El corriol camanegre torna a nidificar a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú

Font: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

12/04/2017 - 12:37

El Corriol Camanegre és una espècie protegida i per aquest motiu s'ha procedit a l'acordonament i vigilància de la zona. En aquests moments hi ha diversos projectes en diferents fases per a la recuperació i renaturalització de les platges de Vilanova i la Geltrú per a la protecció de la fauna i flora i també com un element per a lluitar contra els efectes del canvi climàtic a la ciutat.

El Corriol Camanegre, au protegida en perill d'extinció, ha tornat a nidificar a la desembocadura del torrent de Sant Joan, a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. Així es va poder comprovar el dilluns 10 d'abril al migdia quan des del Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de la ciutat i del Consorci El Colls Miralpeix van poder observar una parella de corriols i una posta de tres ous d'aquesta espècie protegida. Això va fer que, en coordinació amb els Agents Rurals, es van acordar un seguit d'accions a dur a terme.

En aquest sentit s'ha procedit a acordonar la zona, impedint-ne el pas, de la forma més àmplia possible per tal de donar seguretat a l'espècie. També s'ha decidit no posar de moment la gàbia de la que es disposa per evitar major destorb, a l'espera de veure l'evolució en els propers dies. Finalment s'acordà seguir amb la vigilància ambiental. Així, ja s'ha procedit al tancament senyalitzat de les escales de la glorieta del Parc de Ribes Roges cap l'esplanada de desembocadura amb vegetació; i al tancament perimetral de zona de nidificació amb tanques i cinta de senyalística, amb una total de 35 tanques, en ambdós costats del llit del torrent, per tal de deixar un marge preventiu. També s'ha instal·lat senyalització en diferents indrets, per tal d'informar que és un espai de nidificació protegit, que està prohibida l'entrada de persones i de gossos, i que es respecti la fauna de l'indret. Es fa constar que és un indret en recuperació, donat que hi ha un projecte de restauració aprovat pendent d'execució els propers mesos i que els darrers dies s'ha procedit a la neteja de residus i andròmines abocades al la llera torrent i espais adjacents que provoquen fortes olors amb la seva descomposició a l'aigua que queda estancada. En cap cas s'ha destruït l'hàbitat. Prova d'això és la nidificació que cada any realitza aquesta au en aquest entorn.



A partir d'ara seguirà la vigilància ambiental de l'indret, en especial durant aquests dies, degut a que és el moment més sensible. A més d'informar a totes les administracions implicades en la protecció del corriol, també s'ha acordat, més endavant, i per tal de no interferir en la nidificació, que es dugui a terme la substitució d'aquest tancament d'urgència per un altre tipus de tancament més integrat paisatgísticament com estaques i cordes naturals de protecció dunar.

Cal recordar que en aquests moments hi ha diversos projectes en diferents fases per a la recuperació i renaturalització de les platges de Vilanova i la Geltrú per a la protecció de la fauna i flora i també com un element per a lluitar contra els efectes del canvi climàtic a la ciutat. És el cas de la restauració total de Platja Llarga, gràcies al projecte presentat pel govern municipal, a la proposta comarcal de l'eix 6 dels ajuts FEDER per intervenir fins a l'any 2020; el projecte la recuperació de la Platja del Far redactat per la Demarcació de Costes i pendent que s'inclogui als pressupostos de l'Estat. I cal afegir la futura recuperació del camí de ronda entre Vilanova i la Geltrú i Sitges i, finalment, el projecte més avançat que es troba en fase de licitació. Es tracta de la recuperació de la desembocadura del torrent de Sant Joan a Ribes Roges, que permetrà posar a fi al greu problema amb els residus provinents de la xarxa i l'estancament de les aigües que provoca problemes de salubritat i olors en aquesta zona. Això permetrà disposar d'un hàbitat en millors condicions per al corriol i la resta d'avifauna present al litoral de la ciutat, a més d'esdevenir espais de repòs i migració i nidificació que, conjuntament amb la desembocadura del Foix, conformen una zona intermèdia de zones humides entre el delta del Llobregat i el delta de l'Ebre.

Autor de la fotografia: Sergi Torné Viudas


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Les ciutats posen en perill milions d’anys d’història evolutiva dels ocells

Fotografia 1: Merla femella (Turdus merula). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles.

Notícia

Vic introdueix noves tècniques i tractaments biòlogics contra les plagues dels arbres urbans

Un total de 600 exemplars d’arbres urbans, dels 21.000 que hi ha a tota la ciutat, han rebut tractaments per combatre les plagues en els últims dos mesos. Els tractaments biològics consisteixen en l’ús d’organismes vius amb l’objectiu de disminuir la densitat de població o l’impacte de la plaga i, al mateix temps, reduir els efectes nocius que produeixen

Butlletí