10/01/2002 - 00:00
Sembla que hi ha força elements per a l'optimisme, però encara és aviat per llençar les campanes al vol. El forat de la capa d'ozó de l'Antàrtida s'ha dividit en dos i ha iniciat un procés de disminució des de fa dos anys, segons les observacions dels científics, sobretot els que es mouen al voltant de les agències espacials, i en especial de la NASA. El que és difícil de dir, almenys per ara, és si això correspon o no a un procés de regeneració de la capa d'ozó. Les pertorbacions meteorològiques excepcionals, asseguren els experts, podrien explicar aquesta divisió, mentre que les altes temperatures dels últims mesos, la disminució del forat, que l'any 2000 tenia gairebé el doble de quilòmetres quadrats que en l'actualitat, que en té 15.
La capa d'ozó es considera un element protegit perquè bloqueja els rajos solars, origen de càncers de pell i altres malalties humanes, mentre que la seva absència redueix la producció vegetal i danya a la fauna i flora marines. Si l'ozó troposfèric, el que es troba arran de terra, és perjudicial perquè causa l'efecte hivernacle, l'ozó estratosfèric és essencial, perquè impedeix el pas d'una part de les radiacions solars. La destrucció de l'ozó antàrtic és causada pels compostos de clor i brom que alliberen els clorofluorcarbonats (CFCs) i els halurs. Degut als tractats internacionals que regulen la producció d'aquests gasos, la quantitat de clor a l'estratosfera és propera al seu valor màxim, i en algunes regions, comença a baixar.
Aquesta plana és especialment recomanable per saber més de l'ozó: www.upc.es/mediambient/gad/Eupm/ozo i també aquesta altra ( http://www.gencat.es/mediamb/aire/cozo.htm).
El 16 de setembre passat, precisament, va ser el Dia Internacional per la Preservació de la Capa d'Ozó, instituït l'any 1995 per l'ONU.
Dos mesos abans, la Comissió Europea havia decidit sol·licitar, formalment a tots els Estats membres, informació sobre els seus progressos per a la limitació d'emissions que danyen la capa d'ozó. Els Quinze havien d'haver ofert aquestes dades a la Comissió abans del 31 de desembre 2001, en conforme al Reglament de la UE sobre la capa d'ozó. Un fet que demostra la poca voluntat d'alguns governs per afrontar aquest tema.
Bioindicadors vegetals
Per una altra banda, i segons informa Europa Press, Barcelona participa, juntament amb nou ciutats europees més, en el projecte de la Xarxa europea per a l'avaluació de la qualitat de l'aire mitjançant bioindicadors vegetals. Les plantes permeten mesurar la concentració de contaminants a l'aire i, al mateix temps, estudiar els seus efectes sobre els éssers vius. Encara que la majoria de les plantes poden ser indicadors potencials de la qualitat de l'aire, existeixen diverses espècies especialment sensibles que s'utilitzen en aquest estudi. La planta del tabac i el pollancre, per exemple, s'usen per mesurar la quantitat d'ozó en la part de l'atmosfera més pròxima a la terra -ozó troposfèric-; el raigràs italià s'utilitza com a sensor de sofre i metalls pesants; la 'tradescància', com a indicadora d'agents mutàgens; i la col arrissada tendeix a acumular hidrocarburs policíclics aromàtics. Pel que fa a l'ozó, l'estudi de la planta del tabac permetria constatar danys en les fulles en cas de què la concentració fora excessiva, el que provocaria, al seu torn, una disminució en el creixement del pollancre.
La capa d'ozó es considera un element protegit perquè bloqueja els rajos solars, origen de càncers de pell i altres malalties humanes, mentre que la seva absència redueix la producció vegetal i danya a la fauna i flora marines. Si l'ozó troposfèric, el que es troba arran de terra, és perjudicial perquè causa l'efecte hivernacle, l'ozó estratosfèric és essencial, perquè impedeix el pas d'una part de les radiacions solars. La destrucció de l'ozó antàrtic és causada pels compostos de clor i brom que alliberen els clorofluorcarbonats (CFCs) i els halurs. Degut als tractats internacionals que regulen la producció d'aquests gasos, la quantitat de clor a l'estratosfera és propera al seu valor màxim, i en algunes regions, comença a baixar.
Aquesta plana és especialment recomanable per saber més de l'ozó: www.upc.es/mediambient/gad/Eupm/ozo i també aquesta altra ( http://www.gencat.es/mediamb/aire/cozo.htm).
El 16 de setembre passat, precisament, va ser el Dia Internacional per la Preservació de la Capa d'Ozó, instituït l'any 1995 per l'ONU.
Dos mesos abans, la Comissió Europea havia decidit sol·licitar, formalment a tots els Estats membres, informació sobre els seus progressos per a la limitació d'emissions que danyen la capa d'ozó. Els Quinze havien d'haver ofert aquestes dades a la Comissió abans del 31 de desembre 2001, en conforme al Reglament de la UE sobre la capa d'ozó. Un fet que demostra la poca voluntat d'alguns governs per afrontar aquest tema.
Bioindicadors vegetals
Per una altra banda, i segons informa Europa Press, Barcelona participa, juntament amb nou ciutats europees més, en el projecte de la Xarxa europea per a l'avaluació de la qualitat de l'aire mitjançant bioindicadors vegetals. Les plantes permeten mesurar la concentració de contaminants a l'aire i, al mateix temps, estudiar els seus efectes sobre els éssers vius. Encara que la majoria de les plantes poden ser indicadors potencials de la qualitat de l'aire, existeixen diverses espècies especialment sensibles que s'utilitzen en aquest estudi. La planta del tabac i el pollancre, per exemple, s'usen per mesurar la quantitat d'ozó en la part de l'atmosfera més pròxima a la terra -ozó troposfèric-; el raigràs italià s'utilitza com a sensor de sofre i metalls pesants; la 'tradescància', com a indicadora d'agents mutàgens; i la col arrissada tendeix a acumular hidrocarburs policíclics aromàtics. Pel que fa a l'ozó, l'estudi de la planta del tabac permetria constatar danys en les fulles en cas de què la concentració fora excessiva, el que provocaria, al seu torn, una disminució en el creixement del pollancre.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Foto: NASA. | 5.75 KB |
