Alternatives al film de plàstic per conservar aliments

Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
20/04/2018 - 14:14

Volem aliments sense plàstic
En la cerca del residu zero a casa, eliminar l’ús del film de plàstic és un altre dels objectius a assolir. Però no resulta fàcil ja que es tracta d’un producte versàtil i adaptable. Us proposo saber més sobre què és i per a què serveix, així com cercar-ne alternatives. Jo proposo algunes però segur que no totes.

Què és el film?


La definició més quotidiana seria: aquell plàstic que fem servir a la cuina per embolicar aliments i guardar-los a la nevera. Aquesta pot ser la primera idea que ens vingui al cap. Però en el sector de l’embalatge plàstic, juntament amb les ampolles i les bosses, el film és un dels productes amb més pes específic.

Però, què és? D’acord, plàstic. Però quin? Es fabrica a partir de poliestirè (PE) i polipropilè (PP), principalment. I les seves aplicacions van molt més enllà del que podem imaginar, d’entrada. O almenys del que jo he imaginat:

  • Film estirable. S’utilitza pel recobriment dels productes prèviament envasats o semienvasats com és el cas de les safates de EPS per a productes frescos com les fruites, la verdura, la carn, el peix.
  • Film pal·letitzable. S’utilitza per enfardar càrregues que es troben en palès, per assegurar-les i protegir-les.
  • Film retràctil. S’utilitza també per a enfardar i agrupar envasos i altres productes com la premsa o revistes, així com per l’embalatge.
  • Film alveolar. El clàssic plàstic de bombolles per protegir els paquets (i que són un vici un cop a casa, gaudint de petar bombolla a bombolla).

Sembla que estiguem parlant d’un element orgànic: estirable, retràctil, alveolar… però no, es tracta d’un dels plàstics d’ús més popular i quotidià. Darrerament, la seva demana ha augmentat a causa de la necessitat d’assegurar el transport de productes (això afecta al film retràctil i alveolar). Per l’altra banda, i de manera més massiva, el que ha incrementat és la popularitat dels productes envasats ja que es considera que guanyen en higiene i en imatge (millor presentats). En aquest darrer cas el film estirable seria l’estrella.

Darrerament, a més, els fabricants, veient que els consumidors valoren els productes envasats amb film, s’han esforçat en trobar molts tipus de tintes que permeten afegir informació i imatges atractives. Es tracta d’impressió flexogràfica.

Menys film i més menjar


El film retràctil (parlem amb propietat) entra a casa, no només en el conegut rotllo que comprem al súper, sinó també al voltant de nombrosos productes, cada cop més: carn, peix, embotit, formatge, i fins i tot fruita i verdura: des d’un enciam, fins a gallons de mandarina! La iniciativa @desnudalafruta ho denuncia i és que no és per menys. Quin desastre ecològic! I a això li diuen higiènic i estètic? Què hi ha més maco que una mandarina per pelar, que ja porta incorporat un envàs més que natural i funcional? I un plàtan? Necessita un envàs un plàtan? Ens estem tornant bojos o què? De veritat que hi ha gent que troba més atractiu un plàtan envasat que un plàtan i punt? Em costa de creure, la veritat.

En el cas del menjar, un dels primers passos per evitar el film és comprar a granel i evitar el menjar pre-cuinat. Així ens estalviem el plàstic, el porexpan (poliestirè expandit) i el cartró, etc. Perquè el que volem és comprar aliments, no?

El briefing del film
Però un cop a casa, també fem servir film per embolicar aliments abans de guardar-los o per recobrir-los durant el seu ús. I aquí és on em costa trobar substituts. I no és fàcil perquè el film no està mal pensat. Fem l’exercici de fer un briefing on el resultat fos el film actual, tal com el coneixem i l’emprem. Dissenyem un producte que:

  • Es pugui adaptar a qualsevol mida i que s’adhereixi als aliments o recipients que calgui cobrir.
  • Permeti veure què hi ha l’altra banda, per identificar què hi ha dins dels envasos o recipients.
  • Impedeixi que els aliments recoberts s’assequin i, per tant, permet que es mantinguin millor.
  • Que sigui econòmic.
  • Que no ocupi massa espai.
  • Que sigui monomaterial.
  • Que no es pugui reciclar (ja que el film tot i que és un plàstic, no es pot llençar al contenidor groc ja que no és un envàs… glups! Això és el que diuen els d’Ecoembes).
  • Que no es pugui fer servir més d’un cop (és a dir, que sigui d’usar i llençar).

Et voilà! El resultat és el film. Tot és força positiu menys el darrer aspecte: producte d’usar i llençar, i un plàstic que està en contacte directe amb el menjar (no sé fins a quin punt això és saludable, s’hauria de mirar bé). És a dir, el film resulta un bon disseny però no ha resolt el fet de ser un producte d’un sol ús. Per tant, anem a afegir a aquest briefing, algun criteri més per trobar el nostre producte ideal:

  • Que no sigui de plàstic, ja que és un material que prové dels combustibles fòssils i la gestió final del qual contamina.
  • Que sigui reutilitzable.
  • Que sigui, un cop finalitzada la seva vida útil, fàcilment reciclable.

