Només el 23% de la ciutadania està conscienciada i compromesa amb el medi ambient

Aquest estudi té el doble objectiu d’analitzar els comportaments, actituds i percepcions dels ciutadans espanyols en relació a la sostenibilitat i a l'adopció de pràctiques d'economia circular (com ara la reutilització, la reparació, el consum de productes remanufacturats o el reciclatge), i d’identificar bones pràctiques a nivell local i internacional encaminades a accelerar la implementació de l'economia circular. Per a la consecució d'aquest últim objectiu, Creafutur va realitzar un recull d'iniciatives privades exemplars en la implementació de models de negoci circulars, va dur a terme entrevistes a experts de diferents àmbits en el camp de l'economia circular i la sostenibilitat, i es va desplaçar fins a Escòcia per a entrevistar institucions públiques i empreses que estan liderant la transició cap a l'economia circular.

L'economia circular sorgeix per a donar resposta a la necessitat de transformar el model econòmic que ha prevalgut (i segueix prevalent) a la indústria i el consum: l'economia lineal. El clàssic sistema d'extracció de recursos de la natura, transformació, producció, venda i eliminació dels productes consumits, és evident que no és sostenible. La transició d’un sistema lineal cap a un de circular requereix la implicació de tres eixos diferents:

- L’administració pública, que aposta des de fa uns anys i a tots els nivells (local, regional, estatal i europeu), per incentivar el desenvolupament de nous sistemes circulars.

- Les empreses, que cada cop en sectors més diversos estan intentant transformar els seus models de negoci per a evitar un impacte ambiental negatiu.

- Els ciutadans, com a consumidors, juguen un paper clau en quins models de negoci prosperen i en la reorientació de l’oferta a través del seu comportament de consum i la seva actitud envers la sostenibilitat.

Cal destacar que aquest estudi ha estat coelaborat per entitats públiques i privades: ACCIÓ, Agència de Residus de Catalunya (ARC), Banc Sabadell, Barcelona Serveis de Mobilitat (B: SM), Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, ​​Endesa, Gallina Blanca-GBfoods, Gas Natural Fenosa, Holaluz, ISP, Mango, Puig i Veritas.

Foto: Pixabay

El perfil dels ciutadans
S’han identificat els següents quatre perfils de ciutadans, en funció del seu comportament declarat i actituds sobre aspectes relacionats amb la sostenibilitat i l’economia circular:

Aquesta és la distribució de la població segons els diferents perfils identificats:

Basant-nos en l’índex, als ciutadans espanyols, així com als escocesos, encara els queda molt per millorar pel que fa a comportaments "circulars", ja que en els dos casos no arriben al 50% del CircuIar Index (CI). Són els Conscienciats i els Tradicionals els que presenten un CI més alt. Per contra, el CI dels despreocupats és molt baix (32,8%) i sense perspectiva de que millori. Per

trams d'edat, són els ciutadans de 45 a 55 anys els que tenen un CI més alt (47,5%), mentre que el sector més jove de la població (de 18 a 29 anys) és el que té un CI més baix (40,8%).

Foto: Rezero

La ciutadania espanyola, poc honesta respecte al reciclatge
Tot i que les cotes de reciclatge domèstic a Espanya són de les més baixes d’Europa, quan preguntem a la ciutadania, la majoria declara contribuir positivament a aquestes estadístiques: un 65,6% dels espanyols afirma separar les escombraries domèstiques segons el tipus de residu. Els segments dels Conscienciats i els Tradicionals són els que declaren que més reciclen (92,9% i 87,7%, respectivament), mentre que només un 25,3% dels Despreocupats assegura reciclar.

Pel que fa als motius que la ciutadania esgrimeixen per a no reciclar (o no reciclar més tipologies de residus), tot i que a Espanya hi ha un contenidor de reciclatge cada 100 metres segons Ecoembes, la distància respecte al punt de reciclatge apareix com a principal factor dissuasiu (36,5% dels enquestats). La manca d'informació sobre el reciclatge (34,3%),  seguida per la manca d'espai a casa (22,4%) també es declaren com a factors rellevants per a no reciclar.

Reparar productes forma part dels hàbits de més de la meitat de la població
Un 54,4% dels ciutadans afirma que sol portar productes a reparar per a allargar la seva vida útil, un percentatge més alt que el resultant de la investigació a Escòcia (33,3%). Els Impredictibles i els Conscienciats són els perfils que presenten més interès en la reparació de productes (87,1% i 86,4%, respectivament), mentre que els Tradicionals, més enfocats al reciclatge, i els Despreocupats reparen en menor mesura (61,2% i 16,6% respectivament).

Entre les categories de productes que declaren portar més a reparar destaquen l’electrònica de la llar (TV, equip de so, ordinador...), amb un 61,8%, i els electrodomèstics (rentadora, rentavaixelles, nevera...), amb un 57,6%. Altres productes com la roba (47,5%) i el calçat (42,7%) son reparats per una menor proporció de ciutadans.

Fo

Foto: Pixabay

La compra de segona mà es troba lluny de ser una opció prioritària
Un altre dels eixos de l'economia circular és la reutilització de productes amb l'objectiu tant de donar-los nous usos com d’allargar la seva vida útil abans de ser descartats. Segons els resultats de l’estudi, la compra de productes de segona mà encara no se situa com a primera opció respecte a la compra d'un producte nou: només un 25,2% dels ciutadans es planteja la compra de segona mà abans que la d'un producte nou.

Per categories, a més dels llibres, que habitualment es comparteixen i compren de segona mà, destaca la compra de mobiliari (51,5%) i d'electrònica de consum i de la llar (42,0% i 41,5%, respectivament) com a tipologies de producte que els ciutadans afirmen comprar de segona mà.