09/02/2002 - 00:00
Nota d'última hora [17:48]: Robert Mugabe ha atacat durament el Regne Unit en la seva intervenció, una de les que més expectatives havia generat en els últims dies. El president de Zimbawe, que promou a hores d'ara una discutida política territorial que afecta els grangers blancs de les seves terres, ha demanat que "Anglaterra deixi Zimbawe en pau". "Nosaltres no som Europeus o anglesos", ha dit desafiadorament. La intervenció de Mugabe ha estat una de les més destacades en la sessió de la tarda.
La primera sessió del debat general de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WSSD) ha acabat aquest migdia amb la sensació que la divisió no està pas en les paraules 'grandilocuents o assenyades, tant se val- sinó en els fets, és a dir, en les polítiques concretes, el compromisos i els calendaris d'acció. I és que cap dels ponents ha posat en dubte que calia fer alguna cosa, -el planeta, més precari que mai, afronta un moment decisiu. El conflicte està en una altra banda: en la manera de concretar aquestes bones paraules damunt d'un pla d'acció. Els països del nord han parlat del protocol de Kyoto, -hi ha hagut un clam generalitzat als EUA perquè reconsideri la seva decisió de no signar el tractat-, mentre que els del sud han parlat sobretot de desigueltat, de mercats i de pobresa, de pobresa entesa no com un concepte llunyà, sinó com una realitat urgent i quotidiana. Ara és el torn de Robert Mugabe, president de Zimbawe, i de Tareq Aziz, primer ministre iraquià. Per causes alienes a la WSSD, les seves intervencions són molt esperades.
El primer ministre britànic Tony Blair, el canceller alemany Gerhard Schroeder i el primer ministre canadenc, Jean Chretien, han intervingut aquest matí després de Romano Prodi, que ha tornat a assenyalar que la UE està disposada, a la llarga, a reconsiderar la seva política de subvencions agrícoles. Blair, que ahir es va distanciar ostensiblement dels EUA, ha fet una crida als països industrialitzats per què obrin els mercats als països en vies de desenvolupament. Aquesta obertura, segons ha dit el polític britànic, s'ha de fer sobretot en l'àmbit de l'agricultura. El canceller Schroeder, per la seva banda, també ha aprofitat la seva intervenció per fer una altra demanda: cal que els països que encara no han fet, signin immediatament el protocol de Kyoto. Una declaració plena d'importància, vista la posició dels EUA i vist el fet que Alemanya és una de les principals potències econòmiques. Per últim, el primer ministre canadenc, Jean Chretien, ha anunciat que Canadà ratificarà el protocol de Kyoto a finals d'any. Una excel·lent notícia, ja que el Canadà era fins ara un dels països més reacis a fer-ho. El grup de suport als EUA, doncs, comença a perdre força.
El president francès Jacques Chirac ha dit seguidament que "la Terra i la Humanitat estan en perill, tots som responsables i no podem dir que no ho sabíem". Chirac ha destacat la lluita contra el canvi climàtic com una de les cinc àrees prioritàries d'acció i ha advertit que "serà molt greu la responsabilitat dels que es neguin a combatre'l". Chirac i Blair [veure imatge] han presentat avui un pla conjunt d'ajut als països pobres. Cadascún dels seus governs s'ha compromés a invertir 100 milions d'euros en una iniciativa que espera mobilitzar empreses i d'altres organitzacions fins arribar a 1 bilió d'euros.
Pel que fa als països pobres, el president de Kenya ha estat particularment explícit: 'a nosaltres ens toquen totes les conseqüències negatives de la globalització, i en canvi no podem tenir-ne cap de bona'. El polític africà ha demanat la condonació del deute extern, un pas imprescindible si es vol aplicar el desenvolupament sostenible a l'Àfrica.
Durant el matí, també han intervingut diferents líders de l'Amèrica Llatina. Francisco Santos Calderón, vicepresident de Colòmbia, ha reclamat la supressió dels subsidis agrícoles i així mateix s'ha expressat el president brasiler Fernadno Hernique Cardoso. Hugo Chávez, president de Veneçuela, ha demanat que es creiï un Fons Humanitari Internacional, 'al qual s'haurien de desviar el 10% de despeses del món".
El president de la República de Sudàfrica, Thabo Mbeki, ha obert aquest matí a les nou la fase final de la WSSD, tot tornant a fer servir l'expressió "apartheid global" per descriure l'actual situació mundial, en la qual hi ha un petit nombre de persones riques i milions de pobres. Mbeki ha estat clar: no podem sortir d'aquesta cimera sense un acord concret per reduir la pobresa. "No ens ho podem permetre", ha dit.
Després de la intervenció de Mbeki, un grup de nens i nenes d'arreu del món, alguns dels quals nascuts el mateix any de l'anterior Cimera de la Terra, han intervingut davant del plenari. Un acte simbòlic, naturalment, però que ha servit almenys per posar de manifest la urgència d'aquesta cimera. "Necessitem més que el vostre aplaudiment" ha dit, molt significativament, i de forma improvisada, una nena després de la reacció de part del públic.
Per la seva banda, Kofi Annan, que també ha intervingut en la inauguració ha posat un exemple terrible que explica, al seu entendre, la delicada situació mundial a hores d'ara: 13 milinos d'africans, la meitat d'ells a Zimbawe, viuen en una situació dramàtica de fam.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
