El nostre nitrogen de cada dia

El mediàtic diòxid de carboni quasi que ens ha fet oblidar el vital cicle del nitrogen
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
10/08/2012

Del nitrogen no se'n parla gaire. Tot el protagonisme mediàtic se l'enduu el carboni. Però nitrogen no hi hauria proteïnes. Les fan les plantes. Els vegetals necessiten molt de nitrogen per a construir les molècules proteiques que, a través de la cadena alimentària d'herbívors i carnívors, esdevindran sang, múscul, hormona o teixit de sosteniment. Les plantes sintetitzen matèria orgànica a partir del carboni atmosfèric i del nitrogen edàfic, és a dir del sòl. També necessiten aigua, una mica de fòsfor i potassi i, és clar, l'energia que arriba del Sol.

L'aire és una mescla de gasos, el principal dels quals és el nitrogen (78%). Però les plantes, al revés del que fan amb el diòxid de carboni, no són capaces d'incorporar nitrogen atmosfèric. Alguns bacteris, sí. Les lleguminoses acullen aquests bacteris a les seves arrels i es beneficien del nitrogen capturat pels microorganismes. Això explica la vella pràctica d'alternar conreus de cereals i lleguminoses: les arrels de les lleguminoses deixen nitrogen al sòl i a l'any següent els cereals se'l troben adobat.

No pas prou, però. La producció agrària demanda aportacions suplementàries de nitrogen. D'aquí ve una altra vella pràctica: femar els camps. És la manera de retornar-los el nitrogen que ha anat a parar al bestiar. Però resulta molt més còmode adobar-los amb nitrogen inorgànic, és a dir amb adob químic. I més car, també. Actualment, se'ns acumulen els fems de la ramaderia intensiva, despenem veritables fortunes adquirint nitrats inorgànics i, en dosificar malament les aplicacions, contaminem els aqüífers amb el nitrogen sobrer.

No ho fem prou bé, és evident. Som a punt d'entrar a l'era postindustrial i encara no hem paït del tot la industrial. Els desajustos ambientals no resulten del progrés. Denoten incompetència. Hem de reajustar els processos, seria propi de la societat del coneixement. Ho sabem fer, però no ho fem. No ens mata la tecnologia, sinó la barroeria.

 

*Article publicat a El Periódico de Catalunya.

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Notícia
GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity

A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per detectar fuites de gas invisibles. Avui en dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la: els líquens. Per això, GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar  (ICM-CSIC) de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity.

Notícia
Un estudi demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats. El projecte ha creat una plataforma de ciència ciutadana que convida els ciutadans a visualitzar vídeos gravats en zones contaminades de l'Amazones per reconèixer les espècies d'animals que apareixen i els seus comportaments.

Butlletí