Pla per a la recuperació i protecció de sistemes dunars a l'Empordà

04/08/2017 - 09:15

Les obres, amb un pressupost de prop de 500.000 euros, pretenen frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la seva flora i fauna associada; recuperar-ne la morfologia natural; eliminar la flora invasora; i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona.​

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha licitat les obres de recuperació de sistemes dunars a les platges de l’Empordà, concretament a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i Torroella de Montgrí i Pals (Baix Empordà).

Per fer-ho, s’instal·larà un acordonament dels sistemes dunars que dissuadirà el pas de les persones i s’executaran mesures de gestió tova per afavorir-ne la recuperació morfològica, com ara col·locar trampes de sediments o eliminar els elements que estiguin afavorint l’erosió per causa del vent. Finalment es realitzarà un transport de sediments en els casos necessaris i es plantarà vegetació autòctona per recuperar o reforçar els hàbitats. El projecte inclou la instal·lació de senyalització informativa.

Hàbitat del corriol camanegre

L’execució de l’actuació està prevista per a aquesta tardor, època en què el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un ocell que té una de les principals poblacions reproductores del litoral gironí en aquestes platges, haurà acabat l’època de cria.

Les platges de l’Empordà allotgen encara alguns sistemes dunars d’elevat interès, amb una representació significativa dels hàbitats típics d’aquests ambients. Tanmateix, la major part d’aquests sistemes es troben exposats a diferents impactes, fonamentalment d’origen humà, que n’estan provocant la degradació i comprometent-ne la conservació. D’una banda, la construcció i urbanització històrica dels espais rereduna han alterat els fluxos de transport i sedimentació de la sorra i la dinàmica pròpia d’aquests sistemes. D’una altra, la hiperfreqüentació, degut a l’afluència massiva de banyistes i altres ususaris de la platja i la circulació incontrolada de vehicles, estan causant importants processos de degradació mecànica, que en alguns punts es consideren greus o molt greus perquè tenen un efecte sinèrgic al llarg de tot el cordó dunar. Una de les espècies de fauna que es veu més afectada és el corriol camanegre. A tot i això s’hi afegeix la presència de flora invasora, que contribueix a incrementar les amenaces sobre la flora autòctona pròpia dels sistemes dunars.

Europa 2020

La implementació de la infraestructura verda és uns dels eixos principals d’Europa 2020, l’estratègia de la Unió Europea per assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. El seu full de ruta marca que la infraestructura verda constitueix un pas important cap a la protecció del capital natural i també està inclosa en l’estratègia de la UE sobre la biodiversitat.

Per donar-hi compliment, el Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb una unitat de Projectes d’infraestructura verda que analitza els diversos punts del territori que han patit els efectes d’un desenvolupament poc sostenible, i proposa i desenvolupa actuacions de recuperació del capital natural.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Aquesta iniciativa de pasturar el sotabosc amb rucs té per finalitat valorar les aptituds d'aquest animal enfront el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), espècie piròfita molt estesa en aquest indret. L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat treballa des de fa temps en la prevenció d'incendis amb ramaderia, essent aquest un mitjà més econòmic i ambientalment més sostenible.

Notícia

L’Ajuntament de Roses ha inicat una campanya per informar sobre normes i consells a tenir en compte per les persones que practiquen pesca recreativa, fent una especial atenció als requisits específics que cal seguir dins l’àmbit del Parc Natural del Cap de Creus.

Notícia

El Consell comarcal del Maresme ha aprovat la creació de l'Agència de Boscos del Maresme, un nou servei que permet al Consell Comarcal donar suport tècnic i col·laborar amb els ajuntaments i associacions de propietaris en la preservació de la massa forestal que es troba greument afectada pel canvi climàtic i l'acció destructiva de plagues com el Tomicus.

Butlletí