La pèrdua de carboni del sòl pot accelerar el canvi climàtic

Font: CREAF/Ecodiari

07/12/2016 - 19:49

Els horitzons rics en carboni solen agafar tonalitats fosques. Foto: CREAF.

La prestigiosa revista Nature ha publicat un estudi, en el qual han participat els investigadors del CSIC al CREAF Marc Estiarte i Josep Peñuelas, que mostra la relació entre l’alliberament de carboni per part dels sòls terrestres i l’acceleració del canvi climàtic. La investigació revela que amb l’augment de la temperatura de la Terra els sòls podrien alliberar més carboni cap a l’atmosfera, el que faria augmentar encara més la temperatura. Això ens faria entrar en un cercle redundant difícil d’aturar.

 

“L’activació d’aquesta retroalimentació pot accelerar i intensificar el canvi climàtic”, alerta Peñuelas. Els sòls de les regions boreals i de latituds encara més altes, que fins ara han estat en part congelats i amb grans estocs de carboni, serien els més sensibles a l’augment de la temperatura.

L’estudi explica com l’escalfament terrestre pot comportar que els sòls alliberin, en la previsió més conservadora, més de 55 petagrams de carboni (55 bilions de kg) fins el 2050. Aquest valor és l’equivalent a augmentar un 17% les emissions humanes de carboni a l'atmosfera previstes per aquest període.

Els autors de l’estudi calculen que l’augment en 1 ºC de la temperatura terrestre pot provocar que els sòls alliberin de dues a tres vegades el carboni emès en un any per les activitats humanes. Una perspectiva força preocupant ja que l’acord de la COP21 a París de l’any passat fixava com a objectiu que l’augment no superi els 2 ºC l’any 2100.

La investigació mostra com els sòls més sensibles a l’augment de la temperatura són els de les regions més fredes. “Els sòls àrtics i subàrtics estan freds i sovint congelats, com ho han estat durant segles o fins i tot mil·lennis. Amb la fredor l’activitat microbiana ha estat menor i les restes vegetals no s’han descompost. Així, aquests sòls han alliberat poc carboni a l’atmosfera i n’han acumulat grans estocs”, explica en Marc Estiarte. Com que aquestes regions són les que més s’escalfaran, segons indiquen els models, “es pot alliberar una enorme quantitat de carboni a l’atmosfera”, afegeix Estiarte.

De fet, un altre estudi on també hi han participat Josep Peñuelas i Marc Estiarte, publicat el passat 14 de novembre a la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences, explica per què els sòls de latituds altes són els més sensibles al canvi de temperatura de la Terra. En aquesta investigació s’ha vist que l’alliberament de carboni pel sòl augmenta fins que la temperatura del sòl arriba als 25 ºC, i més enllà d’aquest llindar es van reduint les emissions de carboni.

La temperatura dels sòls de regions temperades i tropicals és més propera a aquest límit, no així la dels sòls boreals més al nord que tenen, per tant, més recorregut per augmentar les seves emissions de carboni a l’atmosfera. Això, sumat als grans estocs de carboni que alberguen, fa que els sòls àrtics i subàrtics siguin claus per a les prediccions de canvi climàtic.
 

ARTICLES
Crowther, T.W., Estiarte, M., Peñuelas, J. et al. (2016). Quantifying global soil carbon losses in response to warming. Nature. DOI: 10.1038/nature20150.
Carey, J.C., Estiarte, M., Peñuelas, et al. (2016).  Temperature response of soil respiration largely unaltered with experimental warming. Proceedings of the National Academy of Sciences. DOI: 10.1073/pnas.1605365113.


Categories: 

Relacionats

Reportatge

El destí dels boscos: guanyar temps

Reportatge sobre el futur dels boscos davant el canvi global

Quin és el futur que esperen els boscos mediterranis? El canvi climàtic ja es deixa notar amb força i els seus impactes arriben arreu. En Francisco Lloret explica la situació actual i com haurem de preparar-nos nosaltres i els boscos als canvis que han de venir.

Article

Al 2020 les emissions de CO2 de Catalunya seran un 21% inferiors a les del 2005

La dada es desprèn del Full de Ruta per a l’assoliment de l’objectiu de reducció d’emissions difuses de gasos amb efecte d’hivernacle per al 2020 que ha elaborat l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Cal destacar que l’objectiu de reducció de Catalunya per a 2020 està establert en el 15%, però que l’escenari de creixement econòmic pot fer augmentar les emissions per sobre de les previsions, i caldrà canvis estructurals i de millores en eficiència.

Notícia

Les orenetes s’avancen a la primavera

A les comarques tarragonines ho han fet entre 15 i 20 dies respecte de mitjan segle passat

Els darrers estudis indiquen que algunes orenetes ja no marxen a passar l'hivern a l'Àfrica i que el passen en alguns sectors càlids costaners del sud de la península i fins i tot del delta de l'Ebre. De mitjana, les orenetes arriben a la península entre tres i quatre setmanes abans que a mitjan segle XX.

Butlletí