Un estudi de Vall d’Hebron demostra que els dies de més contaminació es produeixen més atacs de cor greus

29/11/2017 - 15:36

Aquest és el primer estudi que demostra que la contaminació participa en la mortalitat en les primeres 24 hores després d’un infart amb elevació de l’ST i el primer que relaciona la contaminació amb una major incidència de fibril·lació ventricular.

Perquè una persona té un infart un dia i no pas un altre? La ciència ha estudiat de forma exhaustiva el paper que juguen els factors de risc com la hipertensió o el colesterol en les malalties cardiovasculars. Però, en el cas dels atacs de cor, causats per un coàgul que bloqueja una de les artèries coronàries, quin és el gallet que provoca que un dia en concret es formi un coàgul que taponi l’artèria? Experts del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i el CIBER en la seva à rea de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) han realitzat un estudi que demostra que els dies en què els nivells de contaminació atmosfèrica són més elevats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es produeixen més atacs de cor. Per tant, en les persones que presenten factors de risc, els pics de contam inació podrien ser el gatell que augmenta la probabilitat de patir un infart. El treball s’ha publicat a la revista científica International Journal of Cardiology.

Com explica Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) , i autor principal de l’estudi, “ els resultats indiquen que la contaminació causa un augment d’ infarts de miocardi amb elevació de l’ ST, és a dir, infarts amb una obstrucció total de l’artèria coronària, que són els més greus. Així mateix, els infarts d’aquest tipus que es produeixen els dies de més pol·lució presenten un major índex de mortalitat, sobretot en les primeres 24 hores després de l’atac, i un major índex de fibril·lació ventricular, un tipus d’arítmia letal”. Aquest expert assenyala que, fins ara, “s’havien dut a terme molt pocs estudis sobre la relació entre contaminació atmosfèrica i el risc d’infart amb elevació de l’ST, amb resultats dispars i controvertits. A més, aquest és el primer estudi que demostra que la contaminació participa en la mortalitat en les primeres 24 hores d esprés d’un infart amb elevació de l’ST i el primer que relaciona la contaminació amb una major incidència de fibril·lació ventricular.

Les dades de la pol·lució de l’aire van incloure la mesura de substàncies, entre altres, com PM10 (substàncies menors de 10 micres de diàmetre), PM 2,5 (menors de 2,5 micres de diàmetre), òxid nítric i plom. La substància més directament relacionada amb els infarts és PM 2,5, emesa sobre tot pels tubs d’escapament dels motors dièsel dels cotxes. Per tant, comenta el Dr. Bañeras, “ les polítiques ambientals que afavoreixen la reducció de la contaminació tindrien un impacte molt positiu en la salut del cor dels ciutadans. En els anys 2010 i 2011, la concentració mitjana de PM 2,5 a les zones de Barcelona amb més contaminació va ser de 20,1 μg/m3 . El nostre estudi demostra que si es reduís 10 μg/m3 la concentració de PM 2,5, es podrien evitar almenys un 7,67% de les morts que es produeixen en les primeres 24 hores d’infart amb elevació de l ’ ST a Barcelona, el que suposaria com a mínim una reducció de 5 morts a l’any. Aquesta xifra és probablement superior, ja que a l’estudi no s’han tingut en compte les defuncions per infart de miocardi abans que els pacients puguin ser atesos”. Així mateix, tot i que les dades incloses en l ’estudi corresponen als anys 2010 – 2011, “ els nivells de contaminació no han variat des de llavors ”, afegeix el Dr. Bañeras.  

Per realitzar l’estudi, els expe rts van fer servir les dades del registre Codi IAM (Codi d’Infart de Miocardi), que recull dades dels pacients que pateixen un atac de cor a Catalunya. En concret, van incloure al treball les dades de pacients que van patir un infart entre gener de 2010 i desembre de 2011. Així mateix, van creuar aquestes dades amb els registres meteorològics i de contaminació atmosfèrica proporcionats pe l Servei Meteorològic i el Servei de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya durant aquest mateix període de temps. 


 

Relacionats

Entrevista
Entrevistem Maribel Casas, investigadora del projecte INMA

Ja fa gairebé dues dècades que es va iniciar el projecte de recerca INMA (Infància i Medi Ambient), que pretén esbrinar quin és l’impacte que els contaminats ambientals tenen en la nostra salut. Parlem amb Maribel Casas, per conèixer com es treballa a un dels projectes d'investigació pública més importants d'Europa, quines són les principals descobertes fetes fins ara i si aquestes estan servint perquè les administracions prenguin mesures per reduir la presència de contaminants a les nostres vides.

Notícia

Més d'un centenar de ponents de diversos països europeus provinents de l'administració pública, l'empresa, el tercer sector i la universitat comparteixen idees sobre com crear ciutats més verdes, sostenibles i inclusives socialment.

Notícia

Boscos sans per a una societat saludable, és un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que tenen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. L’objectiu principal n’és comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut de les persones. L’estudi multidisciplinari combina mesuraments experimentals en boscos i laboratori, tecnologia dron i participació ciutadana.

Butlletí