Alternatives al film de plàstic per conservar aliments

Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
20/04/2018 - 14:14

Volem aliments sense plàstic
En la cerca del residu zero a casa, eliminar l’ús del film de plàstic és un altre dels objectius a assolir. Però no resulta fàcil ja que es tracta d’un producte versàtil i adaptable. Us proposo saber més sobre què és i per a què serveix, així com cercar-ne alternatives. Jo proposo algunes però segur que no totes.

Què és el film?


La definició més quotidiana seria: aquell plàstic que fem servir a la cuina per embolicar aliments i guardar-los a la nevera. Aquesta pot ser la primera idea que ens vingui al cap. Però en el sector de l’embalatge plàstic, juntament amb les ampolles i les bosses, el film és un dels productes amb més pes específic.

Però, què és? D’acord, plàstic. Però quin? Es fabrica a partir de poliestirè (PE) i polipropilè (PP), principalment. I les seves aplicacions van molt més enllà del que podem imaginar, d’entrada. O almenys del que jo he imaginat:

  • Film estirable. S’utilitza pel recobriment dels productes prèviament envasats o semienvasats com és el cas de les safates de EPS per a productes frescos com les fruites, la verdura, la carn, el peix.
  • Film pal·letitzable. S’utilitza per enfardar càrregues que es troben en palès, per assegurar-les i protegir-les.
  • Film retràctil. S’utilitza també per a enfardar i agrupar envasos i altres productes com la premsa o revistes, així com per l’embalatge.
  • Film alveolar. El clàssic plàstic de bombolles per protegir els paquets (i que són un vici un cop a casa, gaudint de petar bombolla a bombolla).

Sembla que estiguem parlant d’un element orgànic: estirable, retràctil, alveolar… però no, es tracta d’un dels plàstics d’ús més popular i quotidià. Darrerament, la seva demana ha augmentat a causa de la necessitat d’assegurar el transport de productes (això afecta al film retràctil i alveolar). Per l’altra banda, i de manera més massiva, el que ha incrementat és la popularitat dels productes envasats ja que es considera que guanyen en higiene i en imatge (millor presentats). En aquest darrer cas el film estirable seria l’estrella.

Darrerament, a més, els fabricants, veient que els consumidors valoren els productes envasats amb film, s’han esforçat en trobar molts tipus de tintes que permeten afegir informació i imatges atractives. Es tracta d’impressió flexogràfica.

Menys film i més menjar


El film retràctil (parlem amb propietat) entra a casa, no només en el conegut rotllo que comprem al súper, sinó també al voltant de nombrosos productes, cada cop més: carn, peix, embotit, formatge, i fins i tot fruita i verdura: des d’un enciam, fins a gallons de mandarina! La iniciativa @desnudalafruta ho denuncia i és que no és per menys. Quin desastre ecològic! I a això li diuen higiènic i estètic? Què hi ha més maco que una mandarina per pelar, que ja porta incorporat un envàs més que natural i funcional? I un plàtan? Necessita un envàs un plàtan? Ens estem tornant bojos o què? De veritat que hi ha gent que troba més atractiu un plàtan envasat que un plàtan i punt? Em costa de creure, la veritat.

En el cas del menjar, un dels primers passos per evitar el film és comprar a granel i evitar el menjar pre-cuinat. Així ens estalviem el plàstic, el porexpan (poliestirè expandit) i el cartró, etc. Perquè el que volem és comprar aliments, no?

El briefing del film
Però un cop a casa, també fem servir film per embolicar aliments abans de guardar-los o per recobrir-los durant el seu ús. I aquí és on em costa trobar substituts. I no és fàcil perquè el film no està mal pensat. Fem l’exercici de fer un briefing on el resultat fos el film actual, tal com el coneixem i l’emprem. Dissenyem un producte que:

  • Es pugui adaptar a qualsevol mida i que s’adhereixi als aliments o recipients que calgui cobrir.
  • Permeti veure què hi ha l’altra banda, per identificar què hi ha dins dels envasos o recipients.
  • Impedeixi que els aliments recoberts s’assequin i, per tant, permet que es mantinguin millor.
  • Que sigui econòmic.
  • Que no ocupi massa espai.
  • Que sigui monomaterial.
  • Que no es pugui reciclar (ja que el film tot i que és un plàstic, no es pot llençar al contenidor groc ja que no és un envàs… glups! Això és el que diuen els d’Ecoembes).
  • Que no es pugui fer servir més d’un cop (és a dir, que sigui d’usar i llençar).

Et voilà! El resultat és el film. Tot és força positiu menys el darrer aspecte: producte d’usar i llençar, i un plàstic que està en contacte directe amb el menjar (no sé fins a quin punt això és saludable, s’hauria de mirar bé). És a dir, el film resulta un bon disseny però no ha resolt el fet de ser un producte d’un sol ús. Per tant, anem a afegir a aquest briefing, algun criteri més per trobar el nostre producte ideal:

  • Que no sigui de plàstic, ja que és un material que prové dels combustibles fòssils i la gestió final del qual contamina.
  • Que sigui reutilitzable.
  • Que sigui, un cop finalitzada la seva vida útil, fàcilment reciclable.

