30/10/2002 - 00:00
La major part de desastres naturals que han tingut lloc aquest any estan relacionats amb alteracions del clima i, segons adverteix un estudi preliminar presentat ahir a la Conferència de les parts sobre Canvi Climàtic, que té lloc a Nova Delhi fins el dia 1 de juny, la factura global d'aquestes catàstrofes podria arribar als 70 bilions de dòlars. En el període entre gener i setembre d'aquest any, els autors de l'estudi, la companyia de re-inversió Munich Re, ha calculat que els països i comunitats afectats ja s'han gastat 56 bilions de dòlars. Entre els principals desastres hi ha, no cal dir-ho, les inundacions d'aquest estiu a Europa.
Munich Re, que és membre de la divisió financera del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP), estudia des del 1970 l'impacte dels desastres naturals. Aquest any, però, estan esgarrifats. En declaracions recollides per l'Environmental News Network, Thomas Loster, un dels membres de l'equip investigador s'exclamava: "Hi ha hagut més de 500 desastres naturals i encara no s'ha acabat l'any. Milers de persones han mort, arrebassant la casa de centenars de milers de persones, afectant-ne motes altres. Molts dels informes que hem recollit són extrems".
Klaus Toepfer, director executiu de l'UNEP, confirma que el canvi climàtic "és un fet". "El món està afrontant un increment que en els pròxims anys tindrà un impacte dramàtic sobre l'agricultua, la salut, la natura- i els més afectats seran els països pobres".
Precisament, durant els primers nou mesos de l'any, el continent més afectat va ser Àsia, amb 195 incidèncie, seguit pel continent americà, 149; Europa, 99; Australasia, 45; i Àfrica, 38. De les 9,400 persones mortes, 8.000 van perdre la vida a Àsia. Pel que fa a les pèrdues econòmiques, però, el continent que va sortir més malparat va ser, curiosament, l'Europeu, amb 33 milions de dòlars
En l'informe s'informa, igualment, del creixent caràcter letal de les inundacions. La major part dels desastres tenen a veure amb huracans i ciclons, però són els desastres relacionats amb la pluja i les inundacions els que maten més gent. Segons aquesta morbosa estadística, el 42% de les morts, el 66% de les pèrdues econòmiques i el 64% van ser culpa de les inundacions, mentre que els huracans, van provocar el 13% de les morts i el 23% de les pèrdues econòmiques.
Avui comença la fase ministerial
La Conferència de les Parts de Nova Delhi es desenvolupa des del passat 23 d'octubre enmig d'un cert pessimisme. El tram ministerial de la trobada internacional, que agruparà els polítics de més representació, comença avui, però difícilment podrà satisfer les expectatives generades. La desconfiança entre els diferents sectors representats sembla que s'hagi consolidat en un escenari estèril- on cap de les parts vol fer una concessió, com si es tractés de guanyar -o perdre, segons com es miri- un temps preciós.
Els EUA i Austràlia mantenen la seva posició de força al costat del "no", i Rússia, que a Johannesburg va anunciar que ratificaria el protocol, dubta ara de la validesa científica del canvi climàtic i anuncia que encara trigarà uns mesos a donar el "si" definitiu. En aquest context, la declaració política que ha de sortir de Nova Delhi, i que ara es troba en fase d'elaboració, no conté, de moment, cap referència explícita al tractat de Kyoto, cosa que ha indignat la Unió Europea i els grups ecologistes.
Tanmateix, la Unió Europea vol i dol. Per una banda, aboga per l'entrada en vigor de Kyoto, però de l'altra es vol cobrir bé les esquenes i recel·la d'un lligam massa estret -que seria més costós econòmicament- entre lluita contra el canvi climàtic i contra la pobresa. Demana, en aquest sentit, que es determinin clarament les prioritats i que millorin els mecanismes de detecció i informació dels països pobres. Els països en vies de desenvolupament, però, reclamen que primer es multipliquin les ajudes, en la línia del decidit a la Cimera Mundial de Johannesburg, ja que, al seu entendre, per lluitar en condicions contra els efectes del canvi climàtic cal tenir, abans, les necessitats bàsiques cobertes.
Els països en vies de desenvolupament que es troben en una fase més avançada de creixement (India, Xina, Brasil o Mèxic) són un altre grup de pressió, i així mateix els països exportadors de petroli, que reclamen compensacions. Com es veu, doncs, un marc de relacions prou complex pel qual s'està extenent un aire de pessimisme creixent.
Més informació sobre canvi climàtic a Sostenible:
[29/10/2002] La UE critica que l'esborrany de declaració de Nova Delhi no citi Kyoto.
[28/10/2002] Rússia diu ara que necessita un any per pensar si ratifica Kyoto.
[25/10/2002] Queixes a Nova Delhi per la falta de voluntat política dels països rics.
[24/10/2002]Comença a Nova Delhi la Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic.
