S'aprova el Pla clima i energia 2030 de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

El Pla és l'estratègia metropolitana per lluitar contra el canvi climàtic i portar a terme la transició energètica
30/09/2018 - 18:53

Els objectius finals d'aquest important seguit de mesures són la lluita contra el canvi climàtic i l'assoliment d'una veritable transició energètica al territori metropolità. Aquests estan alineats amb les directrius que ha fixat la Unió Europea a tots els seus membres amb horitzó 2030, que exigeixen un descens del 40% de les emissions de CO2, un augment de l'ús d'energies renovables en un 30% i una millora de l'eficiència energètica en un 30%. El Pla clima i energia 2030 preveu fins a 96 accions diferenciades, totes amb aplicació pràctica al territori i dividides en quatre grans capítols: Renaturalització, potenciació de la generació local d'energies renovables, sensibilització i coordinació entre l'AMB i els ajuntaments metropolitans.

Davant el repte de combatre el canvi climàtic i ser més resilients, i de fer un canvi de model energètic que abandoni els combustibles fòssils, tot apostant per l'estalvi i l'eficiència, l'AMB consolida el compromís d'assolir els objectius europeus de reducció de les emissions de CO2 un 40% el 2030, d'assolir un 30% d'energies renovables i millorar un 30% l'eficiència energètica. Les principals inversions, que ja s'estan duent a terme, consisteixen a implantar energies renovables als equipaments del territori mitjançant plaques fotovoltaiques, i alhora afavorir l'adaptació de la metròpolis als impactes que ja s'estan experimentant de l'augment de la temperatura.

Durant el ple del Consell Metropolità corresponent al mes de setembre, ha quedat aprovada, per unanimitat, l'estratègia climàtica de l'AMB, coneguda amb el nom de Pla clima i energia 2030.
Els objectius finals d'aquest important seguit de mesures són la lluita contra el canvi climàtic i l'assoliment d'una veritable transició energètica al territori metropolità, mitjançant un canvi d'hàbits de la ciutadania. Aquests estan alineats amb les directrius que ha fixat la Unió Europea a tots els seus membres amb horitzó 2030, que exigeixen un descens del 40% de les emissions de CO2, un augment de l'ús d'energies renovables en un 30% i una millora de l'eficiència energètica en un 30%



Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l'AMB, ha afirmat que "amb l'aprovació del Pla clima i energia hem fet un pas endavant important per fixar el full de ruta de l'AMB a l'hora de complir els objectius de canvi climàtic de la cimera de París".

L'àrea metropolitana, més a prop de la neutralitat en carboni
Si establim l'any 2005 com a base de mesura, en què les emissions van arribar a les 16.374.292 tones, l'objectiu en les emissions en els propers 12 anys (de cara al 2030) és la xifra de 9.824.575 tones.

La reducció del 40% resultarà de les accions pròpies del Pla, que disminuiran en un 13,2% el nivell d'emissions, sumades a les accions dels municipis sobre els seus serveis i competències, que suposaran un 26,8% de descens (segons els plans per a l'energia sostenible que ja tenen aprovats els consistoris).

Dins de les accions impulsades directament per l'AMB, un 24% de la reducció correspondrà a millores en les instal·lacions metropolitanes (renovació d'equips a les plantes de tractament de residus, depuradores, etc.); un 35% a millores en eficiència energètica (implantació de fonts d'energia sostenibles) i un 41% a canvis en la mobilitat (ús de vehicles elèctrics i baixos en emissions en el sistema de transport públic).

En aquest sentit, el Pla clima i energia 2030 comparteix objectius amb algunes de les estratègies metropolitanes ja en marxa o en procés d'aprovació, com el Pla director urbanístic (PDU), el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) o el nou Programa metropolità de gestió de residus municipals, entre d'altres.

El Pla clima i energia 2030 preveu fins a 96 accions diferenciades, totes amb aplicació pràctica al territori i dividides en quatre grans capítols:

  • "Renaturalitzar" els espais: crear una metròpolis més verda i que aguanti millor els efectes del canvi climàtic.
  • Potenciar la generació local d'energies renovables i millorar l'eficiència energètica del sistema.
  • Sensibilitzar la ciutadania perquè tingui un paper actiu en la lluita contra el canvi climàtic.
  • Assolir una plena coordinació entre l'AMB i els ajuntaments metropolitans per ser més efectius


Adaptació al canvi climàtic
En l'eix destinat a renaturalitzar la metròpolis per fer-la més resilient, pren especial importància la gestió dels recursos hídrics i la recuperació de les infraestructures blava i verda metropolitanes. Una de les conseqüències més immediates del canvi climàtic serà la disminució dels recursos hídrics disponibles (actualment el 78% de les demandes se satisfan amb aigua potable) i, per tant, la necessitat de potenciar l'ús de recursos alternatius (el futur Pla director del cicle integral de l'aigua).

