El prepirineu, l'altre Pirineu? (Un article d'Arcadi Castilló)

Geògraf i gerent del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça
11/10/2005 - 00:00
L'11 i 12 de novembre, el PirineuFòrum organitza a Tremp una nova jornada de debat sobre la realitat pirinenca. En les edicions anteriors, celebrades al Pallars Sobirà (Sort), la Cerdanya (Puigcerdà) i a l'Alta Ribagorça (Boí), es van analitzar els impactes del model de desenvolupament turístic, la mobilitat i les infraestructures i el futur de l'activitat ramadera, respectivament . En aquesta nova ocasió es produeix un canvi de format important: No es tracta d'analitzar un nou àmbit sectorial de la realitat pirinenca, sinó que és una part del propi territori pirinenc, aquell que és més desconegut i més inadvertit als ulls de la premsa, dels analistes i dels polítics, allò que passa a ser el centre del debat i de l'anàlisi. El prepirineu, aquesta extensíssima faixa de terres convulses entre serres i congostos, ben definida per Pau Vila o Lluís Solé i Sabarís, que s'estén de la Ribagorça al Ripollès, passant pel Pallars Jussà, la zona nord de la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà, presenta un seguit de problemes i realitats específiques ombrejades pels temes estrella pirinecs, com el turisme i els límits de la seva sostenibilitat, el creixement urbanístic, la gestió dels espais protegits, etc.
Certament, analitzant els principals indicadors socioeconòmics per al conjunt de la regió pirinenca, s'observa una evolució francament positiva, superant la tradicional tendència regressiva de la majoria de comarques de muntanya, poc integrades històricament en les dinàmiques de creixement de les àrees urbanes. En aquest sentit, no existeixen gaires discrepàncies en definir el Pirineu com una àrea en creixement, induït fonamentalment per les activitats turisticoimmobiliàries.
No tot el Pirineu va bé Ara bé, si baixem a una escala de més detall, evitant les simplificacions i les generalitzacions, la cosa ja canvia, i no tot el Pirineu va bé. La primera evidència, estudiada abastament pel geògraf Josep M. Sabartés, la trobem en la demografia. Mentre les dades referides al conjunt de comarques de l'Alt Pirineu tenen en el darrer decenni un creixement positiu, la majoria de municipis prepirinencs presenten unes dades alarmants en tots els sentits: Envelliment, pèrdua de població, desertització del territori, abandó dels petits nuclis com a primera residència i concentració a les capitals comarcals. No és per casualitat que els assentaments de neorurals i les experiències i els estudis de recuperació de nuclis abandonats, com els realitzats pels arquitectes Miquel Domingo o R. M. Puig, es localitzin precisament en aquesta àrea.
Els contrastos es fan també clarament palesos en el camp de l'activitat econòmica. A pocs quilòmetres de les grans àrees de creixement turísticourbanístiques immerses en els debats de la sostenibilitat dels turismes de neu, d'aventura i de natura, dels models de creixement i de les estratègies dels llits freds o calents, apareixen àmplies zones amb molts pobles que tot just poden mantenir -entre setmana- la seva població, i on les iniciatives urbanístiques són un anhel i no un mal de cap. Cal dir també que alguns d'aquests poble, encara avui no disposen de cap instrument de planejament urbanístic municipal.
També el bucolisme estereotipat dels prats i de les cada vegada més escasses vaques que hi pasturen s'esvaeix ràpidament en deixar les valls pirinenques i endinsar-nos al món dels paisatges àrids, dominats pels ramats d'ovelles i cabres que són els escenaris naturals de tantes recreacions literàries del Pep Coll i del Joan Obiols. Sota les serres calcàries i de conglomerats dominen els paisatges plenament mediterranis, amb ametllers, algunes oliveres, cereals i abundants granges de porcs, amb el greu i encara no resolt problema dels purins...
Aprofitar els recursos locals Allunyat de la neu i de les aigües braves, les matèries primeres que més han contribuït a definir un model turístic i a transformar els territoris d'alta muntanya, el prepirineu ha de cercarestratègies de desenvolupament lligades a l'aprofitament dels recursos locals, sigui el patrimoni arquitectònic, les produccions agroalimentàries artesanes, la gastronomia, els esports nàutics, la caça, els museus locals o el senderisme, o una combinació de tots ells, tal i com han estudiat o proposat Ignasi Aldomà, Romà Pujades, Francesc Farràs o Xavier Campillo, entre d'altres. I no només cercar estratègies -posar imaginació, en terminologia popular-, sinó fer tots els esforços possibles de màrqueting perquè espais d'alt interès natural, com les serres del Montsec, d'Aubenç o de Busa, puguin desvetllar una part de l'interès que desperta el Parc Nacional d'Aigüestotes i Estany de St. Maurici.
Ara tenim una oportunitat de discutir si el prepirineu és l'altre Pirineu, de debatre tots els temes que li són propis, fer-los aflorar i divulgar-los a l'opinió pública i especialment als planificadors del territori i als polítics, atès que només el coneixement dels problemes prepirinencs permetrà afrontar la seva resolució amb garanties, i sempre de forma integrada -social, cultural, econòmica- en el marc de la regió pirinenca, de la que, indubtablement, forma part. L'estudi de l'espai prepirinenc és del tot necessari per clarificar i sobretot per reforçar les relacions de complementarietat entre les conques prepirinenques i les valls altpirinenques, crear sinèrgies i millorar globalment el desenvolupament econòmic i social de la regió pirinenca.
Més informació sobre les jornades: 'El Prepirineu. L'altre Pirineu' aquí
Geògraf i gerent del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça

Relacionats

Butlletí