El soroll provoca 16.600 morts prematures l’any

Un de cada cinc europeus està exposat a soroll del trànsit rodat per sobre del llindar de la UE

Font: UAB

27/04/2017 - 13:43

Investigadors de la UAB han traçat l’impacte del soroll ambiental en les ciutats europees en un informe de l'AEMA. Almenys 100 M d’europeus estan exposats a nivells de soroll per sobre del valor de la UE. El soroll provoca molèsties en més 31 M d’adults, trastorns del son en més de 13 M, 72.000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures l’any.

El 2017 és un any important per a la regulació del soroll als països membres de la UE. Sota recomanacions de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), la Comissió Europea ha revisat durant els dos últims anys la Directiva de Soroll Ambiental (END, 2002/49/EC) per reduir la contaminació acústica que afecta la salut de les persones, de l'economia i del medi natural.

Per això aquest 24 d’abril, el director general de l'AEMA ha presentat a Brussel·les un informe sobre l'estat de la contaminació acústica a Europa (2007-2012) a la Jornada internacional "Noise in Europe", a partir de la recerca desenvolupada per investigadors del grup INTERFASE  del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre Nacional de Salut Pública i Medi Ambient d'Holanda (RIVM).

Segons l’informe de l’AEMA, el soroll provoca molèsties en 31,7 milions d’europeus adults i trastorns del son en més de 13 milions, a més de 72 000 hospitalitzacions i 16 600 morts prematures l’any. Aquestes dades reflecteixen l'impacte de la contaminació acústica sobre la salut segons augmenten els decibels: des de molèsties a estrès, malaltia i, finalment, mortalitat. S’estima que almenys 100 milions d’europeus -un de cada cinc- estan exposats a nivells de soroll per sobre del valor llindar establert per la UE, 55 dB Lden (decibels mesurats al llarg de les 24h del dia i ajustats a les diferents sensibilitats durant el matí, la tarda i la nit). En termes generals, a la regió mediterrània és on els ciutadans estan més exposats al soroll ambiental.

La contaminació acústica “de fons” prové majoritàriament del trànsit terrestre, tot i que el trànsit aeri i la indústria en són fonts d’emissió importants. Les ciutats espanyoles no han estat les més eficients en l’esforç per millorar el benestar acústic entre els anys 2007 i 2012, tot i que caldrà esperar a l’any vinent quan s’analitzi el període 2012-2017 per saber si està canviant aquesta tendència. En el 60% de les ciutats espanyoles va augmentar el número de persones exposades al soroll del trànsit terrestre entre 2007 i 2012, contra el 35% de totes les ciutats europees estudiades. En canvi, cal destacar la millora majoritària en el cas de les molèsties acústiques ocasionades pel trànsit aeri, que s’han reduït amb èxit en el 95% dels aeroports espanyols.

Pel que fa a Catalunya, les dades recollides fins ara confirmen que les ciutats segueixen el mateix patró que la resta d’Espanya: l’exposició al soroll ha tendit a augmentar. Per contra, l’aeroport de Barcelona, tot i haver experimentat un dels increments més importants de trànsit aeri, ha reduït el nivell d’exposició de les persones al soroll ambiental en el període observat.

Cal destacar que els investigadors de la UAB amb motiu de la 1ª Setmana Sense Soroll (SSS) organitzada per la Generalitat de Catalunya han compartit a internet informació sobre l’anàlisi de les dades presentades, com a membres de la xarxa d'experts de Pol·lució de l'Aire i Mitigació del Canvi Climàtic (ETC-ACM), un dels cinc consorcis satèl·lit de l'Agència que s'encarreguen de cada temàtica mediambiental (ETCs).



Mesurar i mitigar el soroll ambiental
L’impacte del soroll és més difícil de mesurar que la pol·lució de l’aire, tot i compartir les mateixes fonts d’emissió, ja que depèn també d’altres factors com l’aïllament de les façanes. A més, el solapament de competències administratives influeix directament en la gestió de les dades: per exemple, una autopista pot canviar d’administració en entrar una ciutat, però el soroll ambiental pot seguir sent el mateix si no hi ha barreres físiques ni canvis abruptes. En part és degut això que històricament la contaminació acústica ha tingut menys “ressò” que altres temes ambientals a nivell institucional.

Amb la implantació de l’END l’any 2002, els països membres de la UE es comprometen a aplicar mesures de mitigació del soroll ambiental i a proporcionar-ne dades de ciutats, carreteres i aeroports cada 5 anys. Després d’un període d’adaptació, la Directiva és d’aplicació obligatòria des del 2007 a totes les ciutats de més de 100.000 habitants. Des del 2002, diferents municipalitats han engegat iniciatives per alleujar l’exposició dels seus habitants al soroll urbà i al de les principals carreteres. Segons les conclusions de l’AEMA, la regulació de la contaminació acústica genera uns costos administratius relativament baixos i proporciona eines eficients per millorar la salut dels europeus. “Les polítiques més eficaces són les que afronten la problemàtica del soroll conjuntament amb d’altres àmbits com la qualitat de l’aire o la planificació territorial”, explica Jaume Fons Esteve, responsable de l’ETC-ACM al Departament de Geografia de la UAB.

Els analistes de l’ETC-ACM de la UAB han fet la contribució principal en el seguiment del soroll de l'AEMA, actualment realitzat entre els anys 2007 i 2012, i que actualitzaran l’any vinent amb dades del 2017. Des de fa deu anys, el grup INTERFASE gestiona les dades de soroll ambiental per a tota Europa i les subministra al servei NOISE de la xarxa de difusió de dades ambientals de l’AEMA Eionet. En coordinació amb l’AEMA i la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, els tècnics vetllen per la qualitat de les dades de contaminació acústica que els països entreguen en compliment de l’END, i analitzen la situació actual del soroll ambiental a escala Europea. També en estreta col·laboració, el RIVM aporta els estudis sobre l’impacte de la contaminació acústica en la salut de la població. Entre altres coses, monitoritzar i compartir la informació sobre el soroll és fonamental per avaluar l’eficàcia dels plans d’acció desenvolupats per mitigar-ne l’impacte en la població, alhora que facilita l’intercanvi de coneixements entre els membres de la xarxa Eionet i els experts nacionals i internacionals.

 

Etiquetes: