24/06/2002 - 00:00
Per fer front 'internament' a totes les necessitats de recursos energètics i per assimilar els residus produïts durant un any l'Escola Universitària Politècnica de Manresa (EUPM) hauria de tenir una superfície total de 12.735 hectàrees, aproximadament 3 vegades la superfície del terme municipal de Manresa. El procés que permet arribar a aquesta conclusió es defineix com el càlcul de la petjada ecològica i té per objectiu calcular l'impacte d'una determinada activitat i població sobre el territori des d'un punt de vista integral. Els professors de l'EUPM, Pere Busquets i Joan Jorge , que han realitzat l'estudi La petjada ecològica , amb la coordinació del Pla de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya, han valorat l'impacte ambiental real d'aquest centre, tractant aspectes com els relacionats amb l'edifici (la seva construcció i els consums energètics), els mitjans que els alumnes i el personal de la casa fan servir per arribar-hi (la mobilitat), el consum de paper al centre i l'activitat professional futura dels seus titulats.
Amb totes aquestes dades damunt la taula, l'estudi conclou que l'EUPM necessitaria ocupar 28,8 hectàrees pel que fa a l'edifici, 61 pel que fa al consum i 4,3 pel que fa al paper. Fins aquí, unes xifres raonablement assumibles. Amb tot, la diagnosi final no permet gaires discussions ja que determina que allà on la petjada ecològica del consum i els residus es dóna de forma més evident és en els àmbits de la mobilitat i del futur exercici de la professió.
Aquí és, de fet, on les coses es compliquen de veritat. Vegem: un 50 per cent dels trajectes es fan en cotxe, la major part dels quals ocupats per una sola persona, i són responsables del 92,3 per cent de les emissions de C02. La petjada total deguda a la mobilitat és, doncs, considerable. Concretament, de 200 hectàrees l'any, 0,141 per persona. Està clar que la futura planificació del centre, tal i com s'estableix en les conclusions, no podrà deixar de banda aquesta qüestió. Ni tampoc aquesta altra: el deteriorament ambiental que pot derivar-se de l'activitat professional dels enginyers formats a l'EUPM és força elevat (es calcula en 26 hectàrees per titulat). Una xifra notablement alta que demostra que els enginyers tenen a les seves mans, si actuen conscientment, una via per reduir sensiblement l'impacte ecològic de la seva activitat.
Amb totes aquestes dades damunt la taula, l'estudi conclou que l'EUPM necessitaria ocupar 28,8 hectàrees pel que fa a l'edifici, 61 pel que fa al consum i 4,3 pel que fa al paper. Fins aquí, unes xifres raonablement assumibles. Amb tot, la diagnosi final no permet gaires discussions ja que determina que allà on la petjada ecològica del consum i els residus es dóna de forma més evident és en els àmbits de la mobilitat i del futur exercici de la professió.
Aquí és, de fet, on les coses es compliquen de veritat. Vegem: un 50 per cent dels trajectes es fan en cotxe, la major part dels quals ocupats per una sola persona, i són responsables del 92,3 per cent de les emissions de C02. La petjada total deguda a la mobilitat és, doncs, considerable. Concretament, de 200 hectàrees l'any, 0,141 per persona. Està clar que la futura planificació del centre, tal i com s'estableix en les conclusions, no podrà deixar de banda aquesta qüestió. Ni tampoc aquesta altra: el deteriorament ambiental que pot derivar-se de l'activitat professional dels enginyers formats a l'EUPM és força elevat (es calcula en 26 hectàrees per titulat). Una xifra notablement alta que demostra que els enginyers tenen a les seves mans, si actuen conscientment, una via per reduir sensiblement l'impacte ecològic de la seva activitat.
