La Conca de Barberà i Vilafranca del Penedès guardonades en els Premis Ciutat Sostenible

Santa Eulària des Riu i Oriola, entre d'altres, també han estat reconegudes amb un premi.
03/03/2017 - 07:46

   

L'any 2002, la Fundació Fòrum Ambiental, amb el suport de Fira de Barcelona, va crear els Premis Ciutat Sostenible com a reconeixement a l'esforç dels municipis al desenvolupament sostenible. Aquests premis, de periodicitat anual, s'atorguen a aquells municipis de més de 5.000 habitants i Ens Locals Supramunicipals d'Espanya en els que s'hagin executat satisfactòriament actuacions dirigides a la sostenibilitat en un període de 2 anys de durada, i que presentin evidències de l' existència d'un compromís polític amb el desenvolupament sostenible.

Els 14a Premis Ciutats Sostenible es van lliurar a la seu del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a Madrid per part de la ministra Isabel García Tejerina. Els guardonats en la 14a edició dels Premis Ciutat Sostenible han estat:

Consell Comarcal de la Conca de Barberà, guanyador a la ciutat més sostenible en la seva globalitat
Aquest any el Consell Comarcal de la Conca de Barberà (Tarragona) ha estat el guanyador la categoria de Ciutat Sostenible per la seva modèlica trajectòria d'incorporació de la certificació ISO 14001 i EMAS en els 22 municipis que la conformen i que ha generat una importants beneficis en la gestió dels municipis amb millores ambientals que reverteixen en el turisme de qualitat i amb sensibilitat ambiental.

 

Ajuntament de Vilafranca del Penedès, guanyador en l'àmbit de la gestió dels residus
Aquest any, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha guanyat en la categoria de gestió de residus amb el projecte de valorització energètica dels residus de poda de les vinyes com a biomassa per a la generació d'energia i reducció de l'ús de consums fòssils.

El projecte guanyador es basa en la transformació de l'energia continguda en el recurs local de biomassa sòlida -la biomassa resultant de la poda de les cepas- per obtenir energia calorífica i de refrigeració. Actualment, aquesta biomassa majoritàriament es crema sense cap aprofitament energètic, tractant-la com un residu.

L'objectiu del projecte és promoure l'aprofitament d'aquesta biomassa sobrant per generar bioenergia de manera descentralitzada i propera, reduint les emissions de CO2, abaratint la factura de l'energia i generant llocs de treball. Així, el projecte és una estratègia local per mitigar els efectes del canvi climàtic, alhora que permet a les empreses del sector del vi i del cava ser més competitives. 

Ajuntament de Valls, finalista en l'àmbit de la gestió dels residus

Ajuntament d'Oriola, guanyador en l'àmbit de la gestió del cicle de l'aigua

L'Ajuntament d'Oriola ha resultat guanyador del Premi Ciutat Sostenible a la categoria d'Aigua pel programa de recuperació del tram urbà del riu Segura, per a això van augmentar la xarxa de clavegueram en més de 45 km i es va mantenir un cabal ecològic constant en la llera que ha permès la reintroducció d'espècies animals que preservin l'ecosistema. D'altra banda, s'ha donat un ús eficient als fangs produïts pel tractament d'aigües residuals destinant-los a ús agrícola o valorització energètica.

Ajuntament de Vila-seca, finalista en l'àmbit de la gestió del cicle de l'aigua

Ajuntament de Santa Eulària des Riu, guanyador en l'àmbit de l'educació ambiental

Santa Eulària des Riu mitjançant el Tren de la sostenibilitat ha buscat la implicació dels infants i adolescents en la construcció d'un futur més sostenible amb tot tipus d'activitats en les que els propis joves són els protagonistes de les diferents accions que es duen a terme incorporant-les en centres educatius i en l'entorn familiar.

