El Congrés blinda per llei les espècies invasores que interessen a pescadors i caçadors

La nova versió de la llei de Biodiversitat introdueix que la conservació ha de tenir en compte "les exigències econòmiques, socials i culturals"

Font: Diario.es

29/06/2018 - 10:48

Tot i l'evidència científica sobre el dany que provoquen, el Congrés ha blindat per llei la presència de les espècies invasores favorites dels pescadors i caçadors en els rius i muntanyes per poder convertir-los en trofeus cinegètics. El ple ha aprovat les esmenes finals de la modificació de la llei de Biodiversitat promoguda pel Partit Popular, i recolzada per PNB, PdCat i Ciutadans per burlar la sentència del Tribunal Suprem de 2016 que impedia l'aprofitament cinegètic esportiu de varietats catalogades com exòtiques invasores.

Tot i l'evidència científica sobre el dany que provoquen, el Congrés ha blindat per llei la presència de les espècies invasores favorites dels pescadors i caçadors en els rius i muntanyes per poder convertir-los en trofeus cinegètics.

El ple ha aprovat les esmenes finals de la modificació de la llei de Biodiversitat promoguda pel Partit Popular per burlar la sentència del Tribunal Suprem de 2016 que impedia l'aprofitament cinegètic esportiu de varietats catalogades com exòtiques invasores.

Un bon grapat d'aquestes espècies són cobejades pels pescadors com el lluç de riu, el silur, la carpa o la truita arc de Sant Martí. I pels caçadors, com l’Arruí, que es caça a Múrcia. Totes elles han estat esmentades aquest dijous a la portaveu del PP, Teresa de Lara. El PP va considerar que la situació "ha suposat un impacte econòmic negatiu per als municipis rurals en els quals aquestes activitats esportives, turístiques i d'oci es duen a terme".

El Partit Popular ha estat recolzat des del principi per PNB i PdCat, però ha estat la decisió de Ciutadans la qual ha bolcat la decisió del que el diputat d'Equo, Juantxo López Uralde, qualifica com "la culminació de la contrareforma ambiental que ha dut a terme el Partit Popular ". Uralde ha sentenciat aquest matí al Congrés que es tracta de "la defensa d'interessos econòmics concrets davant dels interès del bé natural comú". Al que el diputat de Ciutadans Miguel Ángel Garaulet ha contestat: "Els efectes negatius de les espècies invasores estan clares. Però també tenen efectes positius en zones determinades. Que han de delimitar les comunitats autònomes".

El PSOE ha votat en contra després abstenir-se al Senat. De fet, els socialistes es van oposar a tramitar la llei en un primer intent al juny de 2017, però després sí van admetre que s'obrís el procés de reforma a l'octubre d'aquest any. De Lara ha resumit que la seva proposició aporta "solucions a la protecció del medi ambient i la protecció d’activitat i ocupació dels sectors cinegètic i piscícola". I ha afegit que tot i que cal lluitar contra les espècies invasores, algunes d'elles "no suposen cap problema ambiental allà on han estat presents des de fa temps".

La nova versió de la llei que surt del Parlament introdueix que la conservació ha de tenir en compte "les exigències econòmiques, socials i culturals".

Aquest projecte és fruit de tot un procés en el qual el PP va intentar amnistiar diverses espècies que els dictàmens tècnics van col·locar en la llista de invasores, amb provat perjudici per a la biodiversitat espanyola. El Govern de Mariano Rajoy va modificar el 2013 el Catàleg d'espècies exòtiques invasores perquè, per exemple, la carpa, la truita arc de Sant Martí o l'arruí fossin exclosos. El Suprem va anul·lar aquesta decisió.

La proposició legislativa que ara arriba a terme no es refereix únicament als animals d'aquella primera amnistia sinó que va més enllà i estableix el principi que "cal trobar una solució que compatibilitzi la protecció del medi ambient amb l'activitat i l'ocupació dels sectors cinegètic i piscícola", segons han exposat els populars.

Cal recordar que les espècies exòtiques invasores arriben, s'adapten i prosperen en els ecosistemes a costa de les varietats autòctones. Exemples n'hi ha molts: la carpa, estesa per tota la xarxa fluvial, està considerada entre les 100 invasores més perjudicials per la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa. El principal enemic del visó europeu a la península ibèrica, en greu perill, és el visó americà que va arribar des de les explotacions pelleteres. Al Parc Nacional de Tablas de Daimiel, la invasió biològica de peixos trofeu que ha entrat a través de l'aigua dels embassaments ha obligat a un programa específic d'eliminació davant el "hiperdesenvolupament" de les poblacions exòtiques de lluços de riu, carpes o perca sols que destrueixen el llit del parc nacional i devoren les varietats locals.

Pèrdua de diversitat biològica
La Convenció de l'ONU per a la Diversitat Biològica estableix que les espècies invasores són la primera causa de pèrdua de biodiversitat a les illes i la segona en els continents. No obstant això, la llei aprovada a Espanya aquest 28 de juny té un article específicament dissenyat per mantenir la introducció d'una d'aquestes varietats: la truita arc de Sant Martí. Es justifica aquesta pràctica per "restar pressió de pesca a la truita autòctona". És a dir, com hi ha un nivell de pesca molt alt, s'autoritza a ficar en els rius quantitats d'exemplars de arc de Sant Martí cada temporada (seleccionades perquè no es reprodueixin) per satisfer la demanda dels hams.

"No sabem quins interessos es defensen amb aquesta modificació. Per descomptat que els de la naturalesa, no", sentencia Theo Oberhuber, membre d'Ecologistes en Acció, una de les organitzacions que va recórrer al Tribunal Suprem. Oberhuber repeteix que amb aquesta llei només es satisfà a un "grup petit: els pescadors". La veritat és, amb les esmenes que han arribat des del Senat, que el criteri científic sobre les espècies invasores es veu, com a mínim, tamisat per altres interessos inclosos "els de naturalesa social i econòmica". La llei ofereix la possibilitat de treure espècies del catàleg i declarar-les "naturalitzades". Un concepte creat per als animals exòtics que estiguin "establerts permanentment abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei", segons el seu text, que "no tinguin efectes significatius en el medi en què habita" i que suposin, de nou, "un especial interès, social o econòmic ". És a dir, un peix que fos deixat anar en un embassament per atraure pescadors i que allà s'hagin assentat, per exemple.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

La Generalitat ha confirmat la presència d’un niu primari de vespa asiàtica (Vespa velutina) per primer cop a la ciutat de Barcelona, concretament en un jardí interior de la Universitat de Barcelona. Durant l’any s’ha detectat també a la comarca del Baix Llobregat. Els experts no dubten ja que es tracta d’una espècie plenament instal·lada a Catalunya.

Notícia

Ha aparegut en llacunes del delta de l’Ebre. Està considerada una de les 100 espècies invasores més nocives pel seu impacte ecològic. Concretament, perquè depreda altres espècies autòctones i en desplaça d’altres, ocupant espai i concentrant recursos. És la primera vegada que es constata la reproducció d’aquesta espècie en tot l’Estat,

Notícia

A mitjans de març, en el marc de les obres de rehabilitació de l'espai del Casal per a la Gent Gran de Ca n'Oms, els tècnics de l'Escola de la Natura de Parets, en col·laboració amb el Grup de Recerca GRENP i l'equip de manteniment, van buidar la bassa que hi ha a l'equipament per tal de capturar-ne les espècies exòtiques i gestionar-ne la destinació.

Butlletí