El Catàleg de la flora vascular del massís del Montseny recull un total de 1.635 espècies vegetals

22/09/2017 - 17:44

El Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny té inventariats un total del 1.635 tàxons de flora, dels quals 1.412 són elements autòctons i 223 al·lòctons, que representen el 13,6% del total, d’acord amb el Catàleg de la flora vascular del massís del Montseny. Tres segles d’investigació botànica (1716-2016), realitzat pels biòlegs i naturalistes Llorenç Sáez, Gerard Pié i Pau Carnicero, i que ha estat editat per la Diputació de Barcelona.

La publicació, que s'ha presentat  aquest 19 de setembre en un acte en el que hi van participar els autors juntament el diputat adjunt d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, i el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Costabella, és el resultat del treball realitzat al massís del Montseny des de les primeres exploracions botàniques per part dels botànics i apotecaris de la família Salvador, l’any 1716, fins a l’actualitat, passant també pel darrer catàleg de la flora publicada l’any 1986 sota la coordinació d’Oriol Bolòs, el botànic que va impulsar el coneixement de les plantes d’aquest espai natural.

El catàleg inclou un conjunt de referències ordenades de la flora en diferents grups, dins de cada qual es classifiquen les famílies i la resta de categories taxonòmiques seguint un ordre alfabètic. Així mateix, atenent el notable canvi que s’ha constatat des de les darreres dècades del segle passat, el catàleg presenta diferències notables respecte a les síntesis florístiques més importants amb incidència a la flora vascular del nord-est de la península ibèrica.

Entre les conclusions de l’estudi, es fa referència que des de la publicació del darrer catàleg florístic del Montseny realitzat ara fa trenta anys, aquest s’ha vist incrementat en 361 taxons, el que suposa una quantitat destacable.

La publicació ofereix, a més del catàleg florístic, amb explicació del material i mètodes, abreviatures i sigles utilitzades a més de la relació de tàxons, una anàlisi de la flora del Montseny a partir d’elements com el gradient altitudinal, l’espectre taxonòmic, els elements fitogeogràfics, les formes biològiques, les espècies d’interès biogeogràfic i conservacionista, els tàxons protegits i les espècies al·lòctones. El llibre es complementa amb fotografies d’alguns tàxons, mapa de la seva distribució, així com de conclusions del treball.

Un dels aspectes que es va destacar en la presentació del catàleg de flora, es que el Montseny, segurament per la seva situació de proximitat amb Barcelona, ha estat un de un dels camps privilegiats per als primers estudis de les diverses branques de la ciència de la terra a Catalunya, des del canonge Jaume Almera en el camp de la geologia, fins a Pius Font i Quer en el de la botànica o Eduard Fontserè en el de la meteorologia.

En aquesta mateixa línia, es va posar també de relleu la importància dels estudis científics ja que proporcionen coneixements sobre el patrimoni natural del Montseny i són el fonament per a la formulació de les normes que han de garantir la protecció d’aquest espai natural.

Un dels objectius que els autors del treball van ressaltar és que aquest sigui una font d’informació sobre la qual les futures generacions de botànics puguin continuar millorant aquest coneixement, que per ell mateix constitueix una base sòlida per a una correcta gestió de la biodiversitat d’aquest Parc Natural i Reserva de la Biosfera.


 

Relacionats

Notícia

L'Ajuntament de Castelldefels recorda la importància de que la gent no trepitgi ni aquestes piles de sorra ni les dunes una vegada hagi arrelat la vegetació. El relleu afavoreix el creixement de diferents espècies de plantes, cadascuna d'elles amb la seva funció a l'ecosistema

Notícia

La preocupació comuna és assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques de gestió del medi natural. Consideren que és necessària una regulació molt estricta de la cacera, amb criteris ambientals i amb la tendència a que els ecosistemes es regulin per sí mateixos amb la mínima intervenció humana possible.

Butlletí