Es planten 6.855 plantes de ribera per recuperar els boscs de ribera a l’illa de Mallorca

06/04/2018 - 08:27

El projecte ha costat 59.282,28 €, finançats per l’impost de turisme sostenible, i la plantació s’ha executat durant els mesos de gener i febrer de 2018

Una de les espècies forestals presents en els ambients de ribera i que més presència tenia històricament a les illes eren els oms (Ulmus minor). Aquest arbre ha estat fortament afectat per la malaltia de la grafiosi, que ha acabat a tot Europa amb milions d’individus. Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta, aquesta malaltia fúngica va provocar la mort de la pràctica totalitat de les poblacions peninsulars i de les Illes Balears, fet considerat com una vertadera pandèmia vegetal.

La vicepresidenta i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les Illes Balears, Bel Busquets; el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal; el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir; el cap de gestió forestal, Luis Berbiela, i el director del parc, Maties Rebassa, han pogut comprovar la tasca de plantació de 6.855 plantes de ribera per recuperar els boscs de ribera a l’illa de Mallorca, que s’ha duit a terme en el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, executada durant els mesos de gener i febrer de 2018.

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha destacat que el bosc de ribera «és un dels ecosistemes més singulars de les Illes Balears i del Mediterrani en general. Aquestes formacions vegetals, constituïdes especialment per espècies caducifòlies, han ocupat les voreres dels cursos fluvials i d’aigua dolça de torrents, rambles, basses, embassaments, albuferes, etc., i generen unes funcions ambientals i ecològiques molt importants, com són la regulació dels aqüífers, l’increment de la biodiversitat o la millora de la qualitat paisatgística, entre d’altres». A més, el conseller del ram també ha comentat el doble objectiu del projecte, ja que, segons Vidal, «es tracta de recuperar biodiversitat, però també paisatge».

Per la seva banda, la vicepresidenta i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets, ha posat en valor la capacitat d’actuar de forma conjunta de les diferents administracions i ha explicat que aquest projecte «ha comptat amb una aportació de devers 59.282,28 €, finançats per l’impost de turisme sostenible, i aquest impost tracta de generar una prosperitat compartida; la prosperitat que genera el turisme s’ha de revertir després en projectes que posen en valor la natura, el medi ambient». Busquets també ha comentat que «amb aquest projecte afegirem més valor, si s’escau, a aquest indret que és s’Albufera».

Per tant, dins aquest context de severa degradació de la vegetació de ribera i de les omedes, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, amb la col·laboració del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, ha portat a terme a s’Albufera de Mallorca el Projecte de Recuperació dels Boscs de Ribera, que ha previst la plantació de 6.855 plantes de ribera i el tancament perimetral de la plantació amb malla ramadera de 1.882 metres lineals. Les principals espècies que s’han plantat han estat polls blancs (Populus alba), aranyoners (Prunus spinosa), vinca (Vinca difformis) i oms (Ulmus minor) de clons resistents. Cada planta s’ha protegit amb un protector de tipus hivernacle per evitar els danys dels petits herbívors i garantir la seva supervivència. S’ha fet un tractament d’eixerma i un condicionament del terreny previ a la plantació.

El tancament perimetral de la plantació s’ha fet en zones on es gestiona la vegetació natural amb ramat (particularment, ramat boví), per evitar que el bestiar posi en perill la persistència de la vegetació instal·lada. Aquests tancaments s’han elaborat amb pals de fusta tractada i malla cinegètica, amb reforçaments puntuals per evitar que les vaques els facin malbé.

Per la seva part, el MAPAMA ha contribuït en la cessió dels 600 oms de distints genotips resistents a la grafiosi, que s’han sumat als 100 oms cedits ja l’any 2016 per a la seva plantació de manera experimental.

La grafiosi

La grafiosi de l’om és una malaltia provocada pel fong del gènere, Ophiostoma sp (la més agressiva i que ha afectat més les poblacions insulars d’om ha estat la O. novo-ulmi), de gran virulència i agressivitat, que afecta el sistema vascular de l’arbre i en provoca la mort. Aquest fong es propaga especialment pels escolítids, insectes barrinadors que, quan colonitzen el floema de l’arbre infectat, transporten les espores del fong i propaguen la malaltia. Aquest fet dificulta molt el tractament de la malaltia, motiu pel qual la manera més eficaç per a la recuperació de l’espècie és la generació d’individus d’om resistents a la grafiosi per poder utilitzar-los en actuacions de restauració, repoblacions i reintroduccions.

Per aquest motiu, s’han desenvolupat a escala europea tota una sèrie de programes de conservació i millora dels oms. En el marc del programa europeu per a la «Conservació dels recursos genètics de l’om», el Ministeri de Medi Ambient va iniciar l’any 1986 el «Programa nacional de conservació i millora dels recursos genètics dels oms ibèrics», en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Madrid, per donar resposta a la mortalitat generalitzada de les omedes espanyoles a causa de la grafiosi. L’objectiu del Programa era recuperar les funcions ecosistèmiques de les omedes. Entre els resultats de més de 30 anys d’activitat del Programa estatal hi ha la consecució de set clons tolerants a la grafiosi, a través de les selecció de prop de 500 genotips d’om comú procedents de tota la geografia peninsular i de les Illes Balears, que han estat resistents a la malaltia. Després d’anys i de nombrosos assaigs d’inoculació de la malaltia a arbres aparentment resistents, aquests set clons d’om poden ser destinats com a material forestal de reproducció (MFR) a la restauració de les poblacions naturals. Uns resultats que han situat aquest Programa de recuperació com a pioner en la conservació i millora dels oms a escala internacional. I, per primera vegada, s’han obtingut exemplars autòctons d’Ulmus minor, resistents a la grafiosi.


 

Municipis: 

Relacionats

Notícia
Erugues. Primer estadi. Autor: L.Brotons

Erugues. Primer estadi. Autor: L.Brotons

La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal ha rebut l’avís de l’aparició de les primeres erugues de processionària a Catalunya, que ja han començat a sortir dels ous en les zones de Prepirineu. L’equip científic de la iniciativa, coordinada pel CREAF dins del projecte ‘Boscos Sans per una Societat Saludable’ adverteix que la nova campanya d’Alerta Processionària es preveu tan complicada com l’anterior, sobretot si  la tardor es manté càlida com aquests darrers anys.

Acte
03/10/2018 - 09:15
Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona (Passeig de Gràcia 90)
Article

El pròxim diumenge 16 de setembre, en el marc de la 3a edició de la Fira Visana, es presentarà el primer Itinerari de Benestar i Silenci autoguiat de tot Catalunya. La iniciativa consisteix a passejar per camins senyalitzats enmig de la natura en els quals hi ha diferents rètols amb propostes enfocades a impulsar senzilles pràctiques saludables i de mimetisme amb l’entorn, com meditació, atenció plena, ioga, respiració conscient, introspecció o reflexió.

Butlletí