El forat de la capa d'ozó arribarà als 25 milions de quilòmetres quadrats durant setembre

09/02/2005
Segons l' Agència Espacial Europea (ESA) el satèl·lit 'Envisat' ha estat testimoni d'un augment del forat de la capa d'ozó a l'Antàrtida, fins arribar a tenir una àrea de 10 milions de quilòmetres quadrats, el que representa aproximadament la superfície d'Europa. Els investigadors han destacat que l'extensió actual és molt gran per aquesta època de l'any, la màxima des del 2000. A més es preveu que continuï creixent fins els 25 milions de quilòmetres quadrats al setembre.
Però, malgrat que són xifres espectaculars, la notícia no està en les dimensions sinó en les dificultats per preveure el seu comportament anual. Ja que d'any en any les condicions meteorològiques regionals determinen la disminució de l'espessor de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida.
El forat creix en funció de variacions meteorològiques Segons explica l'ESA, els nivells d'ozó són alterats aquest mesos per les baixes temperatures a l'atmosfera i la foscor, que contribueixen a la formació de núvols que contenen clor, un dels compostos de la naturalesa, que al costat del nitrogen i l'hidrogen, són capaços de destruir l'ozó. Els investigadors asseguren que el forat creixerà encara més al setembre, perquè la combinació dels nous rajos del Sol amb els núvols polars en l'estratosfera provoquen la descomposició de l'ozó en molècules d'oxigen. A més la zona està sota la influència d'un sistema de baixes temperatures que aquest any ha tingut més extrem que els anteriors
En qualsevol cas es preveu un comportament normal de cara als següents mesos. És a dir que el forat d'ozó anirà desapareixent a mesura que l'hemisferi sud arriba al màxim del seu estiu (el nostre hivern).
La capa d'ozó protegeix la vida terrestre del perill dels rajos ultraviolats. No obstant això, aquest escut està amenaçat per la presència d'algunes substàncies químiques en l'atmosfera com el clor, que emana de contaminants resultants de l'activitat humana com els clorofluorocarbons (CFC), molt utilitzats anteriorment en aerosols i refrigeradors. Tot i que van ser prohibits al 1987 pel Protocol de Montreal, aquests gasos persisteixen en l'atmosfera, a més tenen una gran capacitat de destrucció, ja que una molècula senzilla de clor pot descompondre milers de molècules d'ozó.
Actualment per controlar l'evolució del forat de la capa d'ozó l'Agència Espàcial Europea disposa del satèl·lit 'Envisat', el qual permet un seguiment regular dels nivells d'ozó a escala planetària, i elabora una base de dades que es remunta fins a mitjans dels anys 90.

Relacionats

Butlletí