb pocs recursos en els llocs més vulnerables als riscos climàtics. En aquest sentit, es va parlar d’una inversió de 125 milions de dòlars addicional  a la que ja estava prevista.

Fiji impulsa el full de ruta
La COP 23 es va celebrar a Bonn, però va estar presidida per Fiji un país situat a l’Oceà Pacífic que té un elevat risc d’afectació pel canvi climàtic.  Un dels reptes de la COPP 23 era consolidar el consens multilateral que es va aconseguir a París i fer progressar el full de ruta que ha de portar a la propera conferència sobre el clima COP 24 que se celebrarà a Katowice (Polònia).

Aquest repte, segons Patricia Espinosa, secretaria executiva de canvi climàtic de Nacions Unides, s’ha aconseguit gràcies al Diàleg de Talanoa, inspirat per Fiji. Es tracta d’un mètode de diàleg constructiu originari del Pacífic que aquest país ha proposat pel 2018 per portar a terme la implementació de l’Acord de París entre tots els actors. Frank Bainimarama, president de la COP23 i primer ministre de Fiji va declarar al respecte : “veiem un impuls positiu i estem agraïts que la comunitat internacional hagi acollit el nostre concepte de gran coalició per portar a terme una acció climàtica decisiva”.

El Diàleg de Talanoa no només inclourà els governs; hi seran presents també els agents de la societat civil (empreses, sindicats, organitzacions ecologistes, científics, etc.) Els països desenvolupats hauran de pronunciar-se sobre què faran abans de 2020 per combatre el canvi climàtic.  La primera reunió d’aquest procés tindrà lloc el proper mes de gener.

Durant la COP23 també es van anunciar la posada en marxa de la Cambra de Compensació Fiji per a la transferència de riscos. Es tracta d’un sistema d’ajuda online perquè els països més vulnerables puguin trobar solucions assequibles -entre elles les assegurances- per evitar els riscos climàtics. El Banc Europeu d’inversions va informar de l’aportació de 75 milions de dòlars per a la direcció de recursos hídrics de Fiji, destinada a reforçar la resiliència en la distribució d’aigua i el tractament d’aigües residuals després del cicló Wilson, la segona tempesta més gran registrada a la història que va afectar Fiji el 2016.

Finalment, l’Organització Mundial de la Salut, la Secretaria de Nacions Unides per al Canvi Climàtic i la presidència de Fiji van presentar un iniciativa per garantir que els petits estats insulars en vies de desenvolupament puguin disposar de sistemes de salut resilients al canvi climàtic en l’horitzó 2030.

Els EUA són més que Donald Trump
Iñaki Gili va posar en valor la America’s Pledge on Climate Change que va fer acte de presència a la COP 23 amb molta força. Es tracta d’una iniciativa  de gran abast que reuneix a líders del sector públic i privat nord-americans, amb una important presència de les autoritats locals que té per objectiu que els EUA compleixin amb els seus compromisos climàtics més enllà de la posició oficial de Washington. Segons Iñaki Gili membres d’aquest grup van manifestar a la conferència: “Trump no ens representa”.

La COP 23 va acollir iniciatives que reforcen la lluita contra el canvi climàtic en diversos sectors i des de diferents perspectives. Així cal destacar: el Ocean Pathways, que té l'objectiu per al 2020 d'enfortir l'acció i el finançament  a favor dels oceans (que són un gran embornal de carboni); el pla de gènere orientat a fer que les dones siguin part dels projectes i decisions sobre canvi climàtic a nivell nacional i internacional; i el llançament de la Powering Past Coal Alliance, que reuneix 25 països, estats i regions, per accelerar l'eliminació del carbó el 2030  i per donar suport a les comunitats afectades per la transició energètica.

Respecte a aquesta transició, i segons un informe científic especial produït per la conferència per Future Earth i The Earth League, l'expansió de les energies renovables a tot el món s'està duplicant cada cinc anys i mig aproximadament, un ritme que de mantenir-se portaria amb la descarbonització completa del sector de l'energia a mitjans de segle. Segons Iñaki Gili, “els costos de producció de les renovables estan baixant molt més ràpidament del que es preveia i això fa que per primer cop es vegi un futur viable amb aquestes energies des del punt de vista estrictament econòmic”.  Aquesta és una tendència que pot tenir un pes determinant en les futures negociacions climàtiques.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

Aquests dies a Bonn es reuneix el món per debatre sobre el canvi climàtic. Amb la incorporació de Síria al debat, els EUA es queden sols en el seu rebuig de l'Acord de París. Es dóna la paradoxa que el govern americà ha presentat la major quantitat de dades científiques sobre el problema. És política ambiental? Cultura ambiental? Educació ambiental?

Notícia
Ha de servir per avançar en els objectius i en les pautes d'implementació de l'Acord de París

Aquest 6 de novembre ha començat una nova edició de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP23. La cimera es farà a Bonn, Alemanya, fins al 17 de novembre. L'objectiu és impulsar les nacions cap al nivell d'ambició necessari per afrontar l'escalfament global i fer camí cap a un desenvolupament més sostenible i pròsper.

Butlletí