Prohibits a Europa tres pesticides letals per a les abelles

La mort de poblacions d'aquests insectes redueix les collites de maduixa o tomàquets fins a un 75%

Font: ARA

07/05/2018 - 09:39

"Bones notícies per als amants de les abelles". Així ha anunciat aquest divendres la portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, la prohibició de la UE de tres insecticides, coneguts com a neonicotinoides, sospitosos de provocar la mort de les abelles. Els estudis científics de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària van dictaminar que els pesticides que a partir d'ara no es podran utilitzar –imidacloprid, clotianidina i tiametoxam– són un risc per a aquests insectes. Els dos primers són produïts per Bayer i l'últim per Syngenta, dues grans multinacionals en el punt de mira dels ecologistes des de fa temps.

Aquestes substàncies, que es dipositaven a les plantes i en el seu pol·len, acabaven infectant les abelles i provocant-los posteriorment la mort. Tot i que estaven restringits parcialment des del 2013, la prohibició permet que s'elimini per complet la seva producció a la Unió Europea a partir de les pròximes setmanes. "La protecció de les abelles és una qüestió important per a la Comissió, ja que afecta la biodiversitat, la producció d'aliments i el medi ambient", assegura l'executiu comunitari.

La prohibició es produeix després que Brussel·les la demanés un cop diversos estudis van certificar una correlació entre l'ús d'aquests insecticides i la mort dels animals. De fet, segons un estudi de la Unió Europea, a Espanya es va registrar un índex de mortalitat entre un 13% i un 19% en el període 2012-2013, i entre un 7,1% i un 11,8% l'any següent. A la resta d'Europa, les dades sobre la mort de les colònies també oscil·len entre el 10% i el 20%. A països com França, per exemple, també s'ha convertit en una gran preocupació social. L'alarma que provocaven aquests insecticides no és nova.

Greenpeace ja va publicar el 2013 un informe sobre la disminució de les poblacions d'abella de mel i d'altres pol·linitzadors, bàsics en la cadena alimentària, ja que 71 dels cultius agrícoles que proporcionen el 90% dels aliments de tot el món són pol·linitzats. Si la desaparició de l'espècie segueix a aquest ritme, alertava l'organització ecologista, la productivitat d'algunes collites com la de maduixes, carabassons, tomàquets o cultius que permeten engreixar bestiar que produeix carn i làctics podrien veure's reduïdes en un 75%.

Tot plegat, segons Greenpeace, podria provocar un augment de la fam a causa de la disminució d'aliments. És per això que l'entitat ha rebut amb satisfacció la decisió, tot i que ha alertat que Brussel·les ha de seguir assegurant que aquestes substàncies prohibides no acabin substituïdes per altres també tòxiques.

"Aquests neonicotinoides són només la punta de l'iceberg: hi ha molts pesticides que amenacen igualment les abelles i la producció d'aliments", ha alertat en un comunicat. Però la multinacional Bayer, que comercialitza dues d'aquestes substàncies, ha lamentat el veto. Assegura que "segueix convençuda que les restriccions no estan justificades, ja que els neonicotinoides són segurs quan s'utilitzen d'acord amb les instruccions de l'etiqueta".

Llegiu la notícia original aquí


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

El segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic estableix recomanacions per adaptar el territori a unes projeccions climàtiques que apunten a un augment de la temperatura a muntanya de més de 4ºC  graus a finals de segle i a la pèrdua de la meitat de l’espessor de la neu a 1.800 m d’alçada cap a 2050.  L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.

Reportatge
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Notícia

 

 

El Centre de Natura de Can Soler és un nou espai dins de la masia de Can Soler, dedicat a la natura i a la sostenibilitat, i a difondre el patrimoni natural i cultural del seu entorn. Aquest equipament se centra en la millora de les relacions de la vall amb el barri, amb el districte i amb la ciutat i amb el Parc Natural de la Serra de Collserola donant cabuda a projectes ambientals de caràcter sòcio-educatius.

Butlletí