Els purins de la discòrdia

Se’ns acumulen els purins mentre contaminem en adobar químicament en excés
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
19/08/2012

A Catalunya sobreeixim de purins. Però anem curts de nitrogen agrícola. És una paradoxa, perquè els purins contenen molt de nitrogen. Els conreus catalans necessiten unes 173.000 tones anuals de nitrogen. La ramaderia n'acumula unes 100.000 en els fems del bestiar. Això vol dir que retornant-los enterament als camps encara ens en faltarien més de 70.000 tones cada any. Per què, doncs, importem nitrogen inorgànic a dojo i, alhora, ens omplim de purins indesitjats?

Doncs perquè gran part dels purins es generen en les concretes zones dedicades a la ramaderia intensiva, lluny dels camps on convindrien, i perquè veiem l'adobat amb purins com una pràctica antiquada i desagradable. Així que tenim dos problemes on podríem tenir una solució encreuada: estalvi en la compra de nitrogen inorgànic i eliminació natural dels purins que, encara avui, contaminen les aigües o empudeguen els llocs on s'acumulen en excés.

L'any 2005 es va crear el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (Gesfer), amb participació de l'administració pública i de les associacions de pagesos i ramaders. Hi ha un abans i un després del Gesfer, feliçment. Però alguns agricultors encara es miren amb malfiança els purins del veí ramader (hi veuen la pudor més que el nitrogen) i el simple esment del terme purí ja posa en guàrdia molts ambientalistes. El cas és que anem curts de nitrogen i als fems que ens volem treure del damunt hi abunda.

Són contradiccions de la insostenibilitat. Una estratègia sostenibilista ens permetria de lligar tots aquests farbalans que ara s'entrebanquen els uns als altres. Fent de la necessitat virtut, hauríem de deshidratar in situ i, a peu de granja, i convertir els purins en nitrogen semiconcentrat, desacoblat de l'aspecte dels fems i fàcilment transportable. I, finalment, l'hauríem d'aplicar en la justa mesura i en el moment oportú. Una solució factible per a un problema seriós. Urgeix avançar en aquesta direcció.

 

*Article publicat a El Periódico de Catalunya.

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Notícia
GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity

A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per detectar fuites de gas invisibles. Avui en dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la: els líquens. Per això, GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar  (ICM-CSIC) de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity.

Notícia
Un estudi demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats. El projecte ha creat una plataforma de ciència ciutadana que convida els ciutadans a visualitzar vídeos gravats en zones contaminades de l'Amazones per reconèixer les espècies d'animals que apareixen i els seus comportaments.

Butlletí