Ajuntament de Muskix, guanyador en l'àmbit de la gestió energètica

L'Ajuntament de Muskiz, guanyador en la categoria d'eficiència energètica ha treballat per reducirs les emissions de gasos d'efecte hivernacle gràcies a una correcta gestió dels recursos energètic, fonamentalment s'han substituït calderes de gasoil per calderes més eficients de gas natural i s'han adaptat els edificis per reduir les pèrdues energètiques a més de limitar les temperatures màximes en els edificis i substituir la il·luminació per una altra més eficient.

Ajuntament Esplugues de Llobregat, finalista en l'àmbit de la gestió energètica

Desenvolupament sostenible i protecció del Clima

La ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha subratllat que cada vegada són més els municipis espanyols que afronten el repte de la sostenibilitat amb actuacions individuals creatives i innovadores. En aquest sentit, la ministra ha destacat el protagonisme de les ciutats en la preservació del nostre medi ambient, gràcies a l'obstinació i implicació dels seus veïns.

En la seva intervenció, la ministra ha destacat com les ciutats modernes han de fer front a desafiaments com els nivells de soroll, la qualitat de l'aire, la gestió dels residus, el cicle urbà de l'aigua o la lluita contra el canvi climàtic. Segons ha assenyalat, cada vegada és més gran el nombre de poblacions que posen en marxa iniciatives tendents a reduir la petjada que deixen sobre el medi ambient. En aquest marc, García Tejerina s'ha referit a la importància que concedeix Nacions Unides a la promoció d'accions que incideixin positivament en el medi urbà, com per exemple, a través de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, l'onzè objectiu està dirigit a aconseguir la sostenibilitat de les ciutats per assegurar el benestar dels seus habitants. En l'àmbit europeu, la ministra ha comentat que el VII Pla d'Acció en Matèria de Medi Ambient inclou com un dels seus objectius prioritaris, ajudar els nuclis urbans a ser més sostenibles.

En aquest context, García Tejerina ha apuntat que Espanya s'ha marcat fites molt exigents a tots els nivells. D'aquesta manera, Espanya s'ha adherit a diversos programes i compromisos, com l'Acord de París, que ens vincula legalment i amb el qual ens hem obligat a reduir un 26% les nostres emissions fins al 2030, prenent com a referència els volums de 1990.

Per a això, la ministra ha explicat que Espanya va a iniciar la tramitació de projectes ambiciosos, com la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica o l'Estratègia d'Economia Circular, així com el Programa de Prevenció de Residus 2014-2020 i el Pla Estatal marc de Gestió de Residus 2016-2022, tots ells nascuts amb enfocament de consens. Per assolir aquests objectius, García Tejerina ha assenyalat la necessitat de comptar amb la cooperació de totes les administracions. Per la resta, la ministra ha insistit en la importància de les iniciatives locals, en solitari o mitjançant aliances i plataformes, com la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, que aglutina les ciutats i pobles espanyols compromesos amb el desenvolupament sostenible i la protecció del clima.

Precisament, la Fundació Fòrum Ambiental contribueix a afavorir aquestes actuacions a través dels Premis Ciutat Sostenible, que reconeixen de forma pública aquests esforços i serveixen per animar a altres municipis a intercanviar experiències i bones pràctiques, i a treballar en el camí de la sostenibilitat.


 

Relacionats

Notícia

Els agents informen i assessoren la ciutadania sobre aspectes relacionats amb la recollida de residus i neteja viària.

Entrevista

Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.

Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.

Reportatge
Reportatge sobre el procés de reconversió ecològica del Monestir de Santa Maria de Poblet

 

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, fundat l’any 1150 al peu de les muntanyes de Prades, és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa. Al 2006 va iniciar un procés de reconversió ecològica, després d’una presa de consciència de la comunitat, que els va portar a lligar el respecte al medi ambient i la voluntat de ser autosuficients amb l’arrel de la seva tradició espiritual. Això l’ha convertit en un referent internacional.

Butlletí