Fomentar els marges entre cultius és vital per la supervivència dels pol·linitzadors

Font: CREAF

01/03/2018 - 13:48

El nombre d’espècies i la abundància de pol·linitzadors és més gran en paisatges agrícoles amb camps petits que amb camps grans. L’estudi demostra que els pol·linitzadors utilitzen els marges entre camps com a autopistes per on viatjar i buscar refugi.

Cada cop hi ha més evidencia científica que avala que els monocultius són el gran mal dels pol·linitzadors. Aquesta setmana, un estudi publicat al Proceedings of the Royal Society B liderat per la Universitat de Goettingen (Alemanya) ha comprovat que quan un paisatge agrícola està conformat per camps de cultius de mida petita i forma irregular el nombre d’insectes pol·linitzadors i la seva diversitat es dispara. Això és degut a que en aquests paisatges hi ha més marges i que aquests espais entre cultius són un espai vital per mantenir unes bones poblacions d’insectes pol·linitzadors.

Quan un paisatge agrícola està conformat per camps de cultius de mida petita i forma irregular el nombre d’insectes pol·linitzadors i la seva diversitat es dispara.

De forma natural, entre un camp de cultiu i un altre es forma sempre una vora amb vegetació i flors ruderals molt favorables per als insectes pol·linitzadors. L’investigador del CREAF Jordi Bosch, integrant de l’equip català liderat des de Solsona pel CTFC, explica que han comprovat que aquests marges funcionen com a autopistes per als insectes. Com més marges hi ha, més ben connectats estan els camps, més intercanvi de pol·len es dona, més mobilitat tenen els pol·linitzadors, i més facilitat per reproduir-se o trobar aliment. De fet, l’estudi també ha pogut observar que quan augmenten els marges, l’increment de pol·linitzadors provoca un augment del nombre de fruits i llavors. L’estudi es va fer en 229 paisatges agrícoles diferents de França, Alemanya, Regne Unit i Catalunya.

Una papallona amb l’espiritrompa desplegada xuclant el nèctar de la flor. Font: Pixabay (CC0)

“Pas a pas la ciència posa en evidència que hem de frenar la tendència actual d’anar augmentant la mida dels camps de conreu”,  explica Lluís Brotons, autor també de l’estudi i investigador del CSIC al CREAF i al CTFC. Segons l’investigador els monocultius no només impliquen l’ús més intens de productes químics, sinó que es converteixen en un desert verd sense marges on els insectes no troben els corredors necessaris per sobreviure o per dur a terme la pol·linització. “Sense aquest canvi en el paisatge agrícola no podrem recuperar les poblacions d’insectes ni els serveis ecosistèmics que ens estan oferint, posarem en perill la productivitat agrícola i el bon funcionament dels ecosistemes en general”, conclou Brotons.

 

ARTICLE CIENTÍFIC DE REFERÈNCIA

Hass A.L., Bosch J., Brotons L., et al. (2018). Landscape configurational heterogeneity by small-scale agriculture, not crop diversity, maintains pollinators and plant reproduction in western Europe. Proceedings of the Royal Society B, Volume 285, Issue 1872. DOI: 10.1098/rspb.2017.2242


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Article

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, ha promogut l’elaboració d’una Guia de mesures més adequades i eficients per reduir danys de mamífers de la fauna salvatge, en particular del senglar, tant en conreus i pastures, com en zones urbanes i infraestructures.

Article

Mes de 250 persones van participar el diumenge 25 de novembre de 2018 en la festa d'inauguració del jardí de papallones i l'hotel d'insectes del parc del Canal de la Infanta, construït per l'AMB amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cornellà.

Notícia

El Parc Natural dels Aiguamolls d’Empordà celebra del 6 al 9 de desembre el Festival de les Aus, amb més d’una vintena d’activitats programades. En la seva 26ena edició, el parc espera comptar amb la presència de més de 700 persones, que podran gaudir de tallers, visites guiades i activitats diverses amb els ocells com a protagonistes.

Butlletí