Discapacitat i sostenibilitat

Periodista
13/10/2018 - 14:14

Es pot viure la discapacitat de manera sostenible quan encara vivim la capacitat de manera tan insostenible? Europa vol prohibir les palletes, bastonets i coberts de plàstic. Les tovalloletes d’un sol ús i tantes altres “comoditats” poden anar darrera, com ha passat amb les bosses de plàstic. Hi ha moltes discapacitats físiques amb problemes associats de manipulació i deglució per a les quals les palletes i tovalloletes són tan normals i necessàries com disposar d’un got per beure. Ens imaginem haver de dur cadascú el nostre got a la bossa perquè un bon dia es prohibeixen els vasos a causa d’un mal ús i abús col·lectiu? La comparació és simplista però condueix a reflexionar sobre un binomi rarament analitzat: discapacitat i sostenibilitat. 

"Les iniciatives de prohibició de les palletes de plàstic per beure sembla que recorrin aquest camí però en la direcció contrària. Una “comoditat” instal·lada massivament en el dia a dia de tota llar o bar podria desaparèixer i generar una autèntica “incomoditat” per a un col·lectiu minoritari que la necessita"

Un efecte col·lateral i multiplicador del progrés mèdic i científic és l’aplicació i ús en el dia a dia de tècniques i avenços molt especialitzats: des de tractaments mèdics de patologies serioses que s’acaben aplicant extensivament en l’estètica (com el bótox), fins a tecnologia de l’aeronàutica espacial que s’acaba trobant a les joguines infantils. Sense anar més lluny, un dels arguments legitimadors de la despesa vinculada a les curses de Fórmula 1 és que d’elles en surten innovacions que després incorporen els automòbils per fer-los més segurs i eficients. D’una banda, és desitjable aquesta “democratització” de la recerca; però de l’altra, la recerca pot acabar condicionada en el seu finançament i finalitats per la necessitat constant d’orientar-se al mercat. Les iniciatives de prohibició de les palletes de plàstic per beure sembla que recorrin aquest camí però en la direcció contrària. Una “comoditat” instal·lada massivament en el dia a dia de tota llar o bar podria desaparèixer i generar una autèntica “incomoditat” per a un col·lectiu minoritari que la necessita.

Imatge d'una ruta teatralitzada de la Xarxa de Parcs Naturals

"La persona discapacitada/diversa funcional sostenible es pot acabar plantejant si la sostenibilitat passa justament per renunciar a accedir a determinats paratges naturals"

Les palletes es podrien “re-especialitzar”. Per exemple, els establiments podrien dispensar palletes amb finalitat mèdica, com si es tractés de la marihuana. I els bars podrien estar obligats a tenir palletes a disposició, a banda del WC adaptat, rampes d’accés, menús en Braille, per vegans, celíacs, etc. Però a la discapacitat no li cal més estigmatització. En la discapacitat, com passa en el feminisme, podem trobar diferents posicionaments. Hi ha qui reclama visibilització i discriminació positiva, amb protecció i privilegis socials, laborals, cívics, etc. per fer front a la desigualtat . Hi ha qui reclama la plena integració amb el reconeixement de la diversitat funcional de totes les persones. El binomi discapacitat-sostenibilitat posa ambdues postures contra la paret. D’una banda és difícil conviure amb la majoria de discapacitats sense privilegis protegits ja que l’entorn social no ajuda de forma suficient en la integració. D’altra banda el concepte de diversitat funcional destaca les capacitats però no pot amagar que determinades discapacitats fan senzillament impossible, a un cost personal i social raonables, l’exercici de moltes activitats de la vida quotidiana. Per començar, el medi natural és divers per definició però és dur amb la discapacitat. La persona discapacitada/diversa funcional sostenible es pot acabar plantejant si la sostenibilitat passa justament per renunciar a accedir a determinats paratges naturals. Que això no es mal interpreti. Que algú en cadira de rodes faci l’Everest és una gesta de molt valor simbòlic pel missatge de superació i treball en equip. Però és una gesta puntual que no canvia el fet que accedir simplement al bosc més proper comporta un esforç i impacte molt importants a tots nivells, i és insostenible en el dia a dia. 

Avui dia ja s’accepta la idea que la discapacitat prové de la interacció entre les característiques de les persones amb condicions potencialment inhabilitadores i les característiques del seu entorn.  La denominació de divers funcional recull millor aquesta idea. L’entorn social, polític o econòmic poden inhabilitar o habilitar. Igualment, el medi natural pot ser inhabilitador per a una persona amb al.lèrgies i habilitador per a algú que ha desenvolupat olfacte i oïda a causa de la ceguesa. El medi és divers i ens fa diversos fins que ens fa diferents i crea desigualtat. Per això la discapacitat sostenible sembla una quimera tan difícil d’assolir com la capacitat per no ser insostenible i utilitzar coses tan còmodes i festives com les palletes de forma raonable i responsable.


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista


Tine Heyse és copresidenta de la Aliança del Clima, la major xarxa de ciutats del món, amb 1.700 membres a 26 països, per l'acció contra el canvi climàtic. Aquest 2 i 3 d'octubre es va celebrar a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018. Hem entrevistat a Heyse per saber els reptes de futur de la Aliança i la rellevància dels govern locals a la lluita global contra l'escalfament.
Opinió

Els passats 2 i 3 d’octubre, la Xarxa i la Diputació de Barcelona hem acollit a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018, que hem organitzat conjuntament amb l’entitat municipalista europea de lluita contra el canvi climàtic, Climate Alliance. La Conferència ha rebut més de 200 representants d'ens municipals d’arreu del món —incloent-hi delegats de la COICA, Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica—, que han intercanviat experiències amb municipis catalans i estatals.

Notícia

 

Des del proper dia 15 al 21 d’octubre, Sant Celoni acull la IVª Setmana del Bosc, organitzada per l'Ajuntament de Sant Celoni, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor.  La Setmana del Bosc oferirà un ampli programa d'activitats culturals, divulgatives i tècniques amb l’objectiu de donar a conèixer el món forestal, posar-lo en valor i apropar-lo una mica a la ciutadania, tenint en compte la situació geogràfica de Sant Celoni, ubicat enmig de dos grans parcs, per aconseguir sensibilitzar sobre la importància del bosc i el món forestal.

Butlletí