Estudiants de Madrid i Barcelona revelaran la qualitat de l’aire buscant líquens sensibles a la contaminació

GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity

Font: CREAF

31/07/2018 - 19:38

A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per detectar fuites de gas invisibles. Avui en dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la: els líquens. Per això, GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar  (ICM-CSIC) de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity. Amb l’eslògan “Cerca líquens urbanites i coneix la qualitat de l’aire de la teva ciutat”, l’equip científic del projecte vol donar a conèixer aquests éssers vius a uns mil professors i estudiants de Secundària i Batxillerat de les ciutats de Madrid i Barcelona.

Durant el proper curs escolar, uns trenta grups de secundària aprendran que les espècies de líquens que creixen als arbres de la nostra ciutat ens indiquen els nivells de contaminació de l’aire que respirem, sabran quantificar i identificar-los i organitzaran sortides per fer, entre tots, els mapes dels líquens de les dues capitals.

El projecte, que comença aquest mes de juliol, compta amb el suport de la Fundació Espanyola Ciència i Tecnologia (FECYT) i té com a objectiu final sensibilitzar sobre els efectes dels contaminants de l’aire en la nostra salut.

Els estudiants descobriran, entre altres coses, que els barris amb menys morts per càncer de pulmó són també els que tenen més diversitat de líquens.

Amb els mapes de líquens elaborats pels estudiants es podrà avaluar la contaminació atmosfèrica de cada barri, conèixer quins agents contaminants hi ha i establir criteris i mesures correctores per millorar la salut pública dels residents en aquestes dues ciutats.

De fet, els coordinadors del projecte alerten que, “tot i la importància que té la qualitat de l’aire per a la nostra salut, la percepció del problema no és general entre la ciutadania. Sovint no s’entenen les mesures preses per mitigar els nivells excessius de certs contaminants. Per això, projectes que fomentin la participació dels joves, aportant coneixement, prenent decisions i pensant formes de canviar els nostres hàbits, són claus per fer una transició real cap a ciutats més sostenibles i saludables “.

Una app de ciència ciutadana i experts en líquens ajudaran els escolars a crear els mapes
El projecte elaborarà tallers, fitxes i manuals que es distribuiran entre els centres seleccionats repartits per cada districte de Madrid i Barcelona. Aquests materials es faran en conjunt amb experts de la Universitat de Barcelona i del Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) i es posaran a disposició del públic en general perquè qualsevol altre ciutadà pugui conèixer quins líquens té prop de casa o de la seva feina.

Quan els escolars surtin a buscar líquens hauran de reportar les seves troballes en una plataforma digital anomenada Natusfera. Aquesta plataforma està accessible des de qualsevol ordinador o a través de la seva pròpia app, i és com una llibreta de camp digital preparada per anotar, compartir i validar observacions de la natura.

Els experts i les expertes en líquens  validaran cada fotografia que pugin els escolars des de Natusfera.

Així, s’anirà creant un mapa a temps real dels líquens que s’amaguen a cada racó d’aquestes dues ciutats. Totes les dades validades en aquesta plataforma passaran a formar part de la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF per les sigles en anglès), per la qual cosa, a més de ser un projecte de sensibilització i ajuda a la gestió municipal, també serà un projecte de ciència ciutadana al servei de la comunitat científica.

15.000 morts anuals a Espanya per contaminació atmosfèrica
Estudis previs mostren com les afeccions respiratòries tenen una alta correlació amb la presència o absència de certes espècies de líquens a les ciutats. Segons es desprèn de l’últim estudi de la Càrrega Global de Malaltia (GBD), a l’any a Espanya es produeixen almenys 15.000 morts atribuïbles a la contaminació atmosfèrica.

El projecte està dirigit principalment a: estudiants i educadors de Secundària i Batxillerat; associacions ciutadanes, especialment naturalistes, i particulars amb interès en el medi ambient i la salut. El primer pas que s’està donant amb el projecte és la selecció dels centres educatius perquè amb l’inici del curs escolar 2018-19 comencin a treballar-hi. Per a això s’ha remès una carta de presentació i les línies generals del projecte a professorat de Madrid i Barcelona.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
La màxima distinció existent en el camp de l'epidemiologia ambiental reconeix la labor de l'investigador en favor de ciutats més saludables

La Societat Internacional per a l'Epidemiologia Ambiental (ISEE) ha atorgat la seva major distinció, el premi John Goldsmith, a Mark J. Nieuwenhuijsen, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Nieuwenhuijsen és reconegut a nivell mundial pel seu treball en favor d'un model de ciutats més saludables, allunyat de l'actual, que situa al vehicle privat contaminant al centre.

Article

La presència a l'aire de contaminants pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida.

Entrevista
L’ambientòleg i professor d’investigació Xavier Querol indica el camí per aconseguir un aire net a les ciutats

L’aire de Barcelona és dels més insalubres de tot l’estat. Principalment, l’aire de les grans ciutats conté massa òxid de nitrogen. En casos com els de la capital catalana aquest nivell supera el permès per llei. Es tracta de partícules microscòpiques molt perjudicials per a la salut que en un 70% són provocades pels tubs d’escapament dels cotxes. Aquestes partícules agreugen les malalties respiratòries i cardiovasculars. L’ambientòleg i professor d’investigació Xavier Querol indica el camí per aconseguir un aire net a les ciutats

Butlletí