Un altre exemple és l'augment en freqüència i violència dels temporals marítims, que fa estimar que, fins el 2100, el nivell del mar pujarà entre 60 i 100 cm, i que augmentarà substancialment la temperatura de l'aire i l'aigua. Aplicat al nostre territori, que té el front marítim edificat, això significa que algunes de les platges metropolitanes podrien reduir-se al 50%.

Accions com el projecte Dunes Híbrides estan centrades a recuperar els paisatges de dunes naturals característics de les platges de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Els sistemes dunars són espais rics en biodiversitat, i suposen una defensa natural contra la pèrdua de sorra causada pels temporals i el canvi climàtic.

El Pla també busca potenciar la quantitat d'espais verds urbans. Actualment, la xarxa de parcs metropolitans és un actiu important per evitar l'efecte "illa de calor": l'entorn més proper a aquests espais registra temperatures de fins a 4-5 graus menys que la resta d'espais urbans. Així, es buscarà augmentar la infraestructura verda, també en les zones urbanes.

Encara una altra de les actuacions en aquesta línia és l'elaboració d'un mapa de refugis climàtics. Es tracta d'equipaments públics (centres cívics, biblioteques, poliesportius...) amb climatització i punts d'aigua potable, per assegurar que els segments de la població més vulnerables (sobretot la tercera edat) tinguin, en un radi proper al seu domicili, un espai on evitar els efectes de les onades de calor.

Més presència de les energies renovables
Una de les línies principals d'actuació de l'AMB en matèria d'energies renovables és la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes de diferents edificis públics dels municipis metropolitans, ja que es considera que l'energia solar és la font amb més potencial i rendibilitat al nostre territori.

De cara al 2019, s'espera tenir una primera fase completada amb 8 instal·lacions públiques equipades, que seran capaces de generar una part de l'electricitat que consumeixen, de manera que no caldrà importar i transportar energia provinent de combustibles fòssils o energia nuclear, a canvi d'una de neta i de proximitat.

Una altra de les apostes de l'AMB és la xarxa de fotolineres laborals. L'electricitat que s'hi genera, també a partir de plaques solars, es destina a recarregar els vehicles elèctrics endollats i, quan aquests no la necessitin, es pot aprofitar per donar energia a la instal·lació pública que tenen al costat.

La majoria de les 9 noves fotolineres que s'instal·laran estaran ideades com a servei Park&Ride, dirigides a qualsevol ciutadà que vulgui deixar el seu vehicle elèctric carregant-se mentre accedeix a Barcelona en transport públic. Actualment ja són tres les instal·lacions d'aquest tipus que estan en funcionament: Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Gavà/Viladecans. A dia d'avui, tan sols entre les fotolineres d'Esplugues i Sant Feliu ja s'han estalviat més de 3.000 kg de CO2, a través d'una producció superior als 8.000 kWh.

A banda de les ja esmentades, durant el primer semestre se n'instal·laran de noves a Castelldefels, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montgat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

La instal·lació d'aquests primers projectes, comptant-hi les cobertes solars i les fotolineres, suposarà una potència total de 604 kWp, equivalent a la necessària per abastir totalment d'electricitat anualment  250 llars. A més a més, tota aquesta inversió suposarà un estalvi econòmic per als ajuntaments de 71.000 € anuals.

Més a llarg termini, amb l'horitzó 2030, es preveuen 380 noves instal·lacions de plaques solars en edificis públics del territori, així com el desplegament d'una gran xarxa de fotolineres laborals, amb fins a 100 estacions.

S'estima que el conjunt d'actuacions previstes per al primer trienni del Pla clima i energia tindrà un pressupost d'11.774.817 €. Durant el ple de setembre, el Consell Metropolità ha aprovat l'Estratègia de gestió del carboni amb horitzó 2030, el Pla d'adaptació al canvi climàtic de l'AMB amb horitzó 2030 i les línies mestres per a la transició energética. 


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

L'Ajuntament de Cabrera de Mar ha fet un pas més cap a la sostenibilitat i la reducció de despesa en matèria d'energia mitjançant la instal·lació de 38 plaques fotovoltaiques al sostre del gimnàs municipal. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a una subvenció aconseguida de 40.000 € , atorgada per la Diputació de Barcelona

Notícia

El Pla Clima Escola Barcelona consisteix en un seguit d’actuacions de climatització per millorar el confort tèrmic de l’alumnat i els professionals dels equipaments educatius i afavorir la descarbonització i l’autoconsum. 

Notícia

La Paeria ha constituït avui el grup tècnic de treball per a impulsar l’Estratègia de l’Energia de Lleida per a complir amb els compromisos de reducció d’emissions per a mitigar el canvi climàtic, que comptarà amb la coordinació de la catedràtica de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida, Luisa F. Cabeza.

Butlletí