19/12/2002 - 00:00
L'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES) va presentar ahir el seu segon informe sobre els riscos als quals ha de fer front el país. En l'Informe 2002 de l'Observatori del Risc de Catalunya, diversos experts analitzen el territori i, dirigits per Narcís Mir, assenyalen els riscos que comporten certes polítiques econòmiques i socials. La feina d'aquests experts, però, no s'acaba en la detecció del problema. L'Informe 2002 de l'Observatori del Risc de Catalunya pretén ser també una eina de transformació, ja que s'apunten línies d'actuació de futur per disminuir alguns d'aquests riscos.
L'acte de presentació va tenir lloc ahir a l'auditori Pompeu Fabra del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya en una sala plena a vessar. Àngel Llobet, degà del Col·legi d'Enginyers Industrials i Antoni Carrillo, president de l'IDES, van presidir l'acte. El director de l'Observatori del Risc de Catalunya, Narcís Mir, es va encarregar de comentar la publicació amb un estil valent i suggeridor i el filòsof Josep-Maria Terricabras va fer una disertació sobre "El risc i la seguretat en una societat desenvolupada". Terricabras va apuntar que, per damunt de tot, "hem d'assumir que no hi pot haver una societat totalment segura" i va remarcar que la consciència ben informada del risc -"tal i com ens facilita aquest informe", va dir- és un instrument molt important per aconseguir la "seguretat raonable".
L'Informe 2002 de l'Observatori del Risc de Catalunya té dues parts principals. La primera, l'Àgora del Risc, conté cinc capítols, en els quals es reflexiona sobre aspectes com el territori, l'aigua, el model productiu, els transtorns emocionals i els anomenats fenòmens NIMBY (que vol dir Not in my back yard i que tracten no tant dels riscos sinó de les percepcions dels riscos).
L'altre apartat és el dels senyals del risc, en el qual s'ofereixen un seguit d'indicadors, per exemple els indicadors ambientals, viaris, laborals, de salut i de dualització social.
En l'apartat de l'Àgora del Risc destaquen els capítols de Risc i territori, que tracta de com la manera que tenim d'ordenar el territori ens imposa el risc que patim en habitar-lo, i, per una altra banda, el capítol del Risc associat al cicle de l'aigua, en el qual es parla, entre d'altres, de com l'aigua és un bé escàs, convertit en una arma política de primera magnitud.
Pel que fa als riscos associats amb el territori, els autors del capítol, Pere Torres, Ferran Miralles i Arnau Queralt, sostenen que "s'han d'impulsar polítiques que tinguin tant en compte els aspectes socioeconòmics com els ecològics". Segons ells, s'està trencant el model tradicional mediterrani de ciutat, compacte i divers, a favor d'una "ciutat difusa", de cases unifamiliars allunyades del nucli. Això fragmenta el territori i fa perillar la xarxa ecològica. A la vegada, aquest model augmenta la necessitat de desplaçar-se amb transport privat, fa créixer el risc de segregació social i la inseguretat i dificulta la comunicació i l'accés als serveis i els equipaments suficients.
Un altre dels capítols que, des d'un punt de vista sostenibilista, val la pena comentar és el dedicat al cicle de l'aigua, un element al voltant del qual s'han generat, recentment, aferrissats debats. "S'ha d'assolir un equilibri entre les disponibilitats econòmiques d'un país i el grau de risc que pot assolir", afirmen els autors d'aquest apartat, Claude Vergès i Miquel Salgot.
Un altre de les parts interessants de l'Informe és la que fa referència als indicadors. Ivan Capdevila, director tècnic de ERF, detalla la part de riscos ambientals.
- Les emissions de gasos d'efecte hivernacle són els pirtjors de la UE; entre 1990 i 2000 les emissions de gasos d'efecte hivernacle degudes al cicle energètic han augmentat un 49,9% enlloc del màxim del 15% de l'acord amb Kyoto. Això és degut sobretot a l'augment de l'ús del transport individual i al transport de mercaderies per carretera. - La contaminació de les aigües subterrànies per nitrats no ha millorat. Un 2% de la població catalana rep aigua amb nivells més alts de nitrats dels recomanats per l'OMS. - La generació de residus continua creixent, malgrat l'augment de la recollida selectiva. La recollida selectiva de matèria orgànica encra no s'ha desplegat a la majoria de munici'pis de més de 5.000 habitants. - En només 10 anys (de 1987 a 1997), el sòl urbà a Catalunya ha passat de ser del 2,66% al 4,46%. I bona part d'aquest sòl s'ha consumit en nous usos urbans a la segona i tercera corona de Barcelona, en una tendència d'ocupació difusa el territori totalment insostenible.
