El Consell de Protecció de la Natura acorda demanar la supressió de llicències per extreure corall vermell a Catalunya

13/05/2018 - 19:49

El Consell de Protecció de la Natura, òrgan consultiu de la Generalitat en matèria de conservació de la natura i paisatge, ha aprovat aquest 12 de maig una proposta d’acord relativa a la conservació del corall vermell a Catalunya i la supressió de llicències per a extreure’l. Els membres del consell, reunits en sessió plenària al Parc Natural del Delta de l’Ebre, també han donat suport a l’aprovació de l’Estratègia del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat de Catalunya i a la creació de l’Agència del Patrimoni Natural de Catalunya, així com també a incrementar el pressupost destinat a polítiques de conservació i a la gestió dels parcs naturals i altres espais protegits. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha assistit a la reunió.

El corall vermell està inclòs a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) des del 2015 com a espècie en perill d’extinció. A la costa catalana, les poblacions de corall vermell es troben principalment a la Costa Brava, entre el Cap de Begur i el nord del Cap de Creus, que és on se centra l’activitat pesquera. Donat que els estudis elaborats pels màxims especialistes de Catalunya en aquesta matèria recomanaven declarar una moratòria de pesca a tota la costa catalana, el Govern va emetre una ordre el 7 d’abril de 2017 que suspenia l’activitat de pesca de corall vermell durant 10 anys a les aigües marítimes interiors de Catalunya, on té competència. No obstant això, el 2 de novembre d’aquell any el Ministeri d’Agricultura deixava oberta l’extracció de corall vermell a les zones on no hi ha aigües interiors incrementant-hi el nombre d’autoritzacions a més del doble de l’any anterior i per una durada de dos anys.

En l’acord adoptat, el consell ha acordat demanar a la ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que rectifiqui i derogui les 12 autoritzacions que ha concedit a Catalunya i que ampliï la suspensió efectuada per la Generalitat el 7 d’abril de l’any passat a tota la costa catalana.
 
L’òrgan també ha aprovat una moció en defensa dels parcs naturals i els altres espais protegits en què dona suport a l’aprovació i aplicació de l’Estratègia del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat de Catalunya, com a marc d’actuació bàsic per a les polítiques de conservació al territori; a la creació de l’Agència del Patrimoni Natural de Catalunya, com a estructura bàsica, estable i transversal per a la gestió del sistema d’espais naturals protegits i la biodiversitat; a l’impuls d’una nova normativa que adapti les necessitats i els reptes de la conservació de la biodiversitat i dels espais naturals protegits a les necessitats i els reptes actuals i futurs, i incrementar el pressupost i els recursos humans destinat a polítiques de conservació i a la gestió dels parcs naturals i altres espais protegits.
 
Abans de la reunió, els membres del consell han visitat els parcs naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre, per conèixer el seu funcionament i els objectius de gestió.
 
Elaboració de més de 200 informes
El Consell de Protecció de la Natura es va crear el 1985 a través de la Llei d’espais naturals. Està format per un màxim de 21 membres, que nomena el  president de la Generalitat, a proposta d’entitats científiques, d’organitzacions agràries i d’agrupacions de municipis. Els membres són persones de competència reconeguda en les disciplines que incideixen en el coneixement, l’estudi, la protecció i la gestió del medi ambient. Actualment consta de 20 membres i el seu president és Joandomènec Ros.
 
Les principals funcions del consell són:
  • Emetre informes i dictàmens a requeriment del Parlament i de les administracions competents,  i també els informes que estableix la Llei d’espais naturals.
  • Prestar assessorament científic als òrgans gestors dels parcs naturals.
  • Proposar modificacions al Pla d’espais naturals (PEIN), declaracions de nous parcs naturals i, en general, proposar les actuacions necessàries per al millor compliment dels objectius de la Llei d’espais naturals.
Des de l’any 1990, any en què es va constituir el consell, ha elaborat més de 200 informes i mocions i ha estat consultat pel Parlament de Catalunya, pel President de la Generalitat i per altres membres del Govern sobre les diverses matèries relatives a la conservació de la natura i a la protecció del paisatge.

 

Categories: 

Relacionats

Reportatge
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Notícia
 

Des del proper dia 15 al 21 d’octubre, Sant Celoni acull la IVª Setmana del Bosc, organitzada per l'Ajuntament de Sant Celoni, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor.  La Setmana del Bosc oferirà un ampli programa d'activitats culturals, divulgatives i tècniques amb l’objectiu de donar a conèixer el món forestal, posar-lo en valor i apropar-lo una mica a la ciutadania, tenint en compte la situació geogràfica de Sant Celoni, ubicat enmig de dos grans parcs, per aconseguir sensibilitzar sobre la importància del bosc i el món forestal.

Notícia

Els pobles indígenes gestionen almenys el 17 per cent del carboni emmagatzemat en un 70 per cent dels boscos del món. Aquesta és la conclusió d'un nou estudi encarregat en part per la COICA, la coordinadora d'organitzacions indígenes a l'Amazònia. Els resultats tornen a il·lustrar el vincle entre els drets de les terres indígenes, la protecció forestal i la mitigació del canvi climàtic.

Butlletí