No cal urbanitzar el camp, cal naturalitzar la ciutat

La segona jornada del Conama Local València 2017 dedica una important part del programa a debatre sobre la renaturalització de les ciutats
29/11/2017 - 15:11

Una de les principals sessions del segon dia de Conama ha reunit experts en renaturalització de ciutats i portaveus de municipis i entitats diverses que han mostrat estratègies de potenciació de la biodiversitat i creació d'infraestructura verda que ja estan en marxa.
 

La segona jornada del Conama Local València 2017 va dedicar una important part del programa a debatre sobre la renaturalització de les ciutats i compartir experiències de localitats que ja estan duent a terme mesures per fomentar la biodiversitat a la ciutat i crear una trama d'infraestructura verda que multipliqui el nombre d'espais oberts i naturals i millori la connectivitat entre ells.
 
El geògraf Martí Boada ha introduït una primera sessió en què van participar experts de diversos àmbits com Cristina del Pozo, experta en Paisatgisme de la Universitat Rei Juan Carlos; Rocío Alonso, especialista en Ecotoxicologia de la Contaminació Atmosfèrica al CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques) i José María Ezquiaga, degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid (COAM).
 
Martí Boada va assenyalar en la seva intervenció que la biodiversitat és un magnífic indicador de la sostenibilitat urbana i de la qualitat de la vida en ella. Si en els ecosistemes naturals el nombre i diversitat d'espècies és símptoma de complexitat i resiliència, en els ambients urbans passa el mateix i cal tenir-ho en compte a l'hora de dissenyar els espais que habitem.

Cristina del Pozo, experta en Paisatgisme per la Universitat Rei Joan Carles, va explicar la importància de tenir estratègies d'infraestructura verda per a les ciutats, cosa que en moltes urbs d'Europa és freqüent. Per a Del Pozo, es tracta de definir la forma i l'escala del paisatge per controlar el desenvolupament urbà i "crear corredors que generin connectivitat entre els ecosistemes urbans".

La infraestructura verda pot llegir-se a diferents escales, des de la regional fins a una aproximació periurbana i urbana. Es tracta de crear una trama complexa que permeti connectar els espais naturals amb la pròpia ciutat i crear en elles no les habituals zones verdes, sinó espais oberts, lliures i on es recuperin tots els circuits naturals possibles, inclòs el cicle de l'aigua amb la captació d'aigua de pluja i una gestió més suau i natural del vessament.

Rocío Alonso de l'Amo, especialista en Ecotoxicologia de la Contaminació Atmosfèrica en el CIEMAT, va dedicar la seva intervenció a parlar específicament de la qualitat de l'aire i de com la vegetació es relaciona amb ella. Va mostrar estudis realitzats en diverses ciutats, com Madrid, que mostren l'efecte beneficiós que tenen les superfícies cobertes de vegetació sobre els mesuraments de contaminants atmosfèrics. "La UE estima que la mala qualitat de l'aire causa 400.000 morts prematures a l'any", va afirmar, per la qual cosa potenciar la vegetació en les ciutats no és només una qüestió estètica sinó també de salut pública.

Per la seva banda, el degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid (COAM), José María Ezquiaga va assenyalar que hi ha un model d'urbanització estès a escala global que ha generat un deteriorament de les qualitats ambientals i també d'habitabilitat de les ciutats impulsat pel creixement en volum de les ciutats i per la seva exagerada expansió sobre el territori. No obstant això, ha indicat, vivim al mateix temps un canvi de paradigma i són molts els ciutadans i les ciutats del món que estan demanant i treballant per una recuperació de l'espai públic.

"La històrica divisió entre camp i ciutat va saltar pels aires amb les onades d'industrialització i migració a les ciutats", va assegurar Ezquiaga. Les ciutats van créixer en grandària absorbint població i més, endavant, amb la generalització de l'automòbil, que va fer accessible el territori, va començar la colonització de l'entorn de la ciutat. Aquesta fugida des de la ciutat al camp "ha acabat matant la ruralitat per part del medi urbà, que ha exercit una pressió molt alta sobre la zona periurbana", va explicar Ezquiaga. Aquest fenomen d'expansió urbana s'ha fet a ritmes molt superiors als del creixement de població, ha afegit.

"La infraestructura i l'automòbil han permès la colonització d'un espai sense límits, però el que tenim clar ara", va explicar el degà del COAM, "és que no cal urbanitzar el camp, sinó que cal que naturalitzar la ciutat".

Per Ezquiaga, "hi ha fam de ciutat" i moltes persones comencen a reivindicar el "dret a la ciutat", un espai que serveixi als interessos de les persones i que incloguin la natura com a part d'ella.

Després d'aquesta sessió general, la jornada va donar pas a una taula en la qual es van exposar exemples concrets de naturalització que s'estan duent a terme en ciutats.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Més d'un centenar de ponents de diversos països europeus provinents de l'administració pública, l'empresa, el tercer sector i la universitat comparteixen idees sobre com crear ciutats més verdes, sostenibles i inclusives socialment.

Notícia

Els dies 27, 28 i 29 de novembre se celebra aquest congrés de referència sobre sostenibilitat urbana on van especialistes de diversos països europeus, gestors municipals, provincials i autonòmics i xarxes de ciutats internacionals. L'adaptació al canvi climàtic, la renovació urbana, la transició energètica, la mobilitat i la creació de ciutats més verdes s'abordaran en el Conama Local València 2017

Butlletí