Pla per a la recuperació i protecció de sistemes dunars a l'Empordà

04/08/2017 - 09:15

Les obres, amb un pressupost de prop de 500.000 euros, pretenen frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la seva flora i fauna associada; recuperar-ne la morfologia natural; eliminar la flora invasora; i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona.​

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha licitat les obres de recuperació de sistemes dunars a les platges de l’Empordà, concretament a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i Torroella de Montgrí i Pals (Baix Empordà).

Per fer-ho, s’instal·larà un acordonament dels sistemes dunars que dissuadirà el pas de les persones i s’executaran mesures de gestió tova per afavorir-ne la recuperació morfològica, com ara col·locar trampes de sediments o eliminar els elements que estiguin afavorint l’erosió per causa del vent. Finalment es realitzarà un transport de sediments en els casos necessaris i es plantarà vegetació autòctona per recuperar o reforçar els hàbitats. El projecte inclou la instal·lació de senyalització informativa.

Hàbitat del corriol camanegre

L’execució de l’actuació està prevista per a aquesta tardor, època en què el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un ocell que té una de les principals poblacions reproductores del litoral gironí en aquestes platges, haurà acabat l’època de cria.

Les platges de l’Empordà allotgen encara alguns sistemes dunars d’elevat interès, amb una representació significativa dels hàbitats típics d’aquests ambients. Tanmateix, la major part d’aquests sistemes es troben exposats a diferents impactes, fonamentalment d’origen humà, que n’estan provocant la degradació i comprometent-ne la conservació. D’una banda, la construcció i urbanització històrica dels espais rereduna han alterat els fluxos de transport i sedimentació de la sorra i la dinàmica pròpia d’aquests sistemes. D’una altra, la hiperfreqüentació, degut a l’afluència massiva de banyistes i altres ususaris de la platja i la circulació incontrolada de vehicles, estan causant importants processos de degradació mecànica, que en alguns punts es consideren greus o molt greus perquè tenen un efecte sinèrgic al llarg de tot el cordó dunar. Una de les espècies de fauna que es veu més afectada és el corriol camanegre. A tot i això s’hi afegeix la presència de flora invasora, que contribueix a incrementar les amenaces sobre la flora autòctona pròpia dels sistemes dunars.

Europa 2020

La implementació de la infraestructura verda és uns dels eixos principals d’Europa 2020, l’estratègia de la Unió Europea per assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. El seu full de ruta marca que la infraestructura verda constitueix un pas important cap a la protecció del capital natural i també està inclosa en l’estratègia de la UE sobre la biodiversitat.

Per donar-hi compliment, el Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb una unitat de Projectes d’infraestructura verda que analitza els diversos punts del territori que han patit els efectes d’un desenvolupament poc sostenible, i proposa i desenvolupa actuacions de recuperació del capital natural.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Una manada de 18 cavalls de la Fundació Miranda han arribat aquest dilluns al Parc del Garraf, de la Xarxa de Parcs Naturals del Diputació de Barcelona, on hi passaran els mesos d’hivern, després d’haver recorregut prop de 200 km seguint el camí ramader de Marina, que son els que separen el pla de l’Orri, a la serra del Catllaràs, a l’Alt Berguedà, d’Olivella, al Parc del Garraf. 

Notícia

Més d'un centenar de ponents de diversos països europeus provinents de l'administració pública, l'empresa, el tercer sector i la universitat comparteixen idees sobre com crear ciutats més verdes, sostenibles i inclusives socialment.

Notícia

Boscos sans per a una societat saludable, és un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que tenen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. L’objectiu principal n’és comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut de les persones. L’estudi multidisciplinari combina mesuraments experimentals en boscos i laboratori, tecnologia dron i participació ciutadana.

Butlletí