El nou bo social redueix fins a un 44% els ajuts a llars en situació de vulnerabilitat a Catalunya

En determinades situacions familiars i d’ús energètic
15/02/2018 - 10:25

Els primers resultats del projecte europeu SMART-UP, dins del qual s’ha analitzat l’evolució anual de l’ús energètic a 19 llars en situació de pobresa energètica a la província de Barcelona, indiquen que el descompte aplicat pel nou bo social pot arribar a ser entre un 35 i un 44 % menor al de la normativa anterior.

A les 19 llars analitzades de mitjana hi viuen 2 persones en un espai de 56m2. La única font energètica és elèctrica i la potència contractada és d’entre 4,6 i 5,75 kW. Si bé es tracta d’una mostra no representativa del conjunt de la població en situació de vulnerabilitat energètica, a través d’aquesta prova pilot es pot conèixer l’evolució anual de l’ús de l’energia a les llars amb una resolució al minut i amb segregació d’usos energètics per electrodomèstic. Com a resultat, s’ha pogut fer un càlcul comparatiu entre l’estalvi econòmic assolit, en les mateixes circumstàncies de consum, amb el bo social nou i l’antic.

Els habitatges estudiats formen part d’una prova pilot en la qual han participat un total de 60 llars on es va instal·lar un monitor intel·ligent que ha permès recollir dades sobre l’ús elèctric. L’estudi ha estat elaborat per l’associació Ecoserveis com a líder del projecte SMART-UP a l’Estat espanyol. Aquesta iniciativa, finançada a través del programa Horizon 2020 i desenvolupada a 5 països d’Europa, té com a objectiu d’analitzar l’impacte de l’ús de comptadors intel·ligents d’energia domèstica en la reducció de la pobresa energètica.

Menys consum energètic i sacrifici del confort tèrmic
El consum anual mitjà de les llars analitzades és de 3.575 kWh (64 kWh/m2 i 1.787 kWh/persona). Tenint en compte que, segons l’eina de càlcul de vulnerabilitat energètica de la Generalitat de Catalunya, una llar amb certificació energètica E amb només electricitat com a font d’energia utilitza de mitjana 4.044 kWh l’any, les llars monitoritzades empren menys electricitat que un habitatge estàndard a Catalunya. La hipòtesis principal és que per la seva situació de vulnerabilitat energètica utilitzen menys en electricitat, sacrificant confort tèrmic a la llar.

A nivell econòmic aquestes dades es tradueixen en que cada pis gasta anualment 836 €, dels quals 286 € corresponen al concepte fixe (potència contractada) i 550 € al consum elèctric i impostos associats.

Desembre i gener: les factures més cares
Les llars analitzades fan servir de mitjana de 297,90 kWh/mes. Per estacions, a l’hivern s’utilitza un 49 % més d’electricitat que a la resta de l’any. Els dos mesos on hi ha un ús més alt d’electricitat són el desembre i el gener, quan s’utilitza un 62 % més que la mitjana de la resta de mesos de l’any.

Si es mira en euros, la despesa mitjana del consum i els impostos associats d’aquests dos mesos és de 26 € més que la resta de mesos l’any. L’import mitjà el desembre i gener és de 67,57 € i 66,83 € respectivament. A la resta de mesos de l’any és de 45,82 €. Els usuaris paguen, per tant, al voltant de 60 % més al desembre i gener que el que paguen de mitjana mensual la resta de l’any.

Conseqüències de l’aplicació del nou bo social
Com s’ha esmentat, a les llars analitzades hi viuen de mitjana dues persones. Si ambdues són adults sense menors a càrrec, amb l’anterior bo social en comptes de pagar 836 € a l’any passarien a pagar-ne 627 € (anualment s’estalviarien 209 €). En canvi, amb el nou bo social paguen 718 € (estalvien 118 €). Si és una persona adulta amb un menor a càrrec, l’estalvi anual seria de 136 €, un 35 % menys que amb l’anterior bo social. Així, en els casos esmentats, el nou bo social representa una pèrdua de fins un 44% en les ajudes a persones en situació de vulnerabilitat.

Aquesta diferència es deu a que el nou bo social estableix límits de consum energètic anual sobre el qual s’aplica la bonificació. Només amb el carnet de família nombrosa podrien arribar al mateix nivell d’estalvi que amb els criteris anteriors del bo social, ja que la normativa amplia en aquests casos els límits d’ús d’energia sobre el qual es fa el descompte.

Cal fer èmfasi en què, tot i que el descompte aplicat amb el nou bo social es calcula sobre límits anuals d’ús, el pagament de l’ajut es prorrateja i es fa mensualment, sense tenir en compte si es fan servir més o menys kWh per a aconseguir unes adequades condicions de confort. Per tant, no varia si la factura d’un mes és més alta que la de l’altre.

Aquesta circumstància és palesa especialment en llars amb precarietat econòmica i en situació de pobresa energètica. La pèrdua de la bonificació i la por a generar factures desmesurades augmenta encara més el desconfort que viuen les famílies en situació de vulnerabilitat durant els mesos més freds. No seria d’estranyar, doncs, que els serveis socials observin un increment en les sol·licituds de pagament de factures o possibles avisos de tall al llarg dels propers mesos.

Imatges: Diferents concentracions contra la pobresa energètica


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
Un quadre de comptadors de la llum en un bloc de pisos a Barcelona. / CRISTINA CALDERER

Un quadre de comptadors de la llum en un bloc de pisos a Barcelona. / CRISTINA CALDERER

El bo social ajuda cada mes 2,44 milions de llars a tot l’Estat a poder fer front al pagament del rebut de la llum.  Pràcticament tres quartes parts dels consumidors que actualment perceben l’ajuda podrien deixar d’ingressar-la el mes que ve, quan entri en vigor el nou bo social -amb nous requisits- i si no s’han inscrit i presentat la documentació correcta abans del 8 d’octubre vinent.

Notícia

Amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments de la demarcació de Barcelona en les accions preventives contra la pobresa energètica, la Diputació de Barcelona ofereix des del març de 2017 un programa d’auditories i intervenció a les llars en situació de vulnerabilitat.

Butlletí