Altres informacions sobre canvi climàtic a Sostenible:
Munich Re, que és membre de la divisió financera del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP), estudia des del 1970 l'impacte dels desastres naturals. Aquest any, però, estan esgarrifats. En declaracions recollides per l'Environmental News Network, Thomas Loster, un dels membres de l'equip investigador s'exclamava: "Hi ha hagut més de 500 desastres naturals i encara no s'ha acabat l'any. Milers de persones han mort, arrebassant la casa de centenars de milers de persones, afectant-ne motes altres. Molts dels informes que hem recollit són extrems".
Klaus Toepfer, director executiu de l'UNEP, confirma que el canvi climàtic "és un fet". "El món està afrontant un increment que en els pròxims anys tindrà un impacte dramàtic sobre l'agricultua, la salut, la natura- i els més afectats seran els països pobres".
Precisament, durant els primers nou mesos de l'any, el continent més afectat va ser Àsia, amb 195 incidèncie, seguit pel continent americà, 149; Europa, 99; Australasia, 45; i Àfrica, 38. De les 9,400 persones mortes, 8.000 van perdre la vida a Àsia. Pel que fa a les pèrdues econòmiques, però, el continent que va sortir més malparat va ser, curiosament, l'Europeu, amb 33 milions de dòlars
En l'informe s'informa, igualment, del creixent caràcter letal de les inundacions. La major part dels desastres tenen a veure amb huracans i ciclons, però són els desastres relacionats amb la pluja i les inundacions els que maten més gent. Segons aquesta morbosa estadística, el 42% de les morts, el 66% de les pèrdues econòmiques i el 64% van ser culpa de les inundacions, mentre que els huracans, van provocar el 13% de les morts i el 23% de les pèrdues econòmiques.
Avui comença la fase ministerial
La Conferència de les Parts de Nova Delhi es desenvolupa des del passat 23 d'octubre enmig d'un cert pessimisme. El tram ministerial de la trobada internacional, que agruparà els polítics de més representació, comença avui, però difícilment podrà satisfer les expectatives generades. La desconfiança entre els diferents sectors representats sembla que s'hagi consolidat en un escenari estèril- on cap de les parts vol fer una concessió, com si es tractés de guanyar -o perdre, segons com es miri- un temps preciós.
Els EUA i Austràlia mantenen la seva posició de força al costat del "no", i Rússia, que a Johannesburg va anunciar que ratificaria el protocol, dubta ara de la validesa científica del canvi climàtic i anuncia que encara trigarà uns mesos a donar el "si" definitiu. En aquest context, la declaració política que ha de sortir de Nova Delhi, i que ara es troba en fase d'elaboració, no conté, de moment, cap referència explícita al tractat de Kyoto, cosa que ha indignat la Unió Europea i els grups ecologistes.
Tanmateix, la Unió Europea vol i dol. Per una banda, aboga per l'entrada en vigor de Kyoto, però de l'altra es vol cobrir bé les esquenes i recel·la d'un lligam massa estret -que seria més costós econòmicament- entre lluita contra el canvi climàtic i contra la pobresa. Demana, en aquest sentit, que es determinin clarament les prioritats i que millorin els mecanismes de detecció i informació dels països pobres. Els països en vies de desenvolupament, però, reclamen que primer es multipliquin les ajudes, en la línia del decidit a la Cimera Mundial de Johannesburg, ja que, al seu entendre, per lluitar en condicions contra els efectes del canvi climàtic cal tenir, abans, les necessitats bàsiques cobertes.
Els països en vies de desenvolupament que es troben en una fase més avançada de creixement (India, Xina, Brasil o Mèxic) són un altre grup de pressió, i així mateix els països exportadors de petroli, que reclamen compensacions. Com es veu, doncs, un marc de relacions prou complex pel qual s'està extenent un aire de pessimisme creixent.
Més informació sobre canvi climàtic a Sostenible:
[29/10/2002] La UE critica que l'esborrany de declaració de Nova Delhi no citi Kyoto.
[28/10/2002] Rússia diu ara que necessita un any per pensar si ratifica Kyoto.
[25/10/2002] Queixes a Nova Delhi per la falta de voluntat política dels països rics.
[24/10/2002]Comença a Nova Delhi la Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic.
Altres informacions sobre canvi climàtic a Sostenible:
Recursos en català sobre el canvi climàtic.
Un informe reclama a les asseguradores que es prenguin el canvi climàtic més seriosament.
El canvi climàtic ajuarà més els països rics i enfonsarà més els pobres.
El govern balear impulsa un pla contra el canvi climàtic.
Greenpeace i les multinacionals, contra el canvi climàtic.
El futur del clima després de Marràqueix.
Alteracions produïdes en les plantes i els animals pel canvi climàtic.
Senyals ambientals 2002: referències per al mil·lenni.
