Economia ecològica i economia comunitària, vells i nous comuns

Periodista
22/09/2017 - 17:23

En un temps de debat intens al voltant de la vella i la nova política, la vella democràcia i els seus nous reptes, sembla oportú també revisar velles i noves concepcions de l’ecologia a través dels ulls d’una disciplina controvertida, l’economia ecològica. Això és així perquè en l’economia ecològica, l’economia convencional és considerada un subsistema d’un sistema major (la societat) que, alhora, és subsistema de l’ecologia. Des d’aquest postulat, la disciplina proposa una visió integrada de l’economia i la política que, entre d’altres qüestions, considera que els béns comuns no es poden gestionar només de manera extractiva. I, heus aquí, que ens trobem també en un moment de debat al voltant de la mateix idea d’allò comú.

Comencem amb els vells comuns. Justament, fa pocs dies es va homenatjar a la UAB els considerats pares fundadors de l’eco economia a l’Estat Espanyol, Joan Martínez Alier i Jose Manuel Naredo, autors respectivament d’unes obres que ara fan 30 anys: “Economia i Ecologia” i “La Economía en Evolución”. En síntesi, el que ells van començar a plantejar aleshores parteix d’un fet innegable que és que la vida és prèvia al mercat i, per tant, els recursos naturals són, per definició, vells. Molts dels béns comuns i dels recursos naturals que avui el mercat explota es van començar a generar fa més de 4.000 milions d’anys. Fem l’exercici clàssic de comparar la història de la Terra amb una vida humana i imaginem que Gaia té avui 85 anys. Els vells comuns s’haurien començat a formar quan en tenia 14, amb l’aparició de les primeres formes de vida i microorganismes, pràcticament igual que en una pubertat. Els dinosaures haurien aparegut ben fets els 80 i marxat al cap de tres o quatre. L’homo sapiens arribaria just el dia del 85è aniversari. A l’hora de sopar els sapiens començarien a organitzar-se, regirar la casa i posar-la en venda. Abans de mitja nit ja estaria plena de residus.   

"No es pot entendre el mercat com un sistema aliè, extern al seu entorn físic i social, al contrari. Doncs bé, els nous comuns introdueixen en certa manera la idea d’integrar la dimensió física i social en la definició mateixa del bé"

Sens dubte, els béns comuns són vells i el que ens suggereix l’economia ecològica és que cal situar el mercat en el seu lloc. Ens planteja que el mercat no es pot explicar en ell mateix sinó necessàriament dins del seu entorn físic i social. Cal analitzar-lo en el metabolisme social que s’aprovisiona i, alhora, genera deutes ecològics que cal comptabilitzar per evitar que els creditors siguin sempre els més pobres, els vulnerables i les generacions futures.  Quan es parla de vells comuns i de vella ecologia l’economia clàssica tendeix a “oblidar” els passius i tracta els efectes del mercat sobre el medi com externalitats. Però, tal i com afirma l’economia ecològica, no es pot entendre el mercat com un sistema aliè, extern al seu entorn físic i social, al contrari. Doncs bé, els nous comuns introdueixen en certa manera la idea d’integrar la dimensió física i social en la definició mateixa del bé.

Els nous comuns són joves perquè són cooperatius (necessiten sapiens) i tenen sentit, sobretot, en el territori i en la comunitat que hi viu. Per tant, no són només físics sinó que relacionen els recursos naturals amb els serveis moderns i les infraestructures, però també amb els recursos culturals, educatius, l’alimentació, etc. S’hi compten des d’iniciatives per a l’ús públic i col·lectiu de l’espai urbà, com horts urbans, fins a programari lliure i espais de coneixement compartit, passant per cooperatives de consum, per fomentar l’economia i la cultura locals. En la lògica dels nous comuns l’aprovisionament es produeix més enllà de l’Estat i del mercat, en xarxes cooperatives sovint vinculades al desenvolupament local, més proper.

"Se’ns planteja una nova ecologia que dóna pes a la dimensió comunitària i territorial del recursos naturals"

En aquest sentit, se’ns planteja una nova ecologia que dóna pes a la dimensió comunitària i territorial del recursos naturals. Fa 30 anys l’economia ecològica reclamava situar el mercat al lloc que li corresponia dins de sistemes superiors, més complexos. Avui són les mateixes innovacions econòmiques lligades als nous comuns les que podrien anar definint un nou model econòmic. Ho fan al marge o en conflicte amb el mercat capitalista o en sinèrgia amb l’economia convencional. En qualsevol cas, de ben segur ens anirem acostumant a les alternatives que ens ofereixen les diverses iniciatives agroalimentàries, educatives, de criança, culturals, tecnològiques i en xarxa que sorgeixen i funcionen en el si de la nostra comunitat més pròxima. 


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista

By my eco és una associació sense ànim de lucre, amb seu a Barcelona, que produeix peces de roba i complements, especialment bosses i motxilles,  a partir de texà reutilitzat i altres materials de proximitat. En aquest projecte es treballa mà a mà amb persones en risc d’exclusió social. Es tracta de portar a terme l’economia circular en un món tan ‘ràpid’ com la moda. Les seves sòcies fundadores són Montse Bayan i Núria Nubiola. I la seva marca és Back to Eco.

Article

La Scrap Store de Bufalvent és un recurs fantàstic, amb una gamma increïble de materials i productes interessants, inusuals, únics i gratuïts que es poden utilitzar en activitats artístiques, artesanals i lúdiques per a totes les edats.

Butlletí