Manresa inicia la fase de participació ciutadana del Pla Clima (PAESC)

Font: Ajuntament de Manresa

07/11/2018 - 15:16

El Pla Clima de Manresa és el document estratègic per afrontar des de l’àmbit local el canvi climàtic. L’Ajuntament ha redactat un primer esborrany que ara es presenta a participació ciutadana.

Manresa està en fase d’elaboració del Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC), també conegut com a Pla Clima, del qual ara es presenta un esborrany i s’obre a la participació de la ciutadania, que pot fer-hi aportacions, suggeriments de noves accions, etc. Per aquest motiu s’ha posat en marxa una enquesta, oberta a tota la ciutadania i que es pot respondre en línia.

El procés ha estat presentat aquest matí pel regidor de Qualitat Urbana, Mobilitat i Serveis, Jordi Serracanta; pel cap de servei de Medi Ambient i Sostenibilitat, Pol Valero; i per la cap de secció de Neteja, Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montse Perramon.

Serracanta ha qualificat aquest Pla d’Acció que està en fase de redacció “com un document molt important i estratègic per la ciutat, amb l’horitzó del 2030, i amb l’objectiu de buscar una qualitat ambiental i una bona qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Manresa”.  Per al regidor, amb aquest pla “refermem el compromís del municipi per complir els nivells de reducció d’emissions de gasos que ens marquen des d’Europa”, i amb aquest procés de participació ciutadana “busquem la coresponsabilitat ciutadana perquè el canvi climàtic que ja és evident que ens afecta a tots”.  Serracanta ha afegit que la voluntat que és que el PAESC es pugui aprovar el primer trimestre del 2019 amb el suport de tothom i el màxim consens possible,“perquè el clima ens interpel·la a tots”.

Montse Perramon en la seva intervenció ha fet una repàs del treball realitzat des de l’Ajuntament des de l’entrada en vigor del protocol de Kyoto el 2015 fins a l’adhesió de Manresa al nou Pacte dels Alcaldes el 21 d’abril del 2016. Al seu torn, Pol Valero ha fet el resum dels trets fonamentals de l’esborrany del Pla Clima Manresa, que ara s’obre a les aportacions de la ciutadania.

L’origen: El protocol de Kyoto
El Protocol de Kyoto, auspiciat per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic i va ser el primer tractat internacional de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 i 184 països el van ratificar. Els països signants es comprometien a reduir les emissions un 5.2% per sota del volum del 1990.

El 2007, la Unió Europea es va comprometre unilateralment a reduir un 20% les emissions de CO2 i aconseguir que un 20% de l’energia fos renovable, en el que es coneix com el “2020 climate & energy Package”, dins de l’estratègia per un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, anomenada Europe 2020. 

A principis de 2008 la Unió Europea va posar en marxa el “Pacte d’alcaldes per l’energia sostenible local”, una iniciativa per canalitzar i reconèixer la participació del món local en la lluita contra el canvi climàtic. El Pacte perseguia implicar als ens locals en l’assoliment dels objectius de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables, recollides en el Pla per l’energia sostenible (PAES). Els ens signataris es comprometien a reduir en més d’un 20% les emissions l’any 2020. L’èxit d’aquesta iniciativa no ha tingut precedents i actualment (Octubre 2018) més de 7.700 municipis europeus s’hi han adherit.

Manresa es va adherir al Pacte dels Alcaldes el 10 d’octubre de l’any 2008, i el 2016 havia assolit una reducció del 19% de les emissions de CO2.

El 2011 es va presentar el full de ruta europeu de l’economia baixa en carboni, en el qual es fixava l’objectiu d’aconseguir una reducció d’emissions del 80% per al 2050, amb unes fites del 40% per al 2030 i el 60% per al 2040.

El 2014 es va presentar l’acord marc 2030 per l’energia i el clima, en el que la unió europea es comprometia a una reducció del 40% en les emissions de CO2, i que el 27% de l’energia fos d’origen renovable de cara al 2030.

L’any 2014, davant l’evidència que el canvi climàtic ja era una realitat, la Unió Europea va llançar una nova iniciativa per implicar el món local en l’adaptació en front el canvi climàtic: Alcaldes per l’Adaptació (Mayors adapt). El model de funcionament era similar al del Pacte dels Alcaldes, i es va integrar amb l’anterior per constituir el Pacte dels Alcaldes per l’Energia Sostenible i el Clima. A més de prendre mesures de mitigació també es volia avançar en l’execució de mesures per a l’adaptació, amb la finalitat d’avançar cap a la resiliència del nostre territori. Els signants es comprometien a reduir les emissions un 40% al 2030, i a redactar un pla per a adaptar-se als impactes negatius del Canvi Climàtic. Aquest és el Pla per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que anomenem el Pla Clima de Manresa.

El municipi de Manresa es va adherir al nou Pacte dels Alcaldes el 21 d’abril del 2016.

En aquest temps ha estat preparant un esborrany del Pla Clima, que ara es presenta a la ciutadania per a iniciar la fase de participació ciutadana.

El Pla Clima de Manresa
El Pla Clima de Manresa està dividit en dos apartats:

-       Mitigació: Aquest apartat descriu les accions previstes per aconseguir que el municipi redueixi les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 40% de cara al 2030.

