Els infants necessiten contacte amb la natura per tenir un cervell sa

Un estudi confirma que créixer en veïnats més verds té efectes beneficiosos sobre el desenvolupament del cervell

Font: ISGlobal

06/03/2018 - 12:14

Els nens i les nenes que s'han criat en habitatges envoltats de més espais verds tendeixen a presentar més volums de matèria blanca i grisa en certes àrees del seu cervell. Aquestes diferències anatòmiques estan al seu torn associades amb efectes beneficiosos sobre la funció cognitiva. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi publicat a Environmental Health Perspectives i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, en col·laboració amb l'Hospital del Mar i la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA).

L'estudi es va realitzar en una subcohort de 253 escolars del projecte Breathe a Barcelona. L'exposició al llarg de la vida a espais verds a la zona residencial es va estimar utilitzant imatges per satèl·lit de totes les adreces dels participants des del seu naixement fins el moment de l'estudi. L'anatomia del cervell es va examinar per mitjà d'imatges per ressonància magnètica tridimensional (IRM) d'alta resolució. La memòria de treball i la manca d'atenció es van avaluar amb tests per ordinador.

"Aquest és el primer estudi que avalua l'associació entre l'exposició a llarg termini als espais verds i l'estructura del cervell", afirma el Dr. Payam Dadvand, investigador d'ISGlobal i autor principal de l'estudi. "Les nostres troballes suggereixen que l'exposició a espais verds de forma primerenca a la vida podria resultar en canvis estructurals beneficiosos en el cervell", afegeix.

L'anàlisi de dades va mostrar que l'exposició perllongada a la verdor es va associar positivament amb el volum de matèria blanca i grisa en algunes parts del cervell, les quals es van superposar parcialment amb les associades amb puntuacions més altes en les proves cognitives. A més, els volums màxims de matèria blanca i grisa en les regions associades amb l'exposició als espais verds van predir una millor memòria de treball i una menor falta d'atenció, que es troben entre les funcions cognitives més importants.

Es considera que el contacte amb la natura és essencial per al desenvolupament del cervell en els nens. Un estudi previ del projecte Breathe amb 2.593 escolars d'entre 7 i 10 anys va mostrar que al llarg dels 12 mesos de durada de l'estudi els alumnes de centres amb més espai verd a l'aire lliure van tenir més increment en la memòria de treball i més reducció en la manca d'atenció que aquells que assistien a col·legis amb menys verdor.

La hipòtesi de la biofília suggereix que hi ha un vincle evolutiu de les persones amb la natura. En conseqüència, s'argumenta que els espais verds proporcionen als nens oportunitats de restauració psicològica i estimulen exercicis importants com el descobriment, la creativitat i l'assumpció de riscos, el que al seu torn es creu que influeix positivament en diferents aspectes del desenvolupament del cervell. A més, les àrees verdes sovint presenten nivells més baixos de contaminació de l'aire i de soroll i poden enriquir les aportacions microbianes del medi ambient, la qual cosa podria traduir-se en beneficis indirectes per al desenvolupament del cervell.

"Aquest estudi s’afegeix a l’evidència creixent que suggereix que les exposicions primerenques als espais verds i altres factors mediambientals poden exercir efectes mesurables i duradors en la nostra salut al llarg de la vida", adverteix Michael Jerrett, coautor i professor de ciències de la salut ambiental a l’UCLA Fielding School de salut pública.

"Aquests resultats també podrien proporcionar pistes sobre com els canvis estructurals podrien ser la base dels efectes beneficiosos de l'exposició a l'espai verd en el desenvolupament cognitiu i conductual observats", completa Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i també signant de l'estudi.

Per la seva banda, l’investigador d'ISGlobal i últim autor, Jordi Sunyer, considera que “aquest estudi aporta noves evidències sobre els beneficis de transformar les nostres ciutats incrementant l’entorn natural.

Els autors coincideixen que es requereixen més recerques per confirmar els resultats en altres poblacions, entorns i climes, avaluar altres resultats cognitius i neurològics i examinar les diferències segons la naturalesa i la qualitat de l'espai verd i l'accés i ús de nens i nenes als mateixos.

Referència*

Dadvand P., Pujol, J., Macià D., Martínez-Vilavella G., Blanco-Hinojo L., Mortamais M. Álvarez-Pedrerol M., Fenoll R., Esnaola M., Dalmau-Bueno A., López-Vicente M., Basagaña X., Jerrett M., Nieuwenhuijsen M., Sunyer J. The Association between Lifelong Greenspace Exposure and 3-Dimensional Brain Magnetic Resonance Imaging in Barcelona Schoolchildren. Environmental Health Perspectives, February 2018, https://doi.org/10.1289/EHP1876


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
No podran circular per Barcelona en l'àmbit que delimiten les Rondes a partir del desembre els dies d'alta contaminació

A partir de l'1 de desembre de 2018, en cas d'episodi de contaminació, les motocicletes, ciclomotors, tricicles i quadricicles que no disposin del distintiu de la DGT tampoc podran circular en l'àmbit de Zona de Baixes Emissions de Barcelona. A l'àrea metropolitana de Barcelona, el percentatge de motos afectades s'estima que és del 12%. Per tant, es calcula que aquesta mesura afectarà uns 40.000 vehicles. Són, majoritàriament, les matriculades abans del 2003.

Notícia

El segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic estableix recomanacions per adaptar el territori a unes projeccions climàtiques que apunten a un augment de la temperatura a muntanya de més de 4ºC  graus a finals de segle i a la pèrdua de la meitat de l’espessor de la neu a 1.800 m d’alçada cap a 2050.  L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.

Notícia
JULIO CARBO

JULIO CARBO

Un total de 354 persones van morir l’any passat a Barcelona per causes relacionades amb un excés de partícules contaminants PM2,5 (les procedents dels vehicles dièsel a la ciutat). És a dir, per mala qualitat de l’aire. Segons l’informe 'La salut a Barcelona 2017', presentat aquest dimarts per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), entre el 2010 i el 2017 hi va haver una mitjana de 424 morts anuals per excés de partícules.

Butlletí