I el resultat d’aquest briefing global és: res! No existeix! O almenys jo no ho he trobat.

Alternatives al film de plàstic
Comparteixo les opcions que he trobat i provat fins ara, i estic oberta a rebre noves propostes. Començo per les que ja tenim a casa:

  • Utilitzar un plat per tapar un recipient o sobre d’un altre plat.
  • Tuppers de plàstic i de vidre. Ja tenen la seva pròpia tapa i permeten guardar aliments a la nevera i al congelador.

I més enllà del sentit comú i de fer servir el que ja tenim, hi ha altres alternatives:

  • Tapes Lékué. Tapes extensibles de diverses mides.
    • Avantatges:
      • Tenen un marge de fins a 3 centímetres.
      • Són de silicona.
      • Permeten recobrir aliments o tapar recipients i mantenir-los en perfecte estat.
      • Lliures de BPA.
      • Garantia de 10 anys.
      • Es poden ficar al microones, al forn, a la nevera, al rentavaixelles.
      • Són reutilitzables.
    • Desavantatges:
      • Continuen tenint una mida poc adaptable a qualsevol ús, tot i que siguin extensibles.
      • El preu d’una mida d’11,5 cm és de 7,45 euros. Resulta car considerant que no sempre el podrem fer servir.

  • Embolall d’abella. Des del Bee’s Wrap, teixit elaborat amb mussolina de cotó orgànic recobert per una barreja de cera d’abella, resina i oli de jojoba concebut i elaborat per una família de Vermont (Estats Units); fins al producte de Organic Beeswax Foodwraps de Grapped in Nature (amb seu a Madrid i granja a Dinamarca).
    • Avantatges:
      • Pot embolicar pràcticament qualsevol producte, adaptant-se a la seva superfície.
      • Amb la calor de les mans en pressionar l’embolcall, aquest s’ajusta, mantenint la forma en refredar-se.
      • Propietats antibacterianes de la cera d’abella i l’oli de jojoba. permeten mantenir els aliments frescos durant més temps (més que amb el plàstic o una tela).
      • És reutilitzable. Només cal rentar-lo amb aigua freda i sabó, després de cada ús.
      • Pot conservar fruites, formatges, verdures, productes de fleca i rebosteria. També entrepans.
      • S’ofereix en 4 formats de diverses mides.
      • Té un tacte i aspecte agradable.
    • Desavantatges:
      • No pot fer-se servir per la carn i el peix.
      • S’ofereix en 4 formats de diverses mides amb un preu que varia dels 9 als 13 euros. Això fa que resulti difícil el seu ús. Seria millor un rotllo, com el del film! Tot i que com es pot fer servir més d’un cop, no cal!
      • Encara no es produeix a Europa i això fa que el seu enviament sigui més car que el propi producte, encarint-ho tot més.
      • No permet veure el que hi ha a dins.

El Bee’s Wrap, per a mi, és la millor opció. Un pack de 3 trossos val 18 dòlars (+ 15 dòlars d’enviament!). Però igualment l’he comprat. La meva proposta és la suma de propostes, un paquet:

  • Primer, sentit comú. Evitar haver de guardar trossos d’aliments o sobres a la nevera. Si cal, fer servir plats o recipients de vidre o tuppers que ja tinguem.
  • Després, un pack d’embolcalsl d’abella per aliments diversos que permeti guardar-los a la nevera o evitar que es ressequin. Jo trobo que 3 són pocs, però combinats amb altres opcions, ja veurem.
  • Embolcall de tela (em refereixo al boc’n roll) per a entrepans i fruits secs, etc. A casa cadascun en tenim un. No trobo que sigui una opció per conservar aliments a casa, millor per transportar-la, però també esdevé una clara alternativa al film, i encara millor, al paper d’alumini.

Bé, segueixo buscant altres opcions. Però, si teniu alguna que no conegui o no hagi explicat, feu-m’ho saber. Gràcies!


 

Font: Quincalla. El blog d'Ana Villagordo

Categories: 

Relacionats

Notícia

Alumnes fent ús del compactador de les restes orgàniques del menjador Foto: J.C.

 Hi participen els alumnes de l’escola Bisaroques i, des d’ara, de la del Pla de Dalt. En mig any, el primer d’aquests centres ja n’ha obtingut uns 300 quilos

Notícia

L’Ajuntament de Gavà ha reforçat els mitjans destinats a la neteja manual de l’espai públic amb l’objectiu de millorar l’efectivitat dels treballs allà on no hi arriba la maquinària.

Article

La Nova Esquerra de l'Eixample ja disposa d'un parc de neteja del Parc de Joan Miró (abans, de l'Escorxador). Es tracta d'una infraestructura que serveix com a base d'operacions per als serveis de neteja viària i on es transfereixen i es compacten els residus provinents de la via pública.

Butlletí