I el resultat d’aquest briefing global és: res! No existeix! O almenys jo no ho he trobat.

Alternatives al film de plàstic
Comparteixo les opcions que he trobat i provat fins ara, i estic oberta a rebre noves propostes. Començo per les que ja tenim a casa:

  • Utilitzar un plat per tapar un recipient o sobre d’un altre plat.
  • Tuppers de plàstic i de vidre. Ja tenen la seva pròpia tapa i permeten guardar aliments a la nevera i al congelador.

I més enllà del sentit comú i de fer servir el que ja tenim, hi ha altres alternatives:

  • Tapes Lékué. Tapes extensibles de diverses mides.
    • Avantatges:
      • Tenen un marge de fins a 3 centímetres.
      • Són de silicona.
      • Permeten recobrir aliments o tapar recipients i mantenir-los en perfecte estat.
      • Lliures de BPA.
      • Garantia de 10 anys.
      • Es poden ficar al microones, al forn, a la nevera, al rentavaixelles.
      • Són reutilitzables.
    • Desavantatges:
      • Continuen tenint una mida poc adaptable a qualsevol ús, tot i que siguin extensibles.
      • El preu d’una mida d’11,5 cm és de 7,45 euros. Resulta car considerant que no sempre el podrem fer servir.

  • Embolall d’abella. Des del Bee’s Wrap, teixit elaborat amb mussolina de cotó orgànic recobert per una barreja de cera d’abella, resina i oli de jojoba concebut i elaborat per una família de Vermont (Estats Units); fins al producte de Organic Beeswax Foodwraps de Grapped in Nature (amb seu a Madrid i granja a Dinamarca).
    • Avantatges:
      • Pot embolicar pràcticament qualsevol producte, adaptant-se a la seva superfície.
      • Amb la calor de les mans en pressionar l’embolcall, aquest s’ajusta, mantenint la forma en refredar-se.
      • Propietats antibacterianes de la cera d’abella i l’oli de jojoba. permeten mantenir els aliments frescos durant més temps (més que amb el plàstic o una tela).
      • És reutilitzable. Només cal rentar-lo amb aigua freda i sabó, després de cada ús.
      • Pot conservar fruites, formatges, verdures, productes de fleca i rebosteria. També entrepans.
      • S’ofereix en 4 formats de diverses mides.
      • Té un tacte i aspecte agradable.
    • Desavantatges:
      • No pot fer-se servir per la carn i el peix.
      • S’ofereix en 4 formats de diverses mides amb un preu que varia dels 9 als 13 euros. Això fa que resulti difícil el seu ús. Seria millor un rotllo, com el del film! Tot i que com es pot fer servir més d’un cop, no cal!
      • Encara no es produeix a Europa i això fa que el seu enviament sigui més car que el propi producte, encarint-ho tot més.
      • No permet veure el que hi ha a dins.

El Bee’s Wrap, per a mi, és la millor opció. Un pack de 3 trossos val 18 dòlars (+ 15 dòlars d’enviament!). Però igualment l’he comprat. La meva proposta és la suma de propostes, un paquet:

  • Primer, sentit comú. Evitar haver de guardar trossos d’aliments o sobres a la nevera. Si cal, fer servir plats o recipients de vidre o tuppers que ja tinguem.
  • Després, un pack d’embolcalsl d’abella per aliments diversos que permeti guardar-los a la nevera o evitar que es ressequin. Jo trobo que 3 són pocs, però combinats amb altres opcions, ja veurem.
  • Embolcall de tela (em refereixo al boc’n roll) per a entrepans i fruits secs, etc. A casa cadascun en tenim un. No trobo que sigui una opció per conservar aliments a casa, millor per transportar-la, però també esdevé una clara alternativa al film, i encara millor, al paper d’alumini.

Bé, segueixo buscant altres opcions. Però, si teniu alguna que no conegui o no hagi explicat, feu-m’ho saber. Gràcies!


 

Font: Quincalla. El blog d'Ana Villagordo

Categories: 

Relacionats

Article

4a edició del Premi “El menjar no es llença” un concurs de contes il·lustrats i idees per lluitar contra el malbaratament alimentàri. Espigoladors busca nens, nenes i joves d'arreu de Catalunya que vulguin canviar el món!

Article

El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental inicia una nova edició del Programa d'Educació Ambiental, amb activitats gratuïtes per a Educació infantil, primària i secundària pels centres educatius de la comarca. Pel curs 2018-2019 el Consorci amplia la seva oferta educativa i inclou al Programa dues activitats més. La principal novetat és la realització d'un Escape Room, un joc d'escapament que es farà a les escoles i instituts, a l'entorn del món dels residus i la sostenibilitat. Aquesta activitat ha estat dissenyada pel Servei Educatiu de Residus de Rubinet i visitarà ara diversos municipis vallesans després del seu exitós debut a Rubí. També s'incorpora al programa un concurs de vídeos sobre malbaratament i aprofitament alimentari.

Notícia
S’han editat unes cartolines amb consells e informació pràctica del servei

En aquesta localitat ja fa deu anys que es va posar en marxa aquest tipus de recollida selectiva porta a porta i ara era el moment d’incrementar la vigilància i reforçar el missatge per a tots els ciutadans.

Butlletí