Neix el primer observatori ciutadà de papallones urbanes

L'observatori reclutarà un mínim de 40 persones voluntàries a Madrid i Barcelona per monitoritzar espècies
22/02/2018 - 18:24

Sabies que en els jardins de Madrid i Barcelona podem trobar fins a 49 espècies diferents de papallones? Malgrat això, no sabem si les seves poblacions estan en augment, en regressió, o si comptem amb més o menys espècies ara, que fa cinc anys. Per això, la investigadora Yolanda Melero, del CREAF, ha impulsat amb el suport de la Fundación Biodiversidad la creació del primer observatori ciutadà de papallones urbanes a les ciutats de Madrid i Barcelona que ha batejat en el nom de uBMS (de l'anglès urban Butterfly Monitoring Scheme). Aquest observatori reclutarà un mínim de 40 persones voluntàries a cada ciutat que tindran un objectiu en comú: visitar quinzenalment els jardins que tenen a càrrec i anotar tant les espècies, com el nombre de papallones que veuen.

"En la terminologia científica a això se li diu monitoritzar espècies, i serveix per poder saber la diversitat de papallones i com varien les poblacions en el temps", comenta Yolanda. Amb aquestes dades, l'equip científic que hi ha darrere del projecte podrà entendre millor la biodiversitat urbana, crear un indicador per avaluar quina qualitat de la vida té una zona verda, o veure quines raons hi ha darrere de certes aparicions o extincions d'espècies a la ciutat.

Per tal que les persones voluntàries facin un treball útil es crearà una app específica i un grup de treball on podran explicar les seves experiències, compartir-les i dialogar amb les persones expertes. A més, se'ls oferiran cursos gratuïts per aprendre a identificar de papallones.

Com crear oasis de papallones a Madrid i Barcelona?
Un programa de seguiment de papallones urbanes és un pas important que cal donar per avançar cap a un model de ciutat més verda i més respectuosa amb la biodiversitat. "Un cop sabem quines poblacions i espècies de papallones hi ha a cada jardí i com evolucionen, podem estudiar com els afecten la urbanització, quines plantes els afavoreixen, com és la grandària idònia d'una zona verda, o molts altres factors", afegeix Yolanda. Amb això, l'equip científic podrà assessorar els ajuntaments de Barcelona i de Madrid, tots dos col·laboradors del projecte, perquè siguin capaços de crear els seus propis oasi de papallones. "Entre tots elaborarem estratègies o dissenys de ciutat i de zones verdes que facin augmentar les poblacions de papallones i la seva diversitat", conclou la coordinadora.

L'observatori és una iniciativa del CREAF en col·laboració amb el Museu de Ciencies Naturals de Granollers, la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad Autónoma de Madrid. Compta amb el suport d'iniciatives similars com el Grup de Seguiment de Fauna (Universitat Complutense de Madrid), els programes de seguiment de papallones català CBMS i espanyol BMS Espanya i el projecte europeu Butterfly Conservation Europe. Compta amb el suport del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a través de la Fundació Biodiversitat i la col·laboració dels ajuntaments de Madrid i Barcelona.

El retrat d'una papallona urbanita
La vida de ciutat no és fàcil per a una papallona. Moltes moren quan es mouen d'un jardí a un altre o buscant un aliment en particular que és escàs. Les espècies de papallones que volen distàncies curtes o que no són molt àgils volant no aconsegueixen arribar als jardins més llunyans o pocs connectats amb altres zones verdes. A més, moltes d'aquestes només s'alimenten de plantes concretes tenen més dificultats de trobar menjar als jardins, on la majoria de plantes són ornamentals. Per això, les papallones més comunes de les ciutats són aquelles que es mouen més fàcilment i que tenen hàbits d'alimentació generalistes, que mengen una mica de tot. Parlem d'espècies com les blanquetes, Pieris rapae i Pieris brassicae. Ocasionalment també podem veure altres espècies poc freqüents però que en determinats moments de l'any passen per les nostres ciutats en el curs de migracions; per exemple la Vanesa dels cards (Vanessa cardui), que es pot veure fins i tot creuant carreteres. Per trobar espècies menys freqüents a la ciutat, com la Papallona reina (Papilio machaon) i l’ Escac ibèric (Melanargia lachesis), haurem de visitar jardins propers a zones naturals, o jardins més grans i amb millor vegetació nativa, els de major riquesa de espècies.

 

Fotografies:
1. Charaxes jasius. Autor: Eloy Revilla
2. Callophrys rubi. Autor: Jacinto Román
3. Brintesia circe_Eloy Revilla
4. Colias crocea. Autor: Eloy revilla

 

 

 

 

Categories: 

Relacionats

Notícia

El Govern ha aprovat aquest 17 de juliol l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el document que marcarà l’acció de govern en aquesta matèria fins al 2030. L’instrument concreta 85 línies d’actuació per complir 30 objectius operatius. Amb l’Estratègia, Catalunya dona compliment al Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides. En el període 2002-2016 han disminuït a Catalunya un 22% el conjunt de les poblacions analitzades a Catalunya, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis.

Notícia

La Generalitat ha confirmat la presència d’un niu primari de vespa asiàtica (Vespa velutina) per primer cop a la ciutat de Barcelona, concretament en un jardí interior de la Universitat de Barcelona. Durant l’any s’ha detectat també a la comarca del Baix Llobregat. Els experts no dubten ja que es tracta d’una espècie plenament instal·lada a Catalunya.

Reportatge

Els pobles i ciutats cada vegada s’han tornat en indrets més hostils per la biodiversitat. El soroll, la contaminació de l’aire, els residus, les espècies invasores... han fet que mica en mica siguin espais poc amigables per la fauna. Afortunadament, recentment ha anat creixent l’interès per fer les ciutats més agradables per la fauna i flora autòctones. Aquí compartirem les principals accions que s’han compartit al Cicle de seminaris tècnics de Promoció de la Biodiversitat Urbana des del Verd Urbà, organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Tot i que les accions tenien una iniciativa municipal, t’animo que, en la mesura del possible, n’apliquis algunes a casa teva ja que, de fet, la fauna no distingeix entre un espai verd privat o públic.

Butlletí