Matadepera recupera els forns de calç

El diputat d'Espais Naturals, Josep Mayoral, i l'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, acompanyats per representants de l'Obra Social de Caixa Catalunya i del Consell Local de Medi Ambient, han presentat aquesta setmana el projecte "Posada en valor d'elements de patrimoni rural de la Costa i el Tet Mont-Rodon de Matadepera" que consisteix en la recuperació dels antics forns de calç del poble. Cal destacar que la indústria de la calç ha estat un dels factors més significatius de la història econòmica de Matadepera.

Durant la presentació s'ha seguit el recorregut senyalitzat del conjunt de forns de calç, datats de mitjans del s.XIX. La ruta s'inicia al forn de calç del Corcola, camí del Girbau i Pedrera del turó dels Rossos. Després, continua cap al forn d'en Ton.

Aquest projecte s'ha pogut realitzar a través del conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de Caixa Catalunya de recuperació d'espais naturals. A més de la recuperació dels forns de calç, també s'han realitzat obres d'arranjament del camí d'accés, d'ordenació de la zona d'estada i s'han col·locat cartells explicatius.

L'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, ha agraït la col·laboració entre les institucions i ha remarcat que «un poble, perquè sigui complet, no es pot oblidar del passat». L'alcaldessa també ha anunciat que les escoles del municipi ja preparen visites guiades als forns.

Per la seva part, Iago Otero del Consell Local de Medi Ambient ha recordat que aquesta zona de la Costa i el Tet Mont-Rodon de Matadepera ja està protegida, però ha demanat a la Diputació que «s'acabi incorporant al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac».

El representant de l'Obra Social Caixa Catalunya, Xavier Escudé, ha dit que aquest és un projecte que «barreja el medi ambient amb les persones» i que és una bona manera per acostar el passat a les noves generacions.

Finalment, el diputat d'Espais Naturals, Josep Mayoral, ha afirmat que la recuperació dels forns representa «un element essencial per explicar el nostre país. Un país que ha buscat en l'espai natural la seva forma de vida».

El projecte té un pressupost global de 45.000 euros