Les orenetes s’avancen a la primavera

A les comarques tarragonines ho han fet entre 15 i 20 dies respecte de mitjan segle passat

Font: betevé

15/03/2017 - 18:11

Els darrers estudis indiquen que algunes orenetes ja no marxen a passar l'hivern a l'Àfrica i que el passen en alguns sectors càlids costaners del sud de la península i fins i tot del delta de l'Ebre. De mitjana, les orenetes arriben a la península entre tres i quatre setmanes abans que a mitjan segle XX.

Les aus actuen com a bioindicadores de l'escalfament global i són una font d'informació reconeguda per les Nacions Unides.

Blas Molina, biòleg de SEO BirdLife, ha explicat a 'El matí de Barcelona', de betevé, que enguany a finals de gener  ja se'n van observar al sud de la península, sobretot a les zones més càlides com les maresmes del Guadalquivir.  Segons els darrers estudis de Seo BirdLife s'ha vist que hi ha exemplars que passen l'hivern a zones costaneres del sud de la península i  també del Delta de l'Ebre.

Ja han arribat a Catalunya?
Aquests dies es veuen voleiar orenetes a la meitat sud de la península i a tot el litoral mediterrani i es manté l'arribada de nous exemplars. Ja han arribat, per tant, a Barcelona i el litoral català.

L'especialista en aus ha explicat que les orenetes solen entrar pel sud-oest de la península, per l'estret de Gibraltar, i que des d'allí progressen -tot resseguint el curs dels rius- cap a l'interior. A banda, hi ha una altra via d'entrada mar a través, tot creuant el Mediterrani occidental per l'entorn de les Balears.

La importància de les condicions meteorològiques
Quan el vent bufa fort a l'estret de Gibraltar les aus no poden travessar-lo i s'estanquen al nord d'Àfrica uns quants dies sense poder progressar, tot esperant que millorin les condicions meteorològiques. Aquest fet pot endarrerir l'arribada de les orenetes a la península. Una cosa similar sol passar en altres zones crítiques com els Pirineus o sectors de la costa atlàntica.

El programa Aus i clima de SEO BirdLife
Aquest programa es va iniciar l'any 2007 en col·laboració amb l'Agència Estatal de Meteorologia i té actualment més de 100.000 dades.  Es duu a terme gràcies a les dades dels observadors ornitològics, qui anoten dades fenològiques com l'arribada, o la marxa, d'aquestes aus a la seva localitat. El registre d'aquest tipus de dades al llarg dels anys permet extreure conclusions i veure si hi ha hagut variacions significatives. L'explicació, en alguns casos, està lligada amb el canvi climàtic.

Molina ha explicat que, a banda, els observadors meteorològics de l'Agència Estatal de Meteorologia recullen dades de fenologia des de mitjan segle passat. En aquest sentit, un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid ha determinat que les orenetes actualment arriben entre tres i quatre setmanes abans que a mitjan segle XX.

Podeu escoltar l'entrevista sencera realitzada a Blas Molina a 'El matí de Barcelona', a betevé 91.0 aquí


 

Categories: 

Relacionats

Acte
14/09/2017 - 18:00
Centre Cívic Urgell
Notícia

El Govern cofinançarà amb més de 42 milions d'euros 36 projectes locals per afavorir l'eficiència energètica i la protecció del patrimoni natural, cultural i turístic.Aquests projectes estan impulsats per 31 ens locals, entre els quals les 4 diputacions, el Conselh Generau d'Aran, 12 consells comarcals i 14 ajuntaments

Notícia

Fotografia 1: Merla femella (Turdus merula). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles.

Butlletí