Aquestes accions van dirigides principalment en tres direccions:

  • Eficiència energètica: Com aconseguir els mateixos efectes amb menys consum energètic
  • Energies renovables: Evitar el consum de combustibles fòssils en la generació d’energia.
  • Electrificació de la mobilitat: Evitar el consum de combustibles fòssils en la mobilitat.

-       Adaptació: En aquest segon apartat es descriuen les accions per tal d’aconseguir una major resiliència del municipi davant dels impactes negatius del canvi climàtic, a partir d’una anàlisi de vulnerabilitats.

Les accions estan repartides en 11 programes que agrupen els diferents àmbits d’actuació del pla:

                Programes de Mitigació:

-       Programes 1, 2 i 3: Eficiència energètica a l’Ajuntament, a les activitats econòmiques i al sector residencial. Les actuacions van encaminades a promoure tecnologies eficients energèticament o els aïllaments tèrmics als edificis, entre d’altres. Un exemple d’actuació proposada és el canvi a tecnologia LED a l’enllumenat públic.

-       Programa 4: Energies renovables. Les actuacions van encaminades a facilitar la instal·lació de sistemes de generació local d’energies renovables, com la instal·lació de mòduls fotovoltaics per autoconsum, o la biomassa.

-       Programa 5: Mobilitat sostenible. Les actuacions van encaminades a la promoció del vehicle elèctric i el canvi modal envers modes més sostenibles (transport públic, bicicleta o anar a peu), com crear una xarxa de punts de recàrrega o avançar en la creació d’itineraris escolars.

Programes d’adaptació:

-       Programa 6: Salut: les actuacions van encaminades a la prevenció i la comunicació de condicions climàtiques adverses per als col·lectius més vulnerables, com per exemple ajuts per a casos de pobresa energètica o la utilització de l’aplicatiu ViuManresa per a avisar de situacions de risc.

-       Programa 7: Aigua: Les actuacions van encaminades cap a un ús més racional de l’aigua i l’establiment de mecanismes per evitar els riscos derivats de pluges torrencials i inundacions, com per exemple la realització de campanyes per la reducció del consum d’aigua.

-       Programa 8: Residus: les actuacions van encaminades cap a una millor separació dels residus i la reducció de la generació de residus, com la redacció del pla de reducció i gestió de residus.

-       Programa 9: Territori: Les actuacions van encaminades cap a la millora de l’entorn natural i urbà, i la utilització de les solucions basades en la natura per a reduir els impactes del canvi climàtic, com per exemple, garantir la connectivitat ecològica, social i paisatgística del municipi, o la promoció de l’Anella Verda.

Programes Transversals:

-       Programa 10: Comunicació: Les actuacions van encaminades a explicar els efectes del canvi climàtic, i fomentar els canvis d’hàbits necessaris per a fer-hi front, tant pel que fa a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com pel que fa a l’adaptació als impactes del canvi climàtic.

-       Programa 11: Governança: Les actuacions van encaminades a la utilització dels mecanismes regulatoris i de gestió de que disposa l’Ajuntament per tal de contribuir als objectius del pla, com per exemple afegir clàusules ambientals a la compra pública.

Amb el primer esborrany redactat, ara s’obre a la participació ciutadana per tal que els ciutadans puguin fer-nos arribar els seus suggeriments de canvis o de noves accions.

Aquesta fase s’inicia amb una enquesta a través de la qual s’explica a grans trets el pla i es recull al opinió de la ciutadania sobre la importància i priorització de les accions.

Tant el primer esborrany del pla, com l’enquesta de participació estan accessibles des de l’adreça www.manresa.cat/clima

L’enquesta està estructurada en dos itineraris. Un de curt, en el que es demana informació genèrica sobre l’interès respecte al canvi climàtic, i un de llarg en el que s’expliquen els objectius i programes del pla, per a poder prioritzar i validar les línies d’actuació.

Al final de l’enquesta es dona l’opció de deixar les dades per a rebre informació sobre l’evolució del pla.


 

Relacionats

Notícia

La Unió Europea vol deixar d'emetre emissions degudes als combustibles fòssils -petroli, gas i carbó- el 2050. Així ho ha manifestat el document "Un planeta net per a tothom", presentat aquest 28 de novembre a Brussel·les. És una estratègia molt ambiciosa que vol convertir la Unió Europea en la primera gran economia que sigui neutra en les emissions de CO2.

Notícia

Madrid ha restringit el trànsit privat en una àrea de 472 hectàrees, semblant al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Només hi poden accedir els veïns, el transport públic i els vehicles que tinguin etiqueta ambiental i vagin a un aparcament d'ús públic. Segons l'Ajuntament Madrid Central permetrà reduir un 40% les emissions contaminants, ja que es calcula que s'eliminarà el 33% dels 230.000 desplaçaments diaris que es feien fins ara a l'àrea compresa a Madrid Central.

Notícia

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha presentat avui set nous autobusos elèctrics articulats que donaran servei a la línia H16, la primera que es reconvertirà íntegrament a l’emissió zero a la ciutat. Els nous vehicles, a més d’estar preparats per a la càrrega ràpida en ruta, incorporen destacats avenços tecnològics i marquen el camí d’un salt endavant tant en la qualitat ambiental com en el nivell de seguretat del transport públic urbà.

Butlletí