“Unim els Tramvies” proposa un acord polític sobre el model de gestió del tram central

Font: Plataforma Unim els Tramvies

12/03/2018 - 20:28

La plataforma “Unim els Tramvies” aplega centenars d’entitats veïnals, socials, ambientals i sindicals de Barcelona i l’Àrea Metropolitana per reclamar el desbloqueig polític de la interconnexió tramviaire que, tot i estar planificada des de l’any 2001 per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), encara no s’ha executat per manca d’acord dins de l’ajuntament de Barcelona. Aquesta plataforma treballa intensament per conscienciar la societat de la importància d’aquest projecte i aconseguir un acord suficientment ampli per al plenari previst pel proper 23 de març, on es podria desbloquejar aquesta infraestructura de connexió metropolitana en transport públic. Ara, després de reunir-se amb la majoria de grups municipals, aporta aquesta proposta d’acord polític municipal.

Després de la manifestació del 20 de gener a la Diagonal de Barcelona, la plataforma ha mantingut reunions amb l’alcaldessa Ada Colau i la majoria de grups polítics del consistori: Jordi Coronas (ERC), María José Lecha (CUP), Gerard Ardanuy (no adscrit), Carina Mejías (CS) i Jaume Collboni (PSC). En aquestes reunions s’ha constatat que existeixen possibilitats d’un acord polític per desencallar la interconnexió tramviaire. Mentre BEC i PSC plantegen un vot afirmatiu, CUP i ERC condicionen el seu suport al model de gestió, i CS manifesta, a més, la voluntat de no afectar el trànsit. PDECAT i PP no han donat resposta a la petició de reunió de la plataforma, però en declaracions a premsa han assegurat un posicionament rotundament contrari a aquest projecte.

Per això, un cop reunits amb els partits, i considerant tant les condicions de la concessió tramviaire actual com el context del model generalitzat de concessions en d’altres serveis de transport públic de Catalunya, “Unim els Tramvies” creu que és possible i necessari arribar a un acord. Per això aporta aquesta proposta d’acord polític municipal perquè sigui traslladada a l’ATM. La plataforma creu que aquesta proposta pot aconseguir una majoria suficient per desencallar l’aprovació per part del plenari.

PROPOSTA D’ACORD POLÍTIC SOBRE EL MODEL DE GESTIÓ DEL TRAM CENTRAL DEL TRAMVIA DE L’ÀREA METROPOLITANA

EXPOSEM

Atès que la interconnexió de les xarxes de tramvia és important per relligar Barcelona amb 8 municipis del seu entorn, afavorint la connexió de la ciutat real més enllà de l’administrativa; i fer efectiva una gran ampliació de capacitat i rapidesa al transport públic de la Diagonal, el segon carrer més llarg de la ciutat

Atès que el traçat directe per la Diagonal, i bàsicament en superfície, és l’opció més convenient –i per tant preferida- tant a nivell d’inversió com de captació de demanda, i és també la que millor s’integra dins la Nova Xarxa Bus per la coherència d’eixos rectes.

Atès que la interconnexió dels tramvies contribueix a donar prioritat al transport públic, a la mobilitat a peu i en bicicleta. Model de mobilitat que cal potenciar davant el delcotxe privat, que provoca congestió i contaminació, amb resultats de centenars de morts prematures, ineficiència social, econòmica i ambiental.

Atès l’expedient de la Unió Europea obert per superar els valors de diòxids de nitrogen i Partícules en suspensió, emissió de les quals està majorment associada als cotxes, camions i motos.

Atès que els tramvies inconnexos actuals, Trambaix i Trambesòs, foren concessionats per l’ATM l’any 2001, per delegació de la Generalitat, sota un discutit model de gestió que té una vigència legal fins l’any 2032.

Atès que el model de concessió actual ha implicat un gran negoci per al sector privat, que ha finançat la construcció i el material mòbil amb una gran despesa financera recuperada gràcies a un lucratiu cànon per viatge cobrat a l’administració pública.

Atès que la interconnexió tramviaire augmentaria amb escreix la demanda de viatges actual, superant el passatge d’algunes línies de Metro, tant per les validacions efectuades al nou recorregut com per l’increment de validacions a les xarxes existents.

PROPOSEM

1. Que l’ampliació del sistema tramviari per la Diagonal tingui un finançament públic, sota un conveni transparent on s’apliquin les condicions més favorables per a l’administració pública i els seus operadores públics, FGC i TMB.

2. Que no s’allargui la concessió privada més enllà de 2032. Tant l’adquisició de nous tramvies com l’ampliació de les cotxeres no es faran a càrrec de l’increment del període concessional ja establert.

3. Que l’increment de viatges conseqüència de la interconnexió no s’utilitzi per ampliar el negoci de les concessions privades, sinó per incrementar la gestió pública abans de 2032. A tal efecte caldrà combinar una possible supressió del cànon financer per viatge amb l’increment de la participació dels operadors públics dins l’empresa Tramvia Metropolità. Actualment FGC i TMB només tenen un 5% de l’accionariat de Tramvia Metropolità. Abans que la participació pública arribi al 100% l’any 2032, cal ampliar la participació del sector públic en el capital de l’empresa en una proporció equivalent a la recaptació addicional que generi la interconnexió assolida amb inversió pública.

4. Que els autobusos alliberats de les línies que circulen per la Diagonal es destinin a reforçar altres eixos de la Xarxa Ortogonal, d’acord amb les demandes socials i sindicals.


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Els alcaldes i alcaldesses de l’Arc Metropolità traslladen al Departament d’Acció Climàtica les seves discrepàncies sobre el decret de les Zones de Baixes Emissions

Notícia

La DGT va autoritzar l'ús d'un senyal alternatiu al de les targetes ambientals per a l'accés a una Zona de Baixes Emissions, donant així carta de naturalesa al model de ZBE basat en la reducció de tots els tràfics motoritzats i no només a privilegiar els cotxes elèctrics sobre els de consum fòssil.

Entrevista
Martin Lutz és senador ministerial de Berlin.

Amb l’expert en sostenibilitat urbana parlem de les mesures que es van començar a aplicar ja fa més de 15 anys a la capital alemanya, on les zones de baixes emissions tenen molt més recorregut que a Catalunya. 